L'amenaça constant de l'amiant

L'Associació Funcional per la Integració Social ha organitzat una xerrada - col•loqui sobre el passat i el present de l'amiant, una de les xacres que ha patit la nostra ciutat a causa de l'activitat de la fàbrica Uralita i que ha deixat tot un rastre de mort i malaltia, ja que els treballadors van ser víctimes directes pel contacte diari amb el producte i la població en general va resultar víctima passiva al ser un material molt utilitzat en l'època en múltiples construccions.

El president de l'Associació Funcional, Juan García, va deixar clar a l'inici de l'acte que el problema de l'amiant no és un tema històric, "sinó una greu qüestió que continua d'actualitat i de la qual cal conscienciar la població".

El metge i pneumòleg Josep Tarrés és el coordinador i portaveu d'un grup mèdic que ha realitzat una sèrie d'estudis, iniciats l'any 2000, sobre les patologies derivades de l'amiant a la nostra comarca. L'amiant és un mineral prohibit a 50 països, però encara s'utilitza a la resta del món tot i ser cancerigen quan s'inhala. Tarrés va dir que "l'amiant va més enllà de ser un problema laboral per esdevenir un problema medi ambiental de primer ordre, sobretot a Cerdanyola i Ripollet, on ha tingut una incidència brutal".

L'advocada especialista en víctimes passives de l'amiant del Col·lectiu Ronda, Esther Costa; va distingir entre passius ambientals, afectats per viure en un radi de 2 quilòmetres al voltant del focus emissor; i passius domèstics, que han contret patologies pel fet de ser familiars de treballadors de l'empresa. Els passius domèstics, la majoria dones que rentaven la roba dels marits treballadors d'Uralita, ja han estat reconeguts com subjectes amb dret a indemnització. Ara la lluita es centra en el reconeixement dels drets dels passius ambientals, "més difícil al ser complicat demostrar quin és el focus emissor".

L'advocada especialista en l'àmbit de la Seguretat Social del Col·lectiu Ronda, Raquel Lafuente, va ser molt taxativa al afirmar que l'amiant mata, i no va deixar de mostrar la seva sorpresa davant el desconeixement que hi ha sobre els efectes de l'amiant a una població tan castigada com Cerdanyola, on els propietaris d'Uralita el van fer servir per enriquir-se a costa de la salut de les persones.

El secretari de Salut Laboral de CGT Viladecans, José Luis Gómez, va qualificar l'exposició a l'amiant de "genocidi laboral, amb 40 mil morts a Espanya i una previsió de 40.000 més durant les properes dècades". Gómez va parlar de les pèssimes condicions de treball que es van patir, sense mesures de seguretat i flagrants incompliments de les normatives de seguretat. Gómez recorda que "malgrat al gener de 2005 es prohibeix la utilització industrial de l'amiant a la UE, continua present a les nostres vides de moltes maneres, ja sigui en construccions o com llegat d'anys i anys d'exposició que han generat patologies".

L'alcalde de Cerdanyola, Carles Escolà, va assegurar que ja fa anys que es treballa a la ciutat en la conscienciació sobre el problema i en la defensa de les persones afectades d'una o altra manera pels efectes demolidors de l'amiant.