La UAB inaugura un nou centre de recerca sobre l’Àrtic

El nou centre de recerca CER ARCTIC, pioner a tot l’Estat en aquesta temàtica i innovador en la recerca responsable amb i per a les comunitats locals àrtiques, està dirigit per la professora Françoise Breton i farà èmfasi en l’impacte dels canvis globals en la població local.

El Centre d’Estudis i de Recerca CER ARCTIC de la UAB produirà recerca puntera i assessorament científic per tal de contribuir a la qualitat de vida de les poblacions àrtiques, així com per a la sostenibilitat del seu entorn. Fonts de la UAB apunten que, amb un enfocament multidisciplinari, el centre de recerca estudiarà temes relacionats amb els drets i la justícia social en relació a l’ús dels recursos, farà estudis comparatius entre l’Àrtic i altres regions, com la Mediterrània, i promourà la sostenibilitat i la governança per al desenvolupament humà i el benestar de la regió.
 
Entre els desafiaments del CER ARCTIC, s’estudiarà de manera comparativa l’Àrtic, entès com un mar envoltat per països i cultures diverses, amb la Mediterrània, atès que comparteixen una elevada vulnerabilitat als canvis globals, no només als canvis climàtic sinó també als polítics, econòmics i culturals, amb repercussions per a les comunitats indígenes i locals.
 
La directora del centre, Françoise Breton, explica que el nou centre de recerca és "un pont entre l’Àrtic, la Mediterrània, l’Àfrica i l’Antàrtic, atès que totes aquestes regions estan relacionades i afronten canvis similars". Per a Breton, "hi ha fenòmens globals, com el turisme o els canvis urbanístics, que estan afectant en gran mesura les poblacions locals. Per això, al CER ARCTIC es durà a terme Recerca Responsable, amb unes línies prioritàries de recerca que es discutiran amb la gent que viu en aquestes regions", tot destacant el fet que les grans potències mundials consideren cada cop més l’Àrtic com a un "magatzem de recursos", més que "un territori amb una població que hi viu".

Temàtiques de recerca

Les principals temàtiques de recerca del centre seran la dimensió humana del canvi climàtic; la dependència dels recursos naturals i la resiliència davant d’entorns desafiants per part de les poblacions locals; l’apropiació de terres, territoris marins i recursos per grans companyes, la qüestió dels “comuns” i la gestió local tradicional, el desenvolupament humà de les comunitats i els seus hàbitats des del punt de vista socioecològic; la història ambiental, las transformacions de la pesca i l’aqüicultura; el paper dels cetacis i d’altres mamífers marins en els sistemes socioecològics; els efectes de la globalització, com el creixent turisme de natura i d’observació de balenes, l’exploració petroliera i l’obertura de noves vies marítimes, per transport comercial i grans creuers; el patrimoni cultural, arqueològic i antropològic relacionat amb diferents sistemes de valor;  la governança de l’Oceà Àrtic, dels seus recursos i del seu patrimoni humà; l’impacte de les percepcions occidentals sobre la identitat i els modes de vida de les petites comunitats locals i indígenes; la qüestió de la conservació de la vida salvatge; el coneixement local i indígena basat en l’experiència i la transmissió oral, així com la supervivència dels més de 40 idiomes de la regió.
 
En la fase d’inici el centre compta amb sis investigadors de diferents departaments de la UAB i amb quatre d’adscrits, procedents de la Universitat de Tromsø de Noruega, del Stefansson Arctic Institute d’Islàndia, i de la Universitat d’Islàndia, i anirà creixent amb la incorporació de nou personal investigador.