Lahcen Ikassrien, exdetingut de Guantánamo, denuncia a Cerdanyola les tortures a les que va ser sotmès

L’IES Banús s’omplia el passat divendres per escoltar el testimoni de Lahcen Ikassrien, un marroquí que va passar tres anys i mig a la presó de Guantánamo. L’acte estava organitzat per Amnistia Internacional en col·laboració amb l’institut i el Grup d’Estudis Socials de Cerdanyola (GES).

        

Lahcen Ikassrien, de nacionalitat marroquina, va ser detingut  prop de Kunduz en el marc de les operacions militars a l’Afganistan després dels atemptats de l’11 de setembre a Nova York. Inicialment va estar tancat a una fortalesa prop de Mazar-i-Sharif, on va sobreviure a una masacre en la que hi va haver centenars de morts. Desprès va ser traslladat a la presó de  Kandahar, on va patir constants tortures.

 

De Kandahar va ser traslladat, al 2002, a Guantánamo, on va passar tres anys i mig sense saber el motiu de la seva detenció i patint constantment tortures físiques i psíquiques. Segons explicava, a Guantánamo va ser interrogat per policies i funcionaris espanyols amb el propòsit d’identificar persones sospitoses de pertànyer a Al Qaeda.

                          

El patiment de Lahcen va continuar després de Guantánamo amb la seva extradició a Espanya, el 18 de juliol de 2005, on el jutge Marlaska el va interrogar com a presumpte implicat en els atemptats de Madrid. L’octubre de 2006 va ser absolt per Tribunal Suprem quan es va comprovar el seu periple d’anys en les diferents presons gestionades pels americans.

 

Lahcen Ikassrien denunciava divendres el paper de Creu Roja Internacional perquè, segons ell, enganyava als detinguts sobre els seus destins, coneixia el que passava a les presons i perquè a ell li van proposar treballar pels americans a canvi de la seva llibertat.

 

 

Ikassrien també denunciava que els Estats Units tenen arreu del món moltes presons iguals a les de Guantánamo i, en aquest sentit, reclamava que la promesa d’Obama de tancar el centre de detenció s’ampliï a la resta de recintes.

 

Un cop finalitzat el seu relat, els assistents van preguntar alguns detalls de la seva estada a les diferents presons. Ikassrien va contestar però davant una de les preguntes sobre com era un dia a Guantánamo, l’exdetingut va explicar que no podia respondre perquè recordar detalls encara el feia molt de mal.

 

La intervenció de Lahcen Ikassrien va ser calmada, allunyada de la ira. Tot i així, algunes de les seves paraules mostraven explícitament la seva història recent en l’exemple d’una de les pitjors tortures que s’infligeixen a Guantánamo. Segons assegurava, era habitual que els fiquessin a una habitació, encaputxats i amb la presència de diversos gossos, el que produïa un estat d’autèntica bogeria en el detingut.

 

La xerrada d’Ikassrien s’emmarcava dins les activitats que Amnistia està organitzant quan es compleixen set anys del trasllat dels primers detinguts al centre de Guantánamo. En aquest temps gairebé 800 detinguts han passat per aquest centre i prop de 250 continuen reclosos sense càrrecs ni judici, sense accés directe a les seves famílies i amb una accés limitat a l’assistència lletrada.

En aquests sentit s’expressava Eduard Santiago, del grup local d’Amnistia Internacional, que explicava als assistents que a la nostra ciutat l’organització ha adoptat a Fawzi al-Odah, un detingut  que es troba  en total indefensió.

 

Lahcen Ikassrien arribava a Catalunya el passat 12 de gener i marxava el passat divendres 16 després de la xerrada a Cerdanyola. En aquest període visitava, a més de la nostra ciutat, Barcelona, Tarragona, Girona, Lleida i Sant Cugat, entre d’altres poblacions.