La UAB estudia si es pot predir la memòria amb un test de saliva

Una recerca liderada per l’INc-UAB planteja avaluar la relació entre dues hormones presents en homes i dones, l’estradiol i la progesterona, per entendre millor com funciona la memòria i facilitar l’aprenentatge.

Avaluar la relació entre els nivells de progesterona i estradiol d’una persona en un moment determinat podria ajudar a conèixer quan es troba en un estat biològic més favorable per aprendre i memoritzar. Així ho assenyala una recerca de l’Institut de Neurociències de la Universitat Autònoma de Barcelona (INc-UAB) liderada per l’investigador ICREA Raül Andero, que ha identificat com la proporció entre els nivells de les dues hormones sexuals mesurada en saliva pot predir el rendiment dels participants a l’hora de fer una tasca d’aprenentatge i memòria.

La recerca aporta noves evidències sobre el paper de les hormones sexuals en la regulació de la memòria, amb implicacions tant en tasques quotidianes que impliquen exercitar-la, com clíniques. En aquest sentit, l’estudi identifica marcadors biològics amb un fort potencial terapèutic per a malalties com el trastorn d’estrès posttraumàtic, les fòbies o els atacs de pànic. En l’estudi, publicat en Neurobiology of Stress, també hi han participat investigadors de l’Hospital del Mar Research Institute (HMRIB).

Experiment amb la memòria de la por

La recerca es va dur a terme en ratolins i persones sanes amb un experiment sobre l’extinció de la por després d’una experiència negativa. El primer dia els participants (homes, dones amb cicle menstrual natural i dones que prenien anticonceptius orals) i els ratolins aprenien a associar un estímul neutre amb una petita descàrrega elèctrica desagradable (adquisició de la por). L’endemà es mesurava la seva capacitat per deixar de témer aquell estímul, un cop ja no anava unit a la descàrrega (extinció de la por). Aquest tipus de tasca de condicionament de la por permet estudiar els mateixos processos de memòria en persones i en animals, facilitant la comparació entre espècies.

L’equip va utilitzar tècniques analítiques avançades per mesurar els nivells hormonals en saliva (en el cas de les persones) i en sang (per als ratolins), i va aplicar un model d’aprenentatge automàtic per identificar quins factors predeien millor l’èxit de l’extinció de la por. Raül Andero, un dels investigadors, indica que els resultats van mostrar que, tot i que els nivells individuals d’hormones tenien cert efecte, “el factor més important n’era la combinació”. Concretament, una relació progesterona–estradiol més alta abans de la segona sessió experimental predeia una millor extinció de la por, tant en persones com en ratolins.

Jaime F. Nabás, investigador de l’INc-UAB i primer autor de l’article, manifesta que valorar la relació entre els nivells de progesterona i d’estradiol pot ajudar a saber en quin moment un individu mostra la millor predisposició per a una tasca que implica la memòria, “com pot ser estudiar per a un examen”, i que podria aprofitar-se el fet de conèixer la proporció adequada d’hormones que ens predisposaran a aprendre més, al temps que Andero afegeix que això permetria també optimitzar tractaments en trastorns relacionats amb l’ansietat i el trauma, “per exemple identificant moments òptims per dur a terme una teràpia psicològica”.