L’Ajuntament de Cerdanyola s’adhereix a la celebració de l’any Masó

El Ple de l’Ajuntament de Cerdanyola ha aprovat, per unanimitat,  l’adhesió de la ciutat a la iniciativa promoguda per l’Ajuntament de Girona de declarar el 2006 com a Any Rafael Masó.

L’arquitecte gironí va projectar a Cerdanyola la Casa Alfredo Viñas. Aquesta edificació, inclosa en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic de Cerdanyola (PEPPAAC ), és una de les més representatives de la darrera etapa de l’arquitecte i constitueix un dels elements més destacats del patrimoni arquitectònic de la població.

La iniciativa de declarar el 2006 com a Any Masó, promoguda per l’Ajuntament de Girona i el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Demarcació Girona, té com a objectiu homenatjar al cèlebre arquitecte gironí en el centenari de l’any d’obtenció del títol de carrera.

Segons expliquen des de l'Oficina de Patrimoni Cultural, la presència de Masó a Cerdanyola s’evidencia especialment a Bellaterra, una urbanització d’estiueig que segueix el model de ciutat jardí noucentista proposat per Masó a S’Agaró. D'acord a aquesta informació, aquesta influència es fa latent en "l’aire mediterrani de les construccions i en la disposició urbanística del conjunt". D’altra banda, algunes de les cases incorporen elements decoratius dissenyats pel propi Masó, com ara les rajoles engalbades amb espirals de la Bisbal i les columnes de ceràmica de Quart. A Cordelles, una altra ciutat jardí noucentista de la localitat, es troba la Casa Viñas, una de les escasses obres documentades de Rafael Masó fora de les comarques gironines.

La descoberta de la  Casa Viñas

Des de l'Oficina de Patrimoni Cultural lamenten que la Casa Viñas, tot i ser una de les obres més destacades de l’arquitecte gironí, hagi restat "completament oblidada" i ho expliquen per la seva localització i a que està signada per un altre arquitecte, Joaquín Iglesias. Aquest fet possiblement respongui a les sancions que va rebre Masó a causa de la seva filiació nacionalista, durant la Dictadura de Primo de Rivera. L’obra es va identificar durant el procés de recerca de la Guia de la Cerdanyola Modernista i Noucentista, obra dels historiadors locals Orlando Barrial i Josep Maria Romero.

La Casa Viñas, a Cordelles,  respon a la darrera etapa de l’arquitecte gironí, immers en el període noucentista i ja allunyat de l’etapa gaudiniana. De l’estudi dels plànols es desprèn una distribució interna de gran modernitat. L’edifici sorprèn per la seva imponent volumetria i per la combinació d’elements artesanals. El treball del ferro forjat és especialment elaborat a les reixes de les finestres; mentre que l’esgrafiat s’ha fet servir en l’element més destacat de la decoració, el rellotge de sol que presideix la façana amb el lema en llatí, els ossos per qui arriba tard, una clara referència al vessant literari de l’arquitecte. Pel que fa a la ceràmica, destaquen les rajoles de mitja vela de la Bisbal i els relleus i columnetes d’argerata de Quart. Aquests darrers elements s’elaboraven seguint l’antiga tècnica de la ceràmica reduïda, es a dir, cuita amb combustible i sense ventilació, de forma que s’ennegrien les peces fins adquirir una tonalitat gris platejada.

Biografia

Arquitecte i poeta, Rafael Masó i Valentí (Girona, 1880-1935) pertany a la darrera generació d’arquitectes modernistes. Va obtenir el títol el 1906 i, des d’un començament, centrà el gruix de la seva producció a les comarques gironines.
Masó és un dels arquitectes catalans més destacats de la darrera generació modernista influenciada per Gaudí i per la Secessió centreuropea. Posteriorment, va esdevenir també un dels representants més personals del noucentisme. Conreà diverses disciplines artístiques, com ara l’arquitectura, l’urbanisme, la literatura i el disseny tèxtil.

En l’obra arquitectònica de Masó es poden dividir tres períodes fonamentals. El primer (1906-1911) està plenament immers en el gaudinisme més agosarat. Cap al 1912, la seva producció experimentarà un gran canvi a partir de la síntesi dels corrents d’avantguarda de la secessió vienesa i de l’arquitecte escocès Ch. R. Mackintosh. A partir dels anys vint, Masó evolucionarà cap a les formes noucentistes i mediterranistes, a partir d’un llenguatge propi ple de referències clàssiques i tradicionals. Ell mateix s’ocupà de crear un seguit d’elements decoratius ceràmics als tallers Marcó de Quart o al dels Corominas a la Bisbal.Com a poeta, s’incorporà a l’ambient literari del noucentisme, participant en diversos Jocs Florals i en l’Almanac dels Noucentistes de 1911. Masó va ser un dels intel·lectuals més rellevants del món cultural gironí, destacant la seva participació a la societat Athenea, un dels cenacles més importants de la cultura noucentista.