L'AMC regala un gran concert en el seu quinzè aniversari
29 d'abril de 2014 a les 8:04La Banda i la Coral de l’Agrupació Musical de Cerdanyola (AMC) es van regalar una gran oportunitat i van obsequiar al seu públic un gran concert com regal d’aniversari. 15 i 10 anys, respectivament, eren un argument immilorable per fer una festa: un repertori de luxe va ser el pastís servit en el millor restaurant posible: l’Auditori de Barcelona. A l’hora d’apagar les espelmes, tothom va aplaudir amb ganes i emoció. Qui està d'enhorabona és la ciutat de Cerdanyola.
La Banda i la Coral de l’AMC continúen autoexigint-se reptes. El concert de dissabte a un Auditori amb més de 600 persones a la platea i l'amfiteatre tenia un repertori de peces populars, però difícils, un programa exigent per a una data mágica amb una primera part amb temes més pensats per una banda i una segona centrada en conegudes peces operístiques. Un repertori divers i complicat, però a quin músic no li tornaria boig tocar una peça de Txaikovski davant una platea plena o què donaria qualsevol cantaire per brindar per l’amor de la Violeta de La Traviata?
La Banda va començar defensant les arrels. Un pasdoble d’un músic valencià, l’Ateneo Musical de Manuel Puig, va ser el tema inaugural del concert en una primera part que va anar in crescendo passant per ritmes americans, del sud, com els cubans son montuno o guaracha, inventats per un músic americà, del nord, com Alfred Reed i la seva peça per banda Second Suite for Band. Un dels primers temes, també composat per banda, de John Barnes Chance, Incantation and Dance, va donar pas al retorn a Europa amb l’única peça d’aquesta primera part que va anar més enllà del segle XX: la belicosa Marxa Eslava, una peça de Piotr Txaikovski pensada pels voluntaris russos a la guerra de Sèrvia contra el domini de l’Imperi Otomà al 1876. Un tema tempestuós que va aixecar grans aplaudiments per tancar el primer fragment del concert, dirigit per un Gerard Pastor que sortia de l’escenari satisfet del nivell assolit.
A Pastor li rellevava a la batuta Manel Cubeles amb la incorporació de la Coral -amb la participació de més de 20 cantants del grup Veus cor de músic, de Castelldefels-, juntament amb els músics de la Banda en una segona part del concert que assumia el repte de tocar peces en absolut pensades per banda, sinó per una gran orquestra.
Aquesta segona part comença ja molt alt amb aquest cant a la terra perduda –l’exili del poble hebreu- que és el Va pensiero dels cors de Nabucco de Giuseppe Verdi, una de les òperes més universals. I és que l’òpera va ser el leit-motiv d’aquesta segona part, amb més regust per l’òpera italiana però amb un racó per una de les peces més conegudes de El Príncep Igor, de Aleksandr Borodin –tot i que va morir abans de cloure-la i es nomena a Rimski-Korsakov i Glazunov com els autors de les darreres notes de l’obra-. Les Danses Polvtsianes tenen tanta força que s’acostumen a interpretar en concerts de forma aïllada, lluny del marc operístic.
Si Verdi és un dels grans noms de l’òpera italiana, un altre sense dubte és el de Giacomo Puccini. I entre el millor del seu repertori hi ha el Coro a Bocca Chiusa de Madame Butterfly, aquest cor en què destaca el recurs coral d’emetre sons amb la boca tancada sense paraules per expressar la tensa espera de Cio Cio San que, intuïm, acabarà malament.
La contra del Va, pensiero, va ser una de les peces més conegudes de la música universal: el brindis de La Traviata, la Dama de les Camèlies verdiana. Beguem perquè el vi avivi els petons de l’amor (Libiamo amor fra i calici più caldi baci avrà) li canta Alfredo -el tenor Eloi Prat- a Violeta -la soprano Christina Koch- i ens canten l’AMC al seu públic, que, fidel, continua sorprenent-se del que aquesta jove i ja consolidada formació li ofereix. De propina, després dels cors dels zíngars i dels Mattadori madrilenys verdians, la formació va oferir la cantata a la deessa Fortuna del Carmina Burana de Carl Orff, recordant els cants goliards de l'Edat Mitjana que van centrar, en el seu origen, la que ja és una cita imprescindible del calendari cultural de Cerdanyola, la primera edició del Concert al Castell.
