La UAB investiga en ratolins un fàrmac que redueix la por

Un treball realitzat conjuntament per investigadors de la UAB i de la nordamericana Universitat d'Emory investiguen un fàrmac que podria ser eficaç per tractar trastorns d’estrès post traumàtic, de pànic i fòbies en persones..

El treball, publicat a l'American Journal of Psychiatry demostra que "haver viscut una experiència traumàtica afavoreix la persistència de la por associada a un estímul aversiu, una por condicionada" que es pot alleujar en ratolins amb una sola dosi de 7,8-dihidroxiflavona, un derivat flavonoide que potencia nous aprenentatges emocionals.

Segons fonts de la UAB, els ratolins exposats prèviament a una situació traumàtica mostren una memòria més persistent de la por condicionada i presenten manca d’habilitat per inhibir la por. És un fenomen similar al que es dóna en persones que pateixen Trastorn d’Estrès Post traumàtic (TEP), un trastorn d’ansietat que sofreixen en haver estat exposades a una situació altament dramàtica –com ara un assaltament violent, un desastre natural o abús físic-.

En aquest treball, els investigadors han comprovat que la 7,8-dihidroxiflavona injectada en ratolins sotmesos prèviament a un esdeveniment traumàtic fa que la por condicionada s’extingeixi més ràpidament. La dihidroxiflavona és un flavonoide que està present a la dieta en aliments com el vi negre, els cítric, els cereals, el te i la xocolata (més del 70% de cacau), entre molts altres.

Els resultats obtinguts en aquesta recerca postulen la 7,8-dihidroxiflavona com a un fàrmac que podria ser d’utilitat també per al tractament de trastorns basats en la por, com el TEP, el trastorn del pànic o les fòbies. Els investigadors consideren convenient estudiar-ne el seu efecte combinat amb psicoteràpia, administrant-la en sessions d’extinció de la por en trastorns d’ansietat, o fins i tot a les poques hores d’haver patit una experiència traumàtica.

Liderat pel doctor Kerry Ressler, de la Universitat d’Emory (Atlanta), en l’estudi hi han participat el doctor Antonio Armario, investigador de l’Institut de Neurociències de la UAB i catedràtic del Departament de Biologia Cel•lular, de Fisiologia i d’Immunologia,, i el doctor Raül Andero, actualment investigador de la universitat nord-americana. L’article publicat a American Journal of Psychiatry forma part de la tesi doctoral del doctor Andero.