L'Ajuntament dóna de baixa de l'Inventari municipal 200 apartaments de la UAB

El Consistori aprovava en el Ple de febrer el Pla d'Auditories, l'adhesió a la Xarxa de Municipis per l'Economia Social i Solidària i la retirada de l'inventari de 200 habitatges de la Vila Universitària. En l'apartat de mocions, destacava l'aprovació de l'adhesió de l'Ajuntament de Cerdanyola al Pacte Nacional pel Referèndum.

Un tema amb debat entre els regidors va ser la baixa de l'inventari municipal de 200 apartaments de la Vila Universitària. El regidor de Patrimoni Municipal, Maurici Jaumandreu, explicava que l'Ajuntament va rebre l'any 1993 200 milions de pessetes per fomentar l’accés de joves a l’habitatge en règim de lloguer que va lliurar íntegrament a Vila Universitària, S.A. En realitat, els apartaments ja estaven construïts, donat que van acollir a agents policials que van realitzat tasques de seguretat als Jocs Olímpics de 1992 abans de crear-se la Vila Universitària del campus de la UAB. Jaumandreu indica que aquests apartaments mai no han estat de titularitat municipal i que figuraven a l'inventari municipal de forma errònia, fet que calia subsanar per donar una imatge real de la comptabilitat municipal.

Mostraven el seu acord amb la proposta del govern els grups de CompromísXC, PDeCAT, ICV/EUiA i el regidor no adscrit -de MES-, s'abstenien PSC i Ciutadans i votaven en contra ERC i PP. Des de l'antiga Convergència, Josep Grau, insistia en què la proposta suposava "resoldre un problema endèmic que acaba convertint-se en un conflicte" i manifestava que no hi ha cap perjudici econòmic per a l'Ajuntament, qüestió en la que es mostrava d'acord la portaveu d'ICV/EUiA, Maria Reina, que subratllava que els apartaments mai no han estat de l'Ajuntament.

Per contra, la regidora d'Esquerra Elizabeth Pasamonte insistia que l'Ajuntament havia rebut els 200 milions de pessetes com a receptor "i no com a mer intermediari" com assegurava Jaumandreu i destacava que Vila Universitària havia incomplert el conveni firmat als anys 90 i calia retirar el punt per estudiar aquests incompliments. Per a Pasamonte, el ple optava ahir per la solució fàcil quan calia salvaguardar els interessos de l'Ajuntament.

Rosendo Calet, regidor del PP, es mostrava d'acord amb Pasamonte i assegurava que, de fet, els apartaments "no existeixen donat que no estan donats d'alta al Registre" i es preguntava qui pagaria aquesta inscripció.

Des de Ciutadans, Pau Ortolà compartia inquietuds sobre els incompliments de Vila Universitària, però recordava que l'expedient arribava a votació amb tots els informes tècnics favorables.

Auditories, Economia social i Dia de les Dones

Gairebé sense debat s'aprovava el Pla d'Auditories 2017-2019 per verificar l'activitat econòmico-financera dels serveis municipals gestionats en règim de concessió, com és el cas de la neteja de la via pública i recollida de residus -empresa Cespa-, el transport urbà -Marfina Bus-, els serveis funeraris -Funerària Truyols-, el servei d'atenció domiciliària -Clece-, la zona esportiva del Bosc Tancat -Sport Natura-, el servei de jardineria -Cespa- o la neteja d'edificis públics -Clece-, entre d'altres. ERC i PP s'abstenien, tot destacant des d'Esquerra que caldria augmentar el nombre d'auditories incloses al pla.

Per unanimitat s'aprovava l'adhesió de l'Ajuntament de Cerdanyola a la xarxa Municipis per l'Economia Social i Solidària. Contxi Haro, regidora de Promoció Econòmica, explicava l'objectiu d'intercanviar experiències i compartir recursos per potenciar noves formes d'economia més solidàries i sostenibles. Marc Costa (PDeCAT) i Maria Reina (ICV/EUiA) mostraven la seva satisfacció i Costa recordava la preparació en aquest tema que tenen al Servei Municipal d'Ocupació de Can Serraperera.

Un altre tema aprovat per unanimitat va ser el manifest del 8 de març, Dia Internacional de les Dones, elaborat pel Consell Municipal d'Igualtat de Cerdanyola. El text diu prou a la violència masclista, denuncia les violències sexuals, demana a la fiscalia que estudiï les ordres d'allunyament demanades ja que la majoria són rebutjades, defensa una economia solidària, aposta per la lluita compromesa en favor dels drets de les persones i reivindica el dret a decidir sobre el propi cos.