La UAB remarca el gran potencial de l'agricultura urbana als terrats

Una tesi doctoral de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB destaca les possibilitats de fer cultius a les cobertes dels edificis. Així, l'agricultura urbana té un gran potencial per incrementar l'actual producció i consum local d'aliments: amb el 8% de les cobertes de la Zona Franca es podria abastir de tomàquet el 10% de la població de Barcelona.

Aquesta és una de les principals conclusions de la tesi doctoral "Sustainability assessment of urban rooftop farming using an interdisciplinary approach" realitzada per la investigadora de l´ICTA-UAB Esther Sanyé-Mengual on avalua la implementació i el perfil de sostenibilitat de les diferents formes d´agricultura urbana en coberta així com les diferents tècniques i els cultius. La recerca destaca la idoneïtat de la utilització dels sostres dels edificis dels parcs comercials per aquesta innovadora activitat degut a les seves característiques arquitectòniques, però posa de manifest les possibilitats que ofereixen les extenses cobertes dels parcs industrials per a la seva implementació a gran escala.

Per valorar quins sostres són tècnica i econòmicament viables per a la seva utilització, la investigació de Sanyé-Mengual va analitzar qüestions com la disponibilitat d´espai (un mínim de 500 metres quadrats), la llum solar, la resistència i el pendent així com requisits legals i de planificació. Els parcs comercials mostren un major potencial a curt termini (més del 50% serien utilitzables en l´actualitat) que els parcs industrials (8%) degut a la seva arquitectura més resistent per a la ubicació d´hivernacles. Malgrat això, les cobertes industrials són molt més grans i es podrien fer servir a llarg termini a gran escala. De fet, l´estudi conclou que en aquest 8% de cobertes de la Zona Franca es podria conrear la quantitat necessària per abastir de tomàquets al 10% de la població de Barcelona.

Com també succeeix en l´agricultura convencional, l’estructura del propi hivernacle és el que més impacte ambiental i cost econòmic genera. Pel contrari, la producció de tomàquet té un impacte ambiental menor que en hivernacles convencionals no només en finalitzar la producció sinó també quan arriba al consumidor. Pel que fa al cost econòmic, tot i que la producció de tomàquets és un 21% més cara si es fa als sostres dels edificis, quan es considera tota la cadena de subministrament convencional (envasos, transport...) resulta un 21% més econòmica.

Pel que fa a l´anàlisi de la creació de jardins en coberta, l´estudi conclou que aquests acostumen a dissenyar-se i elaborar-se amb elements reciclats com el pallets, però els recursos del cultiu (aigua, fertilitzants, energia) tenen un paper d´impacte ambiental molt rellevant. Destaca una major eco-eficiència de la producció en sòl. Els cultius de fruit, com ara el tomàquet, tenen un impacte ambiental més baix i millors resultats econòmics que els cultius de fulla (com l´enciam) ja que les productivitats són més altes. Aquestes formes d´agricultura en coberta recorren al policultiu de diverses hortalisses de fruit amb un disseny homogeni, limitant l’eficiència dels cultius de fulla amb una menor densitat de plantació i un major consum de recursos. Per això, en aquests casos, l´autora suggereix la necessitat de dissenyar els jardins dividits segons cultiu, millorant i equilibrant aquestes divergències.