L´EMD de Bellaterra i les ARE protagonitzen un juliol que estrena les Medalles d´Honor

La Comissió de Delimitació Territorial de la Generalitat recomanava durant el mes de juliol a l’Ajuntament una modificació en l’àmbit geogràfic de l’Entitat Municipal Descentralitzada de Bellaterra i una millora del Pla de Finançament.

 

El director general d’Administració Local del departament de Governació de la Generalitat, Carles Bassaganya, explicava a Cerdanyola  que la Comissió de Delemitació Territorial havia sol·licitat al consistori una nova memòria econòmica per garantir la viabilitat de l’EMD en el cas que s’augmentessin les competències d’aquest organisme i, al mateix temps, també recomanava replantejar un “àmbit geogràfic coherent” per a l’ens que suposi l’exclusió del sector de Terranova o l’ampliació del límit territorial de l’organisme des de la via ferroviària fins a l’Autopista AP-7. Bassaganya afirmava que la Generalitat demanava clarificacions sobre aquestes dues qüestions des de l’abril de 2007 “perquè tenia dubtes i calia esclarir-los”.

                 

Aquests requeriments han estat motiu de debat en els darrers mesos al nostre municipi. Els informes que la Generalitat demanava eren lliurats el passat mes de desembre i el consistori, i en concret l’Alcalde, Antoni Morral, defensava la inclusió de Terranova i Can Domènec a l’Entitat Municipal Descentralitzada. També des del grup Gent per Bellaterra reclamaven el passat mes d’octubre aquesta inclusió.

 

 

Al mes de juliol, però, també arribaven altres anuncis de la Generalitat de Catalunya. El govern autonòmic aprovava la construcció d’una nova biblioteca a Cerdanyola, segons l’actualització del Mapa de Lectura Pública de Catalunya. També la Generalitat aprovava un Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya, PUOSC, amb 650.000 euros per a la remodelació de la plaça de Sant Ramon.

 

L’alcalde de Cerdanyola, Antoni Morral, també signava amb la consellera d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat, Carme Capdevila, el Contracte Programa 2008-2011 per a la coordinació, cooperació i col·laboració entre el Departament d’Acció Social i Ciutadania i l’Ajuntament de Cerdanyola. S’anunciava així una aportació econòmica de 765 mil euros que es destinaran a diferents actuacions en matèria de serveis socials i altres programes relatius al benestar social.

 

Un altre anunci arribava de la mà del conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, qui comprometia una inversió de prop de 5’5 milions d’euros per millorar el riu Sec en els pròxims dos anys. Segons Baltasar, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) invertirà 5.400.000 euros durant el 2009 i el 2010 per a la millora del riu Sec.

 

El PP preguntava al ple del mes de novembre sobre aquesta inversió al adonar-se que els pressupostos de la Generalitat per al 2009 no hi havia cap partida prevista per al riu Sec. Al respecte, l’Alcalde de la ciutat feia lectura d’una carta enviada pel propi conseller en la que assegurava que la partida compromesa es trobava i es troba, de fet, a l’addicional tercera de les transferències que el Govern de l’Estat ha de fer a la Generalitat com a resposta al que és el desenvolupament de l’Estatut.

 

Altra inversió protagonista del mes de juliol era l’autoritzada pel Consell de Ministres, 193 milions d’euros per a la construcció i explotació del Sincrotró fins l’any 2022. L’Estat, amb aquesta aportació, avançava el 50 percent del pressupost per a aquest període –l’altra meitat l’haurà de posar la Generalitat–.

 

 

I del projecte del Sincrotró, que poc a poc es fa realitat, al projecte de les Àrees Residencials Estratègiques, una iniciativa que, de moment, a Cerdanyola s’ha quedat en un intent.

 

El Ple del mes de juliol retirava de l’ordre del dia una modificació urbanística per a la construcció dels habitatges de l’Àrea Residencial Estratègica al no disposar de la majoria necessària per aprovar-se, segons afirmava l’Alcalde, Antoni Morral. També es retirava de l’ordre del dia l’expedient per a la gestió de la zona esportiva Fontetes, tot i les crítiques de la portaveu de CiU que assegurava que aquesta decisió no havia estat consensuada prèviament. Amb aquests dos temes es posaven de manifest les discrepàncies al si del govern municipal.