Balanç satisfactori d'execució i resposta
El vicepresident de l’Agrupació Musical de Cerdanyola, Xavier Hernández -percussió i clarinet-, valora molt positivament el concert perquè “va fer sortir al públic local a un escenari emblemàtic de la música catalana com és l’Auditori de Barcelona”. Hernández remarca que la banda “va agafar el repte per les banyes” i va fer “un concert molt complert amb una execució força bona”. Prova d’això va ser la resposta del públic “entregat en tot moment” igual que durant l’actuació del repertori operístic de la coral.
Xavier Hernández explica que per arribar a l’Auditori “s’ha treballat moltíssim” amb moltes setmanes d’assaigs, sobretot amb peces molt complicades com la Marxa Eslava, composada per a una orquestra i adaptada per a banda. A més, indica que la formació. “va respondre a un repte difícil amb atreviment en un escenari que no coneixia i al qual es va adaptar molt bé” a l’igual que la Coral a la que reconeix el seu gran esforç i treball i el del seu director, Manel Cubeles. Coordinar banda i coral no és senzill perquè es treballa a dos ritmes diferents i amb dues maneres diferents d’entendre la música, però, segons comenta Xavier Hernández, després d’ajuntar els treballs de cadascú el procés “és molt satisfactori”
Xavier Hernández explica que per arribar a l’Auditori “s’ha treballat moltíssim” amb moltes setmanes d’assaigs, sobretot amb peces molt complicades com la Marxa Eslava, composada per a una orquestra i adaptada per a banda. A més, indica que la formació. “va respondre a un repte difícil amb atreviment en un escenari que no coneixia i al qual es va adaptar molt bé” a l’igual que la Coral a la que reconeix el seu gran esforç i treball i el del seu director, Manel Cubeles. Coordinar banda i coral no és senzill perquè es treballa a dos ritmes diferents i amb dues maneres diferents d’entendre la música, però, segons comenta Xavier Hernández, després d’ajuntar els treballs de cadascú el procés “és molt satisfactori”
Renovació i homenatge
El concert també servia per retre homenatge al director-fundador de la Banda, Toni Vidal, un reconeixement a totes les persones que han passat per les dues formacions de l’AMC, formacions que, com deia el periodista cerdanyolenc Albert Segura en la presentació, han gaudit també d’un relleu generacional -més en el cas de la Banda on al costat de veterans hi ha músics que encara tenen lluny la majoria d’edat, que de la Coral, on es pinten més canes- que permet afrontar el futur amb optimisme: “el relleu està garantit”, apunta Hernández, al temps que recorda que una de les màximes de l’Agrupació Musical és la de fomentar la formació dels seus músics i cantaires. Per aconseguir-ho cal treballar "en petits grups, amb la feina incansable dels directors de les dues formacions i amb els membres de més nivell ensenyant" als seus companys.
L’Agrupació ja treballa en la 14a edició del Concert al Castell que tindrà lloc el 4 de juliol i que vol ser una actuació “atrevida i compromesa”, però de la que no s’han volgut desvetllar més detalls.
L’Agrupació ja treballa en la 14a edició del Concert al Castell que tindrà lloc el 4 de juliol i que vol ser una actuació “atrevida i compromesa”, però de la que no s’han volgut desvetllar més detalls.
Ha passat la celebració d'aniversari. Després dels 15, segur que en venen molts més. Que sigui enhorabona. Per a tots els músics i cantaires que han participat en aquesta aventura. I per a la ciutat de Cerdanyola, que sort en té de col.lectius com aquest.
