La UAB presenta la nova Càtedra de Memòria Democràtica

La UAB ha presentat la nova Càtedra de Memòria Democràtica, dirigida per la catedràtica emèrita d’Història Contemporània Carme Molinero, amb una taula rodona amb intervencions dels historiadors Pere Ysàs, Martí Marín i Xavier Domènech sobre ‘1976, any clau del procés de transició’.

La degana de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB, Margarita Freixas, recordava que aquest centre “ha estat històricament un espai de mobilització, de debat, de construcció d’una cultura democràtica on les avantguardes socials i polítiques han pres forma tant en l’activitat acadèmica com en la vida col·lectiva del campus” i afegia que la Càtedra “recollirà aquest llegat i el projectarà cap al futur”. 

La directora de la Càtedra, Carme Molinero, destacava els objectius bàsics, tot destacant la importància de ”fer arribar el coneixement històric a la societat», ja que la «falsa memòria del franquisme representa unes posicions que serveixen de base per a determinats relats actuals”. Molinero considera que el gran repte dels historiadors és “col·laborar en què el coneixement històric conformi la base de la memòria pública”.

En el marc de la presentació de la Càtedra, la taula rodona 1976, any clau del procés de transició va reunir els professors Pere Ysàs, Martí Marín i Xavier Domènech, del Departament d’Història Moderna i Contemporània, per exposar diferents aspectes del procés. Pere Ysàs va destacar la importància de l’estudi comparat per veure que “si una dictadura no està en crisi, es manté, encara que mori el dictador”. L’histotriador explica que a meitat dels anys 70 el franquisme estava immers en una profunda crisi que feia molt difícil la seva continuïtat i la interacció de tres projectes, un continuista, un altre reformador i un tercer democràtic, cadascun amb els seus suports socials i institucionals, explica el procés de transició. 

El professor Martí Marín, per a qui 1976 és “l’expressió de fins a quin punt no és veritat la llegenda que les dretes han estat sempre d’acord i les esquerres, tot el contrari”, va argumentar que “els conservadors van ser incapaços de generar una única opció per mantenir la dictadura”. Marín recordava que figures com Manuel Fraga i Adolfo Suárez pensaven en un model d’obertura controlada del sistema, amb un joc de partits limitat i un partit dominant, com succeeix en l’actualitat al Japó o a Mèxic. La lògica de “l’ara marxem i desprès tornarem” es va materialitzar en una llei electoral en la qual “com a màxim dos partits estarien en condicions d’encapçalar un govern”. A diferència de la interpretació habitual, Marín defensa que en aquells moments de la transició “l’ambient real no era de pacte”. 

Per la seva banda, el també historiador i professor Xavier Domènech va rebutjar la idea que la transició espanyola fos una operació planificada entre “una elit de polítics brillants”. Domènech explicava que va ser “un procés ple d’incertesa” i que el veritable motor del canvi no van ser només les institucions ni els “despatxos”, sinó la pressió del carrer, amb vagues i mobilitzacions. Tot i el control del carrer, afegia, “l’Estat espanyol era el que tenia el nombre més gran de conflictes a tot Europa”, amb un epicentre al Baix Llobregat i al Vallès Occidental.

La cloenda de la presentació de la Càtedra va ser a càrrec del rector Javier Lafuente, que va recordar que “els drets democràtics no s’han de donar per fets, la democràcia no es rep com un do, es conquereix i cal defensar-la dels seus enemics”. Per al rector, la Càtedra serà “una de les eines de la ciència i de la cultura per vèncer i convèncer en aquesta batalla i contribuirà a l’estudi d’aquest passat i a la seva divulgació com a forma d’enfortir la consciència cívica, crítica i informada impregnada dels valors democràtics”. La nova Càtedra de Memòria Democràtica de la UAB serà, en paraules del rector, “una eina d’estudi i de combat cívic contra els qui pretenen liquidar drets i llibertats”.