L'amor a la poesia d'una veu privilegiada es desglaçaran a l'Ateneu

L’amor per la poesia i pel mestissatge musical són aspectes claus de l’últim i arriscat treball discogràfic de Miguel Poveda, Desglaç, un homenatge als poetes catalans que demà presentarà a Cerdanyola en la primera nit de la festa major del Roser de Maig de la ma de l’associació Ramat de Pedres, que organitza el concert dins les seves activitats de divulgació de la poesia.

Poveda sortirà a les taules del teatre de l’Ateneu a les 22.30 hores de demà, divendres, amb un espectacle amb dues parts diferenciades: una fidel al flamenc tradicional, amb els palos ancestrals del flamenc, des del martinete a la soleá; la segona part centrada en aquest disc-homenatge als poetes catalans, Desglaç.

La poesia de Verdaguer, Gabriel Ferrater, Josep Piera, Sebastià Alzamora, Narcís Comadira, Gil de Biedma, Valentí Gómez, Joan Margarit, Joan Barceló, Joan Brossa, Maria-Mercè Marçal i Enric Casasses cobra veu amb la de Miguel Poveda i pren una nova ànima amb la música d’Enric Palomar, Agustí Fernández, Marcelo Mercadante, José Reinoso i el mateix Poveda, qui remarca com ha gaudit del redescobriment de poetes de totes les generacions i estils diferents.

Autors i estils diferents però amb temàtiques comunes. La pau, la justicia, la llibertat o l’amor són referències constants al treball de Poveda, un disc i una actuació que el cantaor remarca que també són un cant al compromís social.

El cantaor, nascut a Santa Coloma, viu actualment a Sevilla, però reivindica la seva catalanitat i defensa l’alta qualitat del flamenc a casa nostra “amb molts artistes dels que he aprés i continuo aprenent molt”.

La càrrega poètica del flamenc

Poveda és, abans de res, cantaor de flamenc I recorda la “gran càrrega poètica” d’aquesta cultura, tot i que lamenta que actualment hi hagi pocs autors realment bons. Aquesta és una de les raons que provoquen que el cantaor es refugiï en la poesia.

Un espectacle sobre la generació del 27 o la producció Poemas del exilio, amb texts de Rafael Alberti són petjades anteriors d’aquest acompanyament de la poesia en l’obra de Poveda, que ara treballa en un nou projecte flamenc que vol recuperar lletres antigues i adaptar-les al moment actual.

Un disc allunyat del flamenc ortodox

Desglaç combina gèneres musicals diversos que van del tango al jazz, fet que respon a l’interès del cantaor per la fusió, sempre que sigui amb qualitat i, al mateix temps, insisteix, amb "respecte a les arrels".

Precisament, l’actuació a Cerdanyola interromp l’enregistrament del seu nou disc on torna a les arrels més tradicionals del flamenc després d’haver conreat als últims anys gèneres com la copla, el tango o la música contemporània

Una llarga i exitosa trajectòria musical

Miguel Poveda té una llarga trajectòria que l’ha portat a escenaris d’arreu del mon des d’un ja llunyà 1993 en què, sent un nen, guanyava la prestigiosa Lámpara Minera al festival de cante de Las Minas de La Unión. Poc després es feia popular amb la seva intervenció a la pel.lícula La teta i la Lluna dirigida per "aquest monstre que és" Bigas Luna.

Des d’aleshores, Poveda ha actuat a tots els festivals de flamenc i a multitud d’escenaris internacionals –des de Sevilla a París, des de Nova York a Londres-, ha estat nominat al Grammy Llatí, ha guanyat premis com Ciutat de Barcelona i ha col.laborat amb artistes tan diversos com Calixto Bieito, Joan Albert Amargós, Chicuelo o Santiago Auserón, entre molts altres.

Tot i aquest curriculum, Poveda remarca que manté “la mateixa il.lusió de sempre” cada cop que curt a un escenari o entra en un estudi de gravació.