 

El ple del mes de setembre havia d’abordar novament el punt referent a l’ARE però la manca d’un acord de la corporació municipal va provocar que no es presentés. Els portaveus d’ICV-EUiA i de CiU, Jordi Miró i Consol Pla, respectivament, confirmaven que Cerdanyola no tindrà ARE. El portaveu del grup municipal d’ICV-EUiA, Jordi Miró, comentava que "és evident que el govern no s’ha posat d’acord i que, a partir d’aquí veurem com treballem el tema".

             

La manca d’un acord respecte l’ARE va provocar tot un seguit de declaracions i acusacions. ICV-EUiA acusava al PSC i a CiU de partidistes per no donar suport al projecte mentre que CiU assegurava que la iniciativa suposaria una muralla que no comportaria cap benefici per a la ciutat. Finalment, Jordi Miró assegurava que la manca d’un acord en aquesta qüestió no faria perillar el pacte de govern i així ha estat.

 

Pel que fa a altres projectes, al mes de juliol es posava en marxa el concurs d’idees del futur Hospital Ernest Lluch tot coincidint amb una nova manifestació, convocada per la Coordinadora per la Sanitat Pública de Cerdanyola, Barberà, Ripollet i Montcada, reclamant el compliment del calendari establert en aquest projecte.

 

També al juliol, el Consell d’Alcaldes del Vallès Occidental aprovava l’informe sobre les infrastructures i la seva planificació a la comarca. L’informe, pel que fa a Cerdanyola, contemplava totes les peticions plantejades des de l’Ajuntament com una nova línia ferroviària amb Barcelona, un pont sobre la C-58 i tren lleuger fins a Ripollet i una connexió ferroviària amb Sant Cugat i Rubí però també deixava palesa l’oposició de Cerdanyola a les propostes d’un túnel d’Horta viari a més de ferroviari i al vial interpolar.

 

 

D’altra banda, el mes de juliol de 2008 va ser el mes del 25è aniversari de la Mostra Internacional de Dansa. L’Esbart Dansaire Sant Marçal commemorava aquesta especial edició amb un cartell de luxe amb grups de Corea, Indonèsia, Sèrbia i Geòrgia i amb la pluja de rerafons que no va aconseguir deslluir l’acte central.

 

Ignacio Laguna, Santiago Borrás, Josep Maria Aranda, Gabriel Escursell i Manuel Gallardo es van convertir al juliol en els primers cerdanyolencs en rebre la Medalla d’Honor de la ciutat.  

 

D’altra banda, el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, proposava al govern de la Generalitat obrir un expedient de responsabilitat patrimonial a les empreses productores d’amiant per investigar si existeix un nexe causal que fonamenti l’exercici "d’una acció de rescabalament contra l’empresa productora".

        

 

Pel que fa als esports, al mes de juliol Elena Olmos i Laia Oset assolien el sotscampionat d’Espanya de bàdminton formant part de la selecció espanyola. També de la selecció, en aquest cas d’hoquei femení, s’anunciava la participació de dues jugadors del Cerdanyola Club d’Hoquei, Paula Torner i Laia Salicrú. 

        

Albert Trilla i Inés Hernández s’aixecaven amb la medalla d’or i plata respectivament al Campionat sudamericà de patinatge artístic mentre que Noemí Isla aconseguia la medalla de bronze al Campionat d’Espanya també de patinatge artístic. Al mateix campionat, la patinadora Alba Pérez assolia l’or en les dues principals modalitats. De la seva banda, Albert Trilla aconseguia guanyar en figures obligatòries i Carles Gasset en modalitat lliure.

 

Finalment, Alfons Alonso deixava la presència del Club Gimnàstica Rítmica de Cerdanyola, per ser substituït al setembre per Mila Arrabal, i els equips de veterans locals de futbol s’unificaven amb el Cerdanyola Futbol Club.