La UAB s'endinsa en les lletres gallega i basca amb Manuel Rivas i Bernardo Atxaga

Manuel Rivas i Bernardo Atxaga, màxims exponents actuals de les lletres gallegues i basques, respectivament, abordaran les confluències i divergències entre les seves obres , la seva condició de creadors culturals en el context actual, o el paper dels sistemes culturals no hegemònics, entre d'altres temes.

L'escriptor i periodista Manuel Rivas  és l'autor més traduït de la literatura gallega contemporània. Autor de novel·les com O lapis do carpinteiro i llibres de relats com Un millón de vacas, amb dues obres premis de la Crítica espanyola, Rivas codirigeix la revista Luzes i col·labora periòdicament amb El País. Ha publicat nombrosos llibres de narrativa, poesia, assaig i teatre, a més de l'obra autobiogràfica As voces baixas, i ha rebut nombroses distincions, entre elles, el Premi Nacional de Narrativa i el Premi Torrente Ballester per ¿Que me queres, amor?. Un relat d'aquest volum (A lingua das bolboretas), O lapis do carpinteiro i Todo é silencio han estat adaptades al cinema. Rivas s'ha destacat també com a activista social i va ser portaveu de la Plataforma Nunca Máis.

Bernardo Atxaga és el pseudònim de Joseba Irazu Garmendia (Asteasu, 1951). Es tracta de l'escriptor basc actual més conegut arreu del món. La seva obra ha estat traduïda a més d'una trentena de llengües i ha obtingut nombrosos guardons. El seu llibre de relats Obabakoak va rebre el Premi Nacional de Narrativa i el Premi de la Crítica el 1989 i va ser dut al cinema per Montxo Armendáriz. En el camp narratiu, Atxaga és també l'autor de L'home sol, Memòries d'una vaca o El fill de l'acordeonista, entre d'altres. La seva obra, a més, abasta volums de poesia, assajos, teatre i literatura infantil. Atxaga és membre de l'Acadèmia de la Llengua Basca.

El gallec i el basc a la UAB

Aquest acte també té l'objectiu de donar a conèixer els estudis de gallec i basc a la UAB. Els mínors són itineraris acadèmics, reconeguts a l’expedient, que qualsevol estudiant de la UAB pot triar i l'objectiu dels quals és complementar la formació en una àrea específica. Tant el Mínor d’Estudis Gallecs com el Mínor d’Estudis Bascos ofereixen una visió actualitzada de les societats gallega i basca, amb assignatures de llengua, cultura i literatura.