La UAB investirà doctor honoris causa Albert Fert, Premi Nobel de Física

La Universitat Autònoma de barcelona (UAB) investidrà dijous doctor honoris causa el Premi Nobel de Física Albert Fert a proposta de la Facultat de Ciències. L’acte d’investidura es farà dijous, a les 12 hores, a la sala d’actes del Rectorat.

Amb aquesta investidura, la UAB reconeix les valuoses aportacions en el camp de la Física de la Matèria Condensada de l’investigador francès Albert Fert, de gran impacte científic, tecnològic i social. Entre elles destaca el descobriment, l’any 1988, de magnetoresistència gegant (GMR - Giant Magnetoresistance Effect), que va permetre crear capçals de lectura magnètica més sensibles i augmentar la capacitat d’emmagatzematge dels discs durs fins a centenars de gigabits, reduint alhora la unitat d’emmagatzematge.

La presentació d’Albert Fert anirà a càrrec de Josep Fontcuberta, investigador de l’Institut de Ciències dels Materials (ICMAB-CSIC, Parc de Recerca UAB) i padrí del doctorand juntament amb Jordi Bartrolí, catedràtic de Química y degà de la Facultat de Ciències de la UAB. 

Albert Fert va néixer a Carcassona l’any 1938. Membre de l’Acadèmia Francesa de les Ciències, és professor de Física a la Universitat de París Sud des de l’any 1975. Entre els anys 1970 i 1975 va ser director de recerca al Laboratoire de Physique des Solides (Université Paris-Surd, Orsay) i, des del 1995 és director científic de la Unité Mixte de Physique CNRS/Thales (Palaiseau).

L’activitat científica d’Albert Fert s’ha centrat en treballs experimentals i teòrics en el camp de la Física de la Matèria Condensada (metalls i aliatges, magnetisme, vidres d’espí, transport electrònic, nanostructures magnètiques i electrònica d’espí). Ha fet contribucions pioneres, fonamentalment relacionades amb el transport de càrrega depenent de l’espí que, finalment, el van portar a descobrir la GMR i a fer de l’espintrònica un nou camp de la ciència que pot rellevar l’electrònica actual.

Premi Nobel

Fert va descobrir la GMR al mateix temps, encara que de manera independent, que el científic Peter Grunberg. Tots dos van rebre el Premi Nobel de Física 2007 per aquesta troballa, que es pot considerar la primera aplicació a gran escala de les noves nanotecnologies. Aquest efecte és la base de l’espintrònica, que explota la càrrega de l’electró i l’orientació de l’espí, o imant, per obtenir dispositius més petits i eficaços, i permet que puguin tenir noves funcionalitats.

L’investigador francès ha publicat prop de 300 articles i ha col·laborat en 7 llibres. S’han fet més d’11.000 citacions dels seus articles. A més del Premi Nobel, ha rebut diversos guardons nacionals i internacionals, entre les quals cal remarcar el premi internacional James C. McGroddy Prize for New Materials de la Societat Americana de Física i el premi Europhysics de la Societat Europea de Física.

Albert Fert col·labora estretament amb diferents centres de recerca i laboratoris del campus de la UAB, especialment amb l’ICMAB, que forma part del Parc de Recerca UAB. Ha estat vinculat també amb altres institucions científiques i universitàries catalanes, destacant la seva col·laboració activa en la creació de l’Institut Català de Nanotecnologia, centre del Parc de Recerca UAB, pel que fa a les línies de recerca que s’hi desenvolupen.