L'Autònoma reelegeix Lluís Ferrer com rector amb el 80 percent dels vots

Lluís Ferrer Caubet, catedràtic de Medicina i de Cirurgia Animals, ha estat reelegit rector de la UAB amb el 80,52 percent del vot ponderat. La candidatura de Joaquim Maria Molins López-Rodó, catedràtic de Ciència Política i de l'Administració,  ha obtingut el 19,48 percent de vot ponderat. Pel que fa als vots vàlids emesos, Ferrer se'n va endur 2.375 i Molins 605. La proclamació definitiva dels resultats es farà el pròxim dia 28 després que les eleccions es celebressin ahir des de les 9.30 a les 18.30 hores.

Ferrer ha manifestat avui que el seu programa contempla tres línies bàsiques: millora de la qualitat docent, impuls del camp tecnològic i científic i mantenir el compromís social. El reelegit rector remarca la necessitat d’augmentar la capacitat investigadora de l’Autònoma que la faci referència a la recerca al sud d’Europa. L’actual rector destaca la necessitat de millorar la qualitat de l’oferta docent en el marc d’Europa.

El rector de la UABaposta molt especialment per la recuperació de la democracia i l’autonomia a la universitat que considera limitada per lleis com la LOU. De fet, Ferrer ha remarcat avui que la Lou "ha perjudicat molt" l'ensenyament superior i per això cal "una reforma en profunditat".La participació en les eleccions ha estat diversa. Així, com és habitual el sector ambmés participació va ser el dels funcionaris doctors on els vots han estats del 68,14 percent del total del cens electoral, mentre que els estudiants han votat en un 6,42 percent . El personal docent no doctor ha participat en un 23,73 percent , i el PAS, en un 46,72 percent .

Durant la campanya electoral, Ferrer ha apostat per una línia continuista amb la seva tasca al capdavant del rectorat, però també com hereu de l’anterior etapa de Carles Solà. Entre els punts destacats del seu programa hi ha la millora dels transports i les infraestructures, facilitar el bon servei de la institució, reconèixer l'esforç docent, impulsar la relació i el compromís amb la societat i centrar-se en les necessitats dels membres de la comunitat.

Ferrer tindrà un equip de rectorat format a parts iguals per a homes i dones amb Rafael Grassa com a Secretari General: Montserrat Pallarés, -Investigació-; Joan Marquet, -Projectes-, Anna Ripoll, vicerrectora de personal acadèmic; Joan Carbonell –Estudiants i Cultura-, Anna Cros –Relacions Institucionals-, Antoni Méndez –Qualitat i Estudis-, Immaculada Vilardell –Economia-; Dolors Riba -Ordenació Acadèmica-, Mercedes Unzeta -Relacions Exteriors i Cooperació- i Miquel Vilardell -Relacions amb les Institucions Sanitàries.

Ferrer va assolir una victòria molt majoritària a gairebé tots els centres i sectors de l'Autònoma. La candidatura alternativa encapçalada per Joaquim Maria Molins va aconseguir la victòria en quatre escoles i facultats de la UAB -Econòmiques, Ciències Polítiques, Dret i Empresarials de Sabadell- i en tres dels quatre  sectors -doctors, professors, estudiants i personal d'administració- de la facultat de Ciències Polítiques i Sociologia, on Molins havia estat degà.

Un veterinari a l'Autònoma

Lluís Ferrer Caubet (Palma, 1959) es va llicenciar en Veterinària a la Universitat de Saragossa l'any 1981, amb premi extraordinari i premi nacional de terminació d'estudis. Poc després va marxar a Alemanya a realitzar la tesi doctoral amb una beca del Servei Alemany d'Intercanvis Acadèmics (DAAD) i es va doctorar a l'Escola Superior de Veterinària de Hannover (1984).

Ja a la UAB, va ser director del Departament de Patologia i Producció Animals (1990-1994) i posteriorment degà de la Facultat de Veterinària (1994-1998). Posteriorment, va ser vicerector d'Investigació i vicerector adjunt al rector (1998-2002) i rector de la Universitat Autònoma de Barcelona (2002-2004). Entre el 2004 i el 2005 va ser president de l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP).

Les seves línies d'investigació es centren en la dermatologia comparada i en la immunologia i el diagnòstic de la leishmaniosi canina, una malaltia d'elevada prevalènça a l'àrea mediterrània que afecta als gossos i a les persones. Ha publicat nombrosos articles científics i ha participat, com a coautor, en una dotzena d'obres col·lectives internacionals. Ha estat professor visitant a les universitats de Cornell (EUA, 1985), Utrecht (Països Baixos, 1987), Guelph (Canadà, 1992) i Lisboa (1995).