La UAB tria entre continuitat o canvi a les eleccions a rector

Lluís Ferrer Caubet, catedràtic de Medicina i Cirurgia Animals, i la de Joaquim Maria Molins López-Rodó, catedràtic de Ciència Política i de l'Administració, són els dos candidats a rector de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) que celebra eleccions avui per triar rector per als propers quatre anys. Feia 12 anys que no es presentaven dues candidatures al rectorat: la de l'actual rector. La proclamació provissional dels resultats es farà demà i la definitiva el dia 28.

La participació ha estat molt desigual en les primeres hores de votació. Així, com és habitual, el sector amb més persones que a les 13 hores ja havien votat és el de Professorat funcionari doctor dels cossos docents universitaris, amb el 42'6 percent del cens total, i el sector amb menys votants havia estat el d'Estudiants de grau i postgrau, amb el 2'8 percent . Per la seva banda, l'11'7 percent de la resta de personal acadèmic i el personal investigador en formació que exerceixi funcions de docència i el 23'1 percent del personal d'administració i serveis ja havien participat en les eleccions.

Candidatura de Lluís Ferrer

Ferrer, l'actual rector, aposta per una línia continuista amb la seva tasca al capdavant del rectorat, però també com hereu de l’anterior etapa de Carles Solà. Ferrer remarca la necessitat d’augmentar la capacitat investigadora de l’Autònoma que la faci referència a la recerca al sud d’Europa i també la recuperació de la democracia i l’autonomia a la universitat que considera limitada per lleis com la LOU i la LUC. L’actual rector destaca la necessitat de millorar la qualitat de l’oferta docent en el marc d’Europa.

Entre els punts remarcats al seu programa hi ha:

• Millorar els transports i les infraestructures
• Facilitar el bon servei de la institució
• Facilitar i reconèixer l'esforç docent
• Impulsar la relació i el compromís amb la societat
• Centrar-se en les necessitats dels membres de la comunitat

L’equip que acompanya Ferrer a la candidatura està format per, entre d’altres, el profesor de Relacions Institucionals Rafael Grassa, com a secretari general; la profesora de Geografia Montserrat Pallarés com a vicerrectora d’Investigació; el catedràtic de Química Orgànica Joan Marquet com a vicerrector de projectes, o la Catedràtica d'Arquitectura i Tecnologia de Computadors, Anna Ripoll, com a vicerrectora de personal acadèmic. Altres noms que formen part de la candidatura són Joan Carbonell –Estudiants i Cultura-, Anna Cros –Relacions Institucionals-, Antoni Méndez –Qualitat i Estudis- o Immaculada Vilardell –Economia-.

Candidatura de Joaquim Maria Molins

Per la seva banda, la candidatura que es presenta com alternativa a l'actual, Joaquim Maria Molins, remarca la necessitat d’eradicar l’incivisme al campus que considera un problema important que s’arrossega des del mandat de solà. Molins també aposta per prioritzar línies de recerca a qüestions com la biomedicina, biotecnología, neurociencia i nanotecnologia, concretar millor els objectius de l’autònoma i prorrogar els doctorats de qualitat, entre d’altres qüestions.

Pel que fa als punts destacats al programa hi ha:

• Aplicar Bolonya amb un ritme i una intensitat que no deixi en una
  situació pitjor que la de partida
• Minimitzar els efectes dels canvis de plans d’estudis entre l’alumnat
• Ordenar i prioritzar l’oferta de postgraus
• Revalorar la cultura de l’esforç
• Formar professionals de reconegut prestigi
• Revaloració dels recursos humans propis
• Fomentar l’excel·lència entre els professors i investigadors i la projecció exterior dels titulats
• Donar coherència a les accions vinculades amb el foment cultural i la responsabilitat social de la UAB
• Millorar l’eficiència administrativa

Molins no ha anunciat equip que l’acompanyi, però ha destacat que tindrà un perfil amb visió global de la UAB, equilibri territorial, complicitat amb els objectius, treball d'equip i dedicació entusiasta. Serà un equip vuit vicerectorats i tres o quatre vicerectorats adjunts.

36.645 persones amb dret a vot

El cens electoral  és de 36.645 persones i el formen el professorat funcionari doctor dels cossos docents universitaris -1.337 persones-, la resta de personal acadèmic i el personal investigador en formació que exerceixi funcions de docència -2.503 persones-, l’alumnat de grau i postgrau -el sector majoritari amb 30.973 persones- i el personal d'administració i serveis -1.832 persones amb dret a vot-. 

El rector és elegit per tota la comunitat universitària, mitjançant elecció directa i sufragi universal lliure i secret. Hi ha una mesa electoral a cada facultat o escola on voten tots els membres de cadascun dels sectors electorals de la comunitat universitària

La Junta Electoral General proclamarà rector el candidat que hagi obtingut la majoria absoluta dels vots ponderats. Demà es farà la proclamació provisional de resultats, i el dia 28, els  definitius.