L’Ajuntament vol recuperar l’ús museístic de Ca n’Ortadó

La tinent d’alcaldia de Cultura, Montserrat Montiel, manifestava ahir la intenció municipal de recuperar el projecte museístic de Ca n’Ortadó a més de continuar aquest estiu les excavacions al jaciment ibèric de Ca n’Oliver i potenciar l’ús del Museu d’Art de Can Domènech. Montiel recollia així el guant llençat pel periodista local Juan Antonio Hidalgo que demana suport per a la conservació dels arxius documentals recollits per veïns de la ciutat.

Montserrat Montiel indica que tot el Consistori, amb governs de tots els colors, ha tingut sempre una voluntat clara de recuperar i difondre el patrimoni local i per això es van fer les excavacions del jaciment ibèric, es van recuperar els vitralls de Les Dames de Cerdanyola i s’han creat tres museus. En aquest sentit, la regidora de Cultura manifesta l’objectiu de "recuperar l’ús museístic de Ca n’Ortadó, tot i el difícil moment que es viu en la política cultural amb la crisi i la necessitat d’apostar pels serveis socials".

Montiel realitzava aquestes declaracions ahir en el decurs de la presentació de l’Arxiu Mimó on line, que recull bona part de la documentació del mestre, historiador i primer alcalde de la II República de Cerdanyola, i de la revista Vallesos, publicació que dos cops a l’any difondrà el patrimoni històric, cultural, personal, identitari i natural del territori conformat per les dues comarques del Vallès.

Juan Antonio Hidalgo, webmaster de l’Arxiu Mimó on line, va remarcar la incansable feina realitzada per Jaume Mimó i Sarrablo, fill de l’alcalde republicà, per conservar una documentació que supera els 7.000 articles entre col•leccions artístiques, documentació política de l’etapa republicana, fotografies, documentació històrica de Cerdanyola i Bellaterra, correspondència amb artistes, documentació familiar i fins i tot referències als considerats com a deixebles en la tasca de conservar i difondre el patrimoni històric local: Miquel Sánchez i Albert Lázaro.

Hidalgo va destacar "la importància de conservar físicament aquest arxiu i no només on line" i va plantejar als responsables municipals la conveniència no només de conservar aquest arxiu perquè pugui consultar-lo la ciutadania, sinó també la documentació de tot tipus que han recollit al llarg de molts anys altres ciutadans de Cerdanyola com els anomenats arxius Xane –que ja es troba en fase de creació on line-, Lázaro, Sánchez, Griñó o Urbano, entre d’altres.

Al costat de l’Arxiu Mimó, la vetllada cultural al MAC-Can Domènech d’ahir servia per presentar la revista-llibre Vallesos de periodicitat bianual i venda a les llibreries i que el seu director, Vicenç Relats, defineix com una aposta per redescobrir el patrimoni comú del territori del Vallès en el més ampli dels sentits. Relats indica que de vegades es té la imatge del Vallès "com un territori desmanegat i desestructurat per un urbanisme agressiu quan té grans atractius històrics, naturals, etnològics o culturals a redescobrir".

Així, Eva Jove, col•laboradora de la revista i autora en aquest primer número de l’article Can Domènech, una joia de la Cerdanyola modernista, que analitza la recuperació de l’edifici de la Villa López i la seva transformació en Museu d’Art de la ciutat, considera que al Vallès hi ha l’aparició d’un “neomodernisme cultural que deixa de mirar Barcelona com a referent cultural i econòmic” per mirar més el propi territori com generador d’aquesta riquesa revaloritzant el seu patrimoni.

La revista Vallesos inclourà en cada número un dossier central, que en el primer parla del ball de gitanes i les danses populars del territori i en el segon número abordarà el món de l’esport destacat Cerdanyola com bressol de l’hoquei patins, i analitzarà diversos elements patrimonials del territori. Així, aquest primer número aborda el patrimoni arqueològic amb el menhir de Mollet, el més gran de Catalunya; arquitectònic, amb el Marquet de les Roques de Sant Llorenç Savall o el Museu de Can Domènech de Cerdanyola; històric, amb la repressió franquista de la immigració a Sabadell i Terrassa; natural, amb l’estudi de la papallona dels cards o l’ús de les plantes en la cultura popular: o etnològic, amb l’estudi dels ramats que creuaven el Vallès.

La revista també s’acosta a diverses personalitats del Vallès que poden ser molt desconegudes, com el bibliotecari de Parets Josep Salvia, a noms destacats de la nostra cultura com l’escriptora Marta Pessarrodona, l’artista Agustí Puig o el cuiner Ramon Parellada, l’anima de la Fonda Europa, entre d’altres. El primer número de Vallesos ja es troba a les llibreries i el segon sortirà el 24 de novembre.