Cerdanyola Ràdio - 105.3 FM

Cerdanyola Ràdio - 105.3 FM

Escoltar en directe

Societat

  • Portada
  • Societat
  • La UAB participa en el disseny del primer dispositiu capaç d'activar un fotofàrm...
La UAB participa en el disseny del primer dispositiu capaç d'activar un fotofàrmac per control remot Fotofàrmac (Foto UAB)

La UAB participa en el disseny del primer dispositiu capaç d'activar un fotofàrmac per control remot

9 de maig de 2025 a les 9:09

Un nou protocol de fotofarmacologia sense fils, basat en l’alliberament local i controlat de fàrmacs activables amb llum, demostra la seva eficàcia en el tractament del dolor en models animals. En la recerca han participat investigadors del Departament de Química de la UAB.

Els fotofàrmacs són compostos que s’activen quan són irradiats per un feix de llum —dirigit mitjançant una fibra òptica—, i generen així un efecte terapèutic de manera controlada i local sobre els teixits diana. Ara, un equip científic ha impulsat un nou avenç en el camp de la fotofarmacologia amb el disseny del primer dispositiu sense fil capaç d’activar un fotofàrmac per control remot i fer que tingui un efecte terapèutic en òrgans concrets.


Aquest nou dispositiu de fotofarmacologia sense fils ha demostrat la seva eficàcia en el tractament del dolor en un estudi amb una molècula fotosensible derivada de la morfina, un dels opiacis més emprats per la seva gran capacitat analgèsica.

El treball, dut a terme amb models animals, obre noves perspectives per al disseny de tractaments analgèsics més segurs, eficaços i personalitzables —especialment en el context del dolor crònic—, sense causar els efectes adversos derivats de l’ús d’opiacis (addicció, dependència, etc.).

Aquesta innovació en farmacologia l’anuncia ara un article publicat a la revista Biosensors and Bioelectronics que té com a principals autors Francisco Ciruela, catedràtic de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona i membre de l’Institut de Neurociències (UBneuro) i de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), i els experts John Rogers, de la Northwestern University (Estats Units), Amadeu Llebaria, de l’Institut de Química Avançada de Catalunya (IQAC-CSIC), i Jordi Hernando, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).