La UAB participa en l'estudi que confirma que els neandertals empraven plantes medicinals

Un estudi internacional publicat a Nature i amb participació de Karen Hardy, investigadora ICREA a la UAB, ha analitzat per primera vegada l'ADN de la placa dental de neandertals, revela la complexitat del seu comportament, incloses diferències regionals en l'alimentació i coneixement de plantes per tractar les seves dolències.

La recerca, publicada a la revista Nature, aporta les primeres evidències genètiques sobre aquests hàbits, a partir de l'anàlisi de l'ADN antic conservat en la placa dental -la més antiga analitzada fins ara- de quatre individus dels jaciments europeus d’Spy (Bèlgica) i de El Sidrón (Espanya), de 42.000 i 50.000 anys d'antiguitat, respectivament.

Els investigadors destaquen que la placa dental conserva els microorganismes que van viure en la boca, patògens del tracte respiratori i gastrointestinal i partícules de menjar en les dents, preservant l'ADN durant milers d'anys. Segons Laura Weyrich, una de les responsables de la investigació, l'anàlisi genètica d'aquest ADN representa una finestra única a la forma de vida neandertal, revelant nous detalls sobre el què van menjar, com era la seva salut i com va impactar l'entorn en el seu comportament.

Les anàlisis han mostrat clares diferències en l'alimentació entre els dos grups de neandertals, derivades de l'entorn ecològic en què vivien. La dieta dels individus belgues era bàsicament de carn, amb la ingesta d'animals com a rinoceronts llanuts i muflons, característics d'un entorn més estepari, que complementaven amb bolets. La dels de El Sidrón era vegetariana. Els investigadors no han trobat evidències de consum de carn i sí mostres de pinyons, molsa i bolets, propis d'un entorn més boscós.

Un de les troballes importants de l'estudi s'ha realitzat en un individu de El Sidrón afectat per un abscés dental. A més d'identificar un bacteri intestinal que li produiria una diarrea aguda i un malestar crònic, els investigadors han trobat en aquest únic neandertal evidències de consum d'àlber, que conté l’analgèsic natural amb àcid salicílic (l'ingredient actiu de l'aspirina), i també han detectat un fong amb propietats antibiòtiques (Penicillium).

Els investigadors remaquen que no hi ha dubte que els neandertals es tractaven aquests trastorns, i també es demostra que eren capaços d'utilitzar les plantes de manera molt diversa". Així, indiquen que sembla que els neandertals posseïen un bon coneixement de les plantes medicinals i de les seves propietats calmants o antiinflamatòries, i que s’automedicaven. Alan Cooper, director del Centre d'ADN antic de la universitat australiana, indica que l'ús d'antibiòtics resultaria molt sorprenent, ja que seria 40.000 anys abans que descobríssim la penicil·lina. Cooper puntualitza que les troballes "contrasten molt amb la visió simplista de la imaginació popular sobre els nostres parents més propers".

L'estudi també  suggereix que neandertals i humans van intercanviar bacteris com els de la càries i la periodontitis fins a força temps després de la seva divergència com a espècies.