La veu dels pobles indígenes s'escolta a Cerdanyola

El passat dimecres dia 23 es va celebrar al Museu d'Art de Cerdanyola la V Mostra de Cinema Indígena de Barcelona que organitza alterNativa Intercanvi amb Pobles Indígenes, amb l'objectiu d'obrir una finestra a l’univers audiovisual dels pobles indígenes.

La sessió va consistir en la projecció de dos curtmetratges i un posterior cinefòrum. En primer lloc es va poder veure Tainá-Kan. A grande Estrela, un curt d'animació del poble Karajá, Brasil. Tainá-Kan és el nom que donen els karajá al planeta Venus, un planeta que segons explica la llegenda es va fer home per amor i va venir a la Terra. En segon lloc, es va projectar Del azul al cielo, un documental sobre el poble indígena maia, que explica la història de Marta, una noia que a través de l'art indígena recuperarà la memòria històrica del seu poble.

El cinefòrum, en el que van participar els prop de quaranta assistents a la Mostra, va comptar amb la presència d'Ivan Sanjinés, director del Centro de Formación y Realización Cinematográfica CEFREC (Bolívia) i de la Lorena Cabnal, indígena xinka feminista, membre de l'Asociación de Mujeres Xinkas de Santa María Xalapán (AMISMAXAJ). Sanjinés va explicar que el cinema indígena és “el reconeixement d'un dret a la comunicació que tenen aquests pobles, per tal de fer arribar la veu als sense veu i atorgar-lis el dret d'accedir als mitjans de comunicació i explicar la seva realitat des del seu punt de vista.

Lorena Cabnal va iniciar la seva intervenció en la seva llengua originària, el xinca. Va explicar que a l'actualitat, el xinca, està en perill d'extinció, doncs es calcula que el parlen tot just unes 300 persones. Cabnal pertany a AMISMAXAJ, una organització indígena del sud de Guatemala, que treballa en la protecció i l'autogestió dels recursos naturals i els territoris; i a l'exercici i reivindicació de les dones indígenes, des d'una posició feminista. Cabnal va exposar el conflicte que pateix Guatemala respecte a les llicències d'exploració i explotació de grans empreses mineres en territoris indígenes, i com la concessió d'aquestes llicències constitueix una greu ofensa al dret de lliure autodeterminació dels pobles indígenes.