'La Vanguardia' publica una guia amb informació sobre Ca n'Oliver

De Can Coll a Sant Iscle de les Feixes passant per Ca n'Oliver. Aquesta és la ruta 29 de la guia de Catalunya que publica avui el diari La Vanguardia -al preu suplementari d'un euro- i que es centra en donar informació sobre la història del poblat ibèric de Ca n'Oliver, però també dóna informació genèrica sobre Cerdanyola, des del seu calendari festiu a informacíó gastronòmica, d'allotjament o comercial.

La col.lecció Els millors racons de Catalunya va ser editada originàriament pel Reial Automòbil Club (RACC) , consta de 18 volums, i, segons La Vanguardia, és una guia de Catalunya  exhaustiva. El volum que es lliura avui amb el diari és sobre Barcelona i els seus voltants i dedica la ruta 29 al jaciment arqueològic de Ca n'Oliver.

Part destacada del Museu de la ciutat

El poblat ibèric del Turó de Ca n'Oliver forma part del projecte Cerdanyola, un museu en el territori i s'excava de forma continuada des del 1986. La primera fase de la museïtzació del poblat es va inaugurar el novembre de 1999 i, des d'aleshores, cada any es museïtzen les restes excavades i restaurades durant l'any anterior. Fins el moment la museïtzació ha consistit en situar un gran monòlit a l'entrada principal del jaciment que explica els trets generals del poblat i un seguit de faristols estratègicament ubicats que permeten entendre la trama urbana d'aquest assentament ibèric. El poblat de Ca n'Oliver forma part de la Ruta dels Ibers .

Ca n'Oliver es un poblat de grans dimensions situat, com és característic a la Laietània ibérica, en un turó des del qual es domina la plana del Vallès. Des d'aquesta situació, les famílies de posició elevada  exercien el control d'un ampli territori amb camps de conreu i petits nuclis agrícoles. Habitat durant tota l'època ibérica (entre el 550 i el 50 aC.), l'assentament tenia un urbanisme regular que s'adaptava al perfil del turó mitjançant terrasses. Entre finals del segle IV i finals del segle III aC. el poblat va viure el seu moment de màxim esplendor amb la construcció d'un gran accés, un fossat i un camp de sitges destinat a guardar l'exedent agrícola. A finals del segle III o inicis del segon aC., el poblat fou destruït i s'abandonà temporalment dins del marc dels esdeveniments que envoltaren la Segona Guerra Púnica i la  presència militar romana. Durant la primera meitat del segle I el poblat es va reconstruir i va continuar funcionant  fins el  50 aC. quan s'abandonà definitivament com a conseqüència de la nova organització territorial que implantaren els romans.

A l'alta edat mitjana es va tornar a habitar. Entre els segles IX i X, hi havia un petit assentament format per una cabana i diverses sitges al vessant nord del turó, que es va construir aprofitant part de les restes constructives del poblat ibèric. En un document del 998 del cartulari del monestir de Sant Cugat rep el nom de castello.