L'Ajuntament assumeix el BCIN a Les Dames de Cerdanyola com un reconeixement a una peça artística única i una feina ben feta

L’Ajuntament considera que la declaració dels vitralls Les Dames de Cerdanyola com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) és un reconeixement a un conjunt artístic excepcional i també a la bona feina dels museus de la ciutat.

El govern de la Generalitat aprovava ahir la declaració com a BCIN del tríptic Les Dames de Cerdanyola – amb els plafons les dames del gronxador, del llac o dels cignes i de les tulipes- que es mostren a la façana del Museu d’Art de Cerdanyola (MAC) i que va realitzar l’any 1910 el vitraller alsacià Ludwig Dietrich von Bearn.

Els vitralls es van col·locar a la torre d’estiueig d’Evarist López que al 1963 es va convertir en la seu dels laboratoris farmacèutics Domènech. L’any 1984 es van retirar de l’edifici, abans que l’Ajuntament adquirís l’immoble. No va ser fins el 2009 que el Consorci Urbanístic del Centre Direccional de Cerdanyola els va comprar i els va dipositar al Museu d’Art de Cerdanyola, amb la qual cosa van tornar a la seva ubicació original. Al 2002, els vitralls van ser inclosos dins el Catàleg del Patrimoni Cultural Català de la Generalitat i van ser restaurats entre els anys 2013 i 2014.

Conjunt únic al panorama artístic del país

La declaració ara de Les Dames de Cerdanyola com a BCIN, unida a la mateixa declaració del poblat ibèric de ca n’Oliver durant l’any 2017, és, segons la regidora de Cultura Elvi Vila, un reconeixement a una feina “ben feta, amb passió, entrega i entusiasme” pel personal dels museus i els serveis municipals de Cultura amb “consistència en impulsar una tasca de qualitat”. El Castell de Sant Marçal també té aquesta consideració.

Per a Txema Romero, director del MAC, aquest és “el màxim reconeixement d’un bé catalogat a Catalunya i ens col·loca en primera divisió” del cens patrimonial del país perquè Les Dames de Cerdanyola “són un conjunt excepcional dins el panorama artístic” de Catalunya. Romero remarca el virtuosisme “d’un vitraller únic, Ludwig Dietrich, que va realitzar els treballs més acurats amb la tècnica de la grisalla”.

El director del MAC indica que els vitralls són dels “més significatius” de l’època modernista per “tècnica, temàtica, iconografia i per la seva història” perquè hi ha pocs que es conservin in situ i accessibles al públic. Txema Romero recorda la història de pèrdua, abandonament, recuperació i restauració de Les Dames de Cerdanyola com un exemple de recuperació de patrimoni.

Símbol identitari de la ciutat

Una joia cultural que la ciutadania s’ha fet seva configurant una de les icones identitàries de la ciutat. Elvi Vila subratlla que Les Dames de Cerdanyola “són molt estimades i conegudes”, fins i tot pels escolars de la ciutat que les visiten habitualment, i espera que la declaració com a BCIN sigui una empenta més en aquesta popularització dels vitralls entre la ciutadania i com a marca de Cerdanyola.