L'Associació Cerdanyola Via Verda obre el programa d'actes del 10è aniversari amb una xerrada-debat sobre 'El valor del territori'

En el transcurs de l'acte el director general de medi natural, Joan Pallisé, va anunciar que la Generalitat estava treballant per declarar Collserola com a Parc Natural

L'Associació Cerdanyola Via Verda va realitzar ahir la primera de les activitats per celebrar el seu desè aniversari: una xerrada debat amb el títol "El valor del territori", que va comptar amb la participació Joan Pallisé, director General del Medi Natural de la Generalitat; Oleguer Farràs, membre del col.lectiu Alnus.Plataforma cívica en defensa de Collserola i Toni Altaió, representant de l'Associació ecologista ADENC. En el transcurs de l'acte el director general de medi natural va anunciar que la Generalitat estava treballant per declarar Collserola com a Parc Natural.

Collserola: situació crítica

Va iniciar la xerrada Oleguer Farràs fent una exposició de la situació actual del Parc de Collserola. Farràs va demanar que es preservi i no es malmeti més el parc perque, segons va afirmar, aquest espai natural "està en situació crítica com a ecosistema". Per aquest motiu va demanar a la Generalitat la declaració de Collserola com a Parc natural.

Per al representant d'Alnus, Collserola és un espai natural amb diversitat de paisatges: de ribera, agrícola, pinedes, alzines i roures, amb ecosistemes diferents i fauna diversa, però amb una gran pressió urbanística i de lleure "que s'està potenciant".

Després d'explicar les mesures de protecció que s'havien establert al llarg dels anys per a la serra, Oleguer Farràs va enumerar "els perills que el planejament actual provoca a Collserola" i que són l'aïllament respecte a altres espais naturals, la fragmentació dels ecosistemes a causa dels vials previstos, la pèrdua d'espai (agrícola i natural) i la contaminació provocada per abocadors i cimenteres.

Farràs va relatar que pel que feia a la connectivitat de Collserola amb altres espais naturals poden esdevenir barreres importants els vials com el de Cornisa o el túnel d'Horta i la urbanització de la Plana del Castell, A més també afecten, segons va dir, les obres del Sincrotró, les d'ampliació de la carretera de Sant Cugat i els diferents abocadors de la Plana. "Altres impactes al territori de Collserola són les línies elèctriques, el barraquisme, la caça i la proposta d'ampliació del parc del Tibidabo".

La Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola va demanar a l'administració "vetllar pels ecosistemes i protegir els espais agrícoles i rurals, així com racionalitzar l'urbanisme reordenant el territori i declarant Collserola Parc natural".

La biodiversitat de la Plana del Vallès

Per la seva banda, Toni Altaió, representant de l'ADENC, va presentar el Pla d'Acció per a la Conservació de la biodiversitat i Connectivitat a la Plana del Vallès redactat per l'entitat ecologista. Els objectius bàsics de l'estudi, segons Altaió, eren "intentar delimitar els espais no ocupats i fer propostes d'actuació per preservar els espais i assegurar la seva pervivència".

Tot i destacar l'elevada ocupació urbanística de la Plana del Vallès, Altaió va fer una "lectura relativament positiva de la situació" ja que hi ha una gran biodiversitat. També va comentar que un element bàsic per conèixer la biodiversitat de l'espai és el tipus de sòl i a la plana es troben una gran varietat de sòls.

El representant de l'ADENC, també va assenyalar que l'estudi va revelar que l'estat ecològic dels sistemes fluvials havia millorat, però no havia anat acompanyat d'una millora dels entorns, la qual cosa impedia que puguessin tenir una funció connectora.

Finalment va assegurar que si s'acabessin executant totes les infraestructures previstes a la Plana del Vallès, el territori "s'acabarà fragmentant molt més".

Declaració de Collserola com a Parc Natural

Per la seva banda, el director general de medi natural de la Generalitat, Joan Pallisé va anunciar que "era voluntat del govern català que dins d'aquesta legislatura aconseguim la declaració de Collserola com a parc natural".

Pallisé va remarcar que el Vallès Occidental sempre ha estat una comarca capdavantera en la detecció del problemes de connectivitat que hi havia i va lloar la feina de l'anterior director general que es va esforçar per aprovar el Pla d'Interès d'Espais Naturals, el que representa que un 30 percent del territori té algun tipus de protecció.

Torn de preguntes

Després de la xerrada el nombrós públic assistent va poder realitzar preguntes als ponents de manera escrita i anónima, segons van explicar "per obrir la porta a aquelles persones que no volen intervenir però tenen preguntes a fer".

Les preguntes dirigides al director general van girar entorn al projecte urbanísitc de la Plana del Castell. Així, es va demanar si hi havia alguna possibilitat d'aturar el planejament o modificar-lo a causa dels diferents abocadors trobats. Pallisé, després de matitzar que donaria respostes genèriques perquè no disposava dels detalls del projecte, va dir que només en cas de trobar impactes ambientals molt greus es podria aturar.

També es va referir al tema d'alliberar zones reservades per a infraestructures previstes al PGM comentant que "es negociarà la possibilitat de desclassificar-les". També va respondre sobre la dificultat d'expropiar sòl privat.

Properes activitats

L'Associació Cerdanyola Via Verda va anunciar la propera realització d'una nova xerrada, el proper 28 de febrer, que comptarà amb la presència de la directora general de qualitat ambiental de la Generalitat, així com un debat amb els grups municipals sobre les propostes medi ambientals de cada un d'ells i que tindrà lloc el 28 de març