La UAB participa en la troballa de l'anomenada 'partícula de Déu'

Els experiments ATLAS i CMS que s'han desenvolupat al CERN, el Laboratori Europeu de Física de Partícules, en els que participa la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han observat una nova partícula, amb una massa d’uns 125 GeVs, que coincideix fins on s’ha pogut analitzar el bosó de Higgs, una partícula fonamental per entendre la formació de l'univers, una de les troballes científiques més buscades de les darreres dècades. L’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE), consorci entre la Generalitat i la UAB, és membre de la col·laboració ATLAS i l’únic centre català que ha participat en aquesta investigació.

Aquest experiment suposa una autèntica revolució a la ciència mundial ja que suposa trobar l'enigmàtica partícula elemental que ajudaria a explicar per què existeix la massa. El bosó de Higgs era fins ara la baula perduda del Model Estàndard de la Física de Partícules, un model que ens havia ajudat a entendre - amb una precisió gairebé única en la ciència- el nostre univers i la matèria. Però sabíem també que moltes partícules tenen massa, i per explicar això amb aquest model calia l’existència d’una partícula que fins ara no s’havia observat: el bosó de Higgs. Per poder trobar aquest bosó de Higgs s'ha treballat amb intensitats d'energia similars a les produïdes pel Big Bang amb enormes acceleradors de partícules, més grans que el Sincrotró Alba de Cerdanyola.

Els resultats que s'han presentat avui són encara preliminars i es presentaran aquest dissabte a la comunitat científica internacional en la conferència més important de la física de partícules, ICHEP2012 a Melbourne. Malgrat que no són definitius, i que en les properes setmanes els investigadors treballaran per preparar-los per ser publicats, les dades mostren amb claredat l’existència d’una nova partícula, amb un nivell de confiança estadística de 5 sigmes, el llindar del que els científics consideren un descobriment.

El problema plantejat fins ara és que els científics no comprenien perquè partñicules com electrons i quarks tenen masses tan diferents. Per exemple, un quark “cim” pesa 350.000 vegades més que un electró. En 1964, el físic anglès Peter Higgs va proposar com a solució la teoria que tot l'espai està farcit d'un camp -que no podem veure- però que interacciona amb les partícules fonamentals. L'electró interactua molt poc amb aquest camp i per això té una massa tan petita. El quark “cim” interacciona molt fortament amb el camp i per això té una massa molt major. Trobar el bosó de Higgs permet explicar l'existència de totes les partícules a l'Univers.

El sobrenom de "Partícula de Déu" és, curiosament, fruit d'una errada. Leo Lederman, un Premi Nobel, va escriure un llibre de divulgació sobre la física de partícules on es referia al bosó d'Higgs com “The Goddamn Particle” -La Partícula Puñetera- pel difícil que resultava detectar-la. L'editor del llibre va canviar el terme “The Goddamn Particle” per “The God Particle” i així “La Partícula Puñetera” es va convertir en “La Partícula de Déu”.