L'Edat Mitjana i l'origen del nom de Cerdanyola s'il.luminen en el nou Quadern de Recerca

Com va afectar la caiguda de l’imperi romà al nostre territori? Quina petjada va ser la dels musulmans? D’on vé el nom Cerdanyola? Que té a veure la nostra història amb la de Guifré el Pilòs? Aquestes incògnites i moltes més es desvetllen al quart Quadern de Recerca de Cerdanyola que es presentarà dilluns a les 19 30 hores als jardins de Ca n’Ortadó.

El quart volum de la col.lecció Quaderns de recerca que edita l’Ajuntament de Cerdanyola és un volum doble, amb dos estudis: el treball guanyador de la beca Jaume Mimó del 2006, De l’antiguitat tardana al feudalisme, de Jordi Garsaball, i l’estudi Cerdanyoles i cerdans: agents de l’expansió territorial dels comtes de Cerdanya, realitzat pel professor de la UAB Ramon Martí.

Jordi Garsaball explica que el seu treball explica una etapa de transició històricament essencial per a Cerdanyola amb la caiguda de l’imperi romà, el pas a una societat desvinculada de l’esclavisme, l’arribada dels musulmans amb un tipus de societat nova, la seva marxa i l’arribada dels cerdans que estableixen el sistema comtal i la instauració del feudalisme.

L’estudi de Ramon Martí parla precisament dels cerdans perquè el nom de Cerdanyola està lligat al de la família comtal de Cerdanya –la del comte Borrell o Guifré el Pilòs- ja que, de forma paral.lela a la seva història grups de cerdans es desplacen pel país i creen viles, entre les quals la nostra és la Cerdanyola amb més pes demogràfic. Martí explica que “en total hi ha documentades 8 Cerdanyoles, 10 llocs cerdans i una vintena de llocs el Cerdà" i manifesta que la distribució dels noms cerdans pel país està marcada per l’expansió de la família comtal amb una mena “de cinquena columna que va aplanant el camí per dominar el territori del país” fins arribar a Barcelona i fins que els comtes de Cerdanyola arriben a ser els reis catalans: 

El professor explica que l’origen etimològic de Cerdanyola està documentat des de les investigacions de Pau Vila als anys 30, però que l’ha sorprès la quantitat de topònims registrats al país i l’itinerari que segueixen. En aquest sentit, Jordi Garsaball destaca que Cerdanyola es troba en un lloc estratègic de Catalunya en tots els moments històrics, des dels íbers a l’actualitat.

La presentació d’aquest qaurt Quadern de Recerca de Cerdanyola serà dilluns, dia 21, però ja es treballa en la publicació del pròxim volum. Marta Argelagués, tècnica del Servei de Patrimoni de la regidora de Cultura, indica que és cinquè número de la col.lecció serà un monogràfic sobre l’església vella de Sant Martí que comptarà amb el treball de diversos investigadors sobre diferents èpoques.

L’edat Mitjana serà també protagonista de l’estudi realitzat amb la beca Jaume Mimