L'Ajuntament aprova un pressupost de 61'8 milions amb la biblioteca com a major inversió

61’8 milions d’euros. Aquest és el pressupost de l’Ajuntament de Cerdanyola per al 2013. Les despeses més importants seran les de personal -20’8 milions- i de béns corrents i serveis -20’4-. Les inversions pujaran a 8’5 milions i en aquest apartat destaca la nova biblioteca a l’edifici Altis. En els ingressos, la partida més important és la d’impostos directes -28’4 milions-, seguida del capítol de transferències corrents -16’8-. L’IBI puja una mitjana del 6’3% i es congelen la gran majoria de taxes, inclosa la d’escombreries que mantindrà la bonificació del 50% per a comerç i hostaleria. Només el govern va votar a favor de la proposta de comptes municipals, la regidora no adscrita, Manuela Ortuño, es va abstenir i la resta de grups va votar en contra.

Francisco Ortiz, regidor de Finances i Serveis Econòmics, defensava la proposta del govern com una comptes d’atenció a les persones, reducció del deute i inversió en la ciutat. Ortiz indica que la partida de personal és la més important, el 44% del pressupost de despesa, però manifesta que s’ha reduït un 6’5% en els últims dos anys, així com en el capítol d’ingressos els que arriben via impostos pugen un 5’4% mentre les transferències d’altres administracions baixes un 1’6%. El deute municipal continua rebaixant-se i, segons Ortiz, “no és un problema” per a l’Ajuntament.

Des de l’oposició, el portaveu popular, Manuel Buenaño, criticava l’ampliació de capital de l’empresa municipal Cerdanyola Promocions i assegurava que hi ha previsions d’ingressos inflats, com els de l’IAE. Sorprèn al portaveu del PP l’augment de despesa en publicitat i propaganda, atenció protocolària o actes judicials així com critica que baixin les ajudes individuals a llars d’infants o que es congelin les aportacions a Càrites, Amics de Mossèn Rosell, Creu Roja i Església Evangelista.

El portaveu de CiU considera insuficient la reducció de despesa i manifesta que “cal repensar internament l’Ajuntament i la seva organització interna per adaptar-se a una realitat canviant. Alfons Escoda acusa al govern d’una “inacció que provoca la paràlisi municipal” i el deteriorament de les relacions institucionals amb la Generalitat, al temps que considera que hi ha falta de transparència i de diàleg amb les entitats. Escoda indica que la Generalitat ha augmentat un 7’9% les partides socials amb destí els Ajuntaments per “atendre la difícil situació” de la ciutadania i considera que això no ho ha fet el govern de Cerdanyola. Una raó per la seva oposició és també que l’augment de l’IBI hagi estat superior a l’IPC. Al no aprovar-se les ordenances fiscals abans de finalitzar l’any, aquest impost va augmentar-se automàticament aquest percentatge del 6’3% per l’aplicació de la revisió cadastral encara vigent. Per a CiU, això ha passat per deixadesa del govern.

Des del govern, Santi Cayuela, portaveu d’ICV/EUiA, va respondre Escoda tot assegurant que CiU “no vol posar més diners a l’àrea social, sinó cobrir” el que retalla la Generalitat i assegurava que la federació nacionalista vol reduir el capítol de personal amb externalitzacions. A més responia al portaveu de Compromís, que havia titllat el pressupost de “covard” dient que les àrees que creixen més són les d’Atenció a les persones i les relacionades amb economia i ocupació, “tot i el retall de 570.000 euros de l’aportació de la Generalitat”.

El portaveu de Compromís, Carles Escolà, havia insistit que els comptes municipis són “continuistes d’unes polítiques que s’han demostrat fracassades”. Per a Escolà, és un pressupost covard que no sembla d’un govern d’esquerres ni “lluita per la justícia social”. El portaveu de Compromís reiterava la reclamació que no es pagui el deute bancari ja que són “7 milions per pagar un deute ilegítim” que no es destinen a sufragar serveis. Escolà reclama uns pressupostos participatius.

Daniel Mallen, regidor d’ERC, iniciava la seva intervenció criticant que el Ple se celebrava “alterant la representativitat democràtica” ja que la portaveu del seu grup, Helena Solà, no podia assistir per una raó mèdica i Esquerra havia reclamat que s’establís alguna fórmula que permetés que això no modifiqués l’aritmètica del Ple, però el govern s’havia negat. L’absència de Solà garantia que el Pressupost sortiria endavant amb els vots del govern, però l’abstenció posterior de la regidora no adscrita, que no va intervenir en el debat, va fer que la baixa mèdica de la portaveu d’ERC no tingués efecte en les votacions.

Pel que fa al debat en sí, Mallen va criticar el model de gestió del govern amb “63 informes d’intervenció i secretaria negatius”, tot assegurant que “han mogut diners de forma no respectuosa” amb la normativa.

La biblioteca

El regidor d’ERC va insistir en un tema que seria un dels moments més intensos del debat. Mallen va criticar el model d’inversions i manifestava que no es pot plantejar una biblioteca amb un cost d’entre 5 i 6 milions d’euros en un moment “extraordinàriament dolent”. Per contra, el regidor proposava que aquesta inversió es destinés a fer una nova escola que donés solució a la situació creada amb l’anunci de no construcció de l’escola riu Sec i el possible tancament de l’escola Xarau. En tot cas, Mallen assegura que ERC treballa per incorporar aquest equipament el pressupost de la Generalitat.

El regidor de Finances, Francisco Ortiz, va respondre que si l’Ajuntament fes aquesta escola suposaria que els ciutadans de Cerdanyola la pagarien dues vegades amb els impostos. Ortiz recorda que la competència és de la Generalitat i que reclamar això és com reclamar que sigui ‘Ajuntament de Cerdanyola qui costegi un hospital.

D’acord es va mostrar el portaveu del PP. Buenaño assegurava que l’Ajuntament “no pot ser el banc” de la Generalitat, tot i que remarcava que si bé el PP està d’acord en fer una biblioteca, no en fer-ho a l’edifici Altis. En aquest sentit es manifestava també el portaveu de Compromís. Escolà considera perillós fer l’equipament en un espai “inundable”. El regidor de Finances es va comprometre a demanar tots els informes pertinents a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i assegurava que si no són favorables la biblioteca no es farà a l’Altis. Ortiz però, considera “frívol” posar dubtes sobre aquesta ubicació sense tenir aquests informes.