L'Ajuntament presenta un estudi sobre les infraestructures al Vallès que aposta pel transport públic

"""Quines Infraestructures de Transport per al Vallès?. La mobilitat al Vallès"", obra de Màrius Navazo, Manel Larrosa i Maties Serracant, és un nou quadern de ciutat que planteja una alternativa de mobilitat basada en l'aposta per al transport públic"

L'Ajuntament ha presentat el llibre "Quines Infraestructures de Transport per al Vallès?. La mobilitat al Vallès", obra de Màrius Navazo, Manel Larrosa i Maties Serracant. Es tracta d'un nou quadern de ciutat que recull l'estudi encarregat a proposta del Consell Municipal de Mobilitat on es fa una anàlisi dels desplaçaments en l'àmbit comarcal del Vallès i es planteja una alternativa de mobilitat per a la regió metropolitana basada en l'aposta del transport públic.

El regidor de l'Àrea de Territori de l'Ajuntament de Cerdanyola, Rafael Bellido, i un dels autors del llibre, l'urbanista Manel Larrosa, van presentar en roda de premsa la publicació que es va editar al mes de maig. Bellido va recordar que el llibre és fruit de la participació ciutadana, de les aportacions d'entitats preocupades pels temes de mobilitat i que es distribuirà no només entre la població sinó també entre els actors econòmics importants com les cambres de comerç o els sindicats.

Per a Bellido, s'ha de fer una distribució del llibre que permeti que aquestes reflexions cuallin en un moment en que en el país estan passant coses: hi ha un debat sobre les inversions que s'han de fer en mobilitat, però també s'està planificant, i aviat, s'obrirà a exposició pública el Pla Territorial Metropolità de Barcelona "que tindrà uns efectes pel que fa a la planificació de la mobilitat" i també s'està tramitant el Pla Director de Mobilitat de la Regió Metropolitana de Barcelona.

L'aposta pel transport públic

Per la seva banda, Manel Larrosa va explicar que s'han analitzat diversos sistemes urbans per paquets i s'han vist les relacions de mobilitat entre ells i les relacions amb Barcelona, amb el Maresme i amb el Baix Llobregat. Amb aquesta anàlisi ha aparegut un retrat de quina és la situació i quines propostes de resolució podrien encarrilar aquest territori de manera que les mesures que es posin tinguin a veure amb el problema. Segons Larrosa "abans es pensava que ampliant la xarxa básica, és a dir, fent més carreteres ja es resolia el problema, però no es tenia en compte la dimensió del transport públic i que els col.lapses moltes vegades no es produeixen a les autopistes sinó a l'entrada de les grans ciutats, i als enllaços". L'urbanista ha indicat que aquesta mentalitat està començant a canviar.

Pel que fa a la situació actual, Manel Larrosa ha indicat que els grans corredors d'entrada a Barcelona contenen un eix per a transport públic i un altre per a transport privat, amb un cert equilibri com, per exemple, al costat de la C-58 es troba la línia C-4 de RENFE, però hi ha altres eixos, com el de la B-30, que és el que té la mobilitat més alta de la zona, en que no existeix aquest equilibri. Tot i tenir construïda una infraestructura fèrria des de fa anys, no es va pensar per a viatgers i per tant, no té connexions amb les línies que creua de RENFE i dels FFG.

Per al coautor del llibre, la B-30 "és el primer gran eix on s'hauria d'establir un equilibri entre el transport públic i privat, similar a altres eixos de la regió metropolitana i és urgent posar en marxa el ferrocarril perquè l'actual C-7 "és un radial més de Barcelona i no va cap a Mollet ni connecta amb altres línies". Manel Larrosa ha indicat que seria "relativament fácil establir en aquest eix intercanviadors per millorar la línia".

Al costat de l'eix de la B-30, l'eix de la C-58 també acull molt de trànsit i tot i que hi ha un cert equilibri entre transport públic i privat, la xarxa fèrria està "molt escurada" a una banda del territori; serveix només al nord de Terrassa, o només a l'est de Cerdanyola, la qual cosa fa que tot i tenir aquesta línia, s'està utilitzant molt el transport privat. Manel Larrossa va destacar que el problema es troba en la part central del Vallès i que els mecanismes de solució han de representar un equilibri entre l'oferta pública i privada.

Per a l'urbanista i coautor del nou quadern de ciutat "Quines infraestructures de transport per al Vallès. La mobilitat al Vallès" "no fan falta túnels d'Horta viaris, ni vials de cornises ni interpolars, sinó que cal equilibrar en els grans eixos l'oferta públic i privada".