L'Ajuntament de Cerdanyola compta amb un nou pla per sanejar les seves finances

El Ple de l'Ajuntament de Cerdanyola va aprovar ahir el nou Pla de Sanejament de les finances locals, a més d'altres qüestions econòmiques com la interposició de recurs contenciós administratiu contra una nova normativa tributària de l’Estat que es considera perjudica les poblacions metropolitanes de menys de 75.000 habitants.

Però el debat real sobre temes econòmics s’iniciava amb la proposta de nou Pla de Sanejament de les arques municipals feta pel govern. Els responsables del govern destaquen que la liquidació del pressupost de 2003 té un Romanent de Tresoreria per a despeses generals negatiu que quedaria absorbit amb el Pla de Sanejament i indiquen que hi ha hagut canvis a la situació municipal, com la modificació del desenvolupament previst a la Plana del Castell, l’increment de la despessa, l’aparició de nous conceptes fiscals com la taxa de residus o la próxima revisió cadastral metropolitana, que obliguen a fer un nou Pla de Sanejament que substitueixi al que està en vigor des del 2002.

El regidor de Serveis Generals, Santiago Cayuela, va remarcar el rigor tècnic del nou pla que fixa com han d’evolucionar els ingressos i les despeses. Segons Cayuela, els ingressos haurien d’augment un 10 percent en els primers dos anys i un 7 percent els següents, mentre que la despesa no pasaría del 6 percent . El regidor de Serveis Generals destaca que no s’inclouen els ingressos previstos pel conveni de trasllat d’edificabilitat de la Plana del Castell a El Prat i L’Hospitalet ni les expropiacions que es realitzin.

El regidor socialista José Miguel Moreno va actuar com portaveu del seu grup per assegurar que el nou pla és fruit del conveni del Centre Direccional que fa minvar els ingressos municipals respecte l’anteriorment previst i assegura que respon més a interesos polítics que no a les necessitats econòmiques de l’Ajuntament.

L’alcalde de Cerdanyola, Antoni Morral, va remarcar el mal tracte financer que reben els Ajuntaments per part de l’Estat i també va criticar la gestió econòmica dels governs presidits pel PSC xifrant el deute municipal en 30 milions d’euros, però assegurant que estan perfectament auditats. Morral va destacar que la despesa social de l’Ajuntament és alta però insuficient i va insistir que per augmentar-la cal sanejar les arques municipals.

El PP va remarcar que l’endeutament el provoca una mala gestió dels diferents governs municipals i vaticina que el nou Pla de Sanejament no es complirà ja que, segons indica el portaveu popular, Antonio González, s’incrementa molt la pressió fiscal, però augmenta la despesa en personal, serveis amb una política de malbaratament.

El grup popular remarca també que és un pla que limita les inversions que atenen les necessitats mínimes de la ciutat. En aquest sentit, Santiago Cayuela asegura que el Pla de Sanejament  és realista i permet la inversió que actualment pot fer l’Ajuntament ja que s'han d'afrontar serveis municipals que tenen un cost que repercuteix en la falta d’estalvi. Segons Cayuela, el pla permetrà estalviar i invertir directament a més de negociar fons d’altres Administracions.

La regidora del PAS, Gemma Jaumandreu, va criticar el Pla de Sanejament per considerar que es recolza en quatre eixos: l’increment de la taxa de residus, la revisió del cadastre, els crèdits del Centre Direccional i la baixa inversió en millores socials. Segons Jaumandreu, el pla carrega el déficit municipal sobre la ciutadania i no té un pas previ que es fer una auditoria sobre l’endeutament municipal que determini responsabilitats.

Govern i grup socialista van remarcar que l’existència d’endeutament era certa, però que això no amagava cap sospita de responsabilitats perquè els comptes sempre han estat transparents i auditats convenientment amb tota la documentació en regla. A més, el regidor de Serveis Generals va remarcar que un Ajuntament no pot tenir superávit ja que això suposaria que s’han de deixat de prestar serveis que es podien donar i que taxes com la de residus no suposen eixugar déficit sinó costejar parcialment un servei com la recollida de residus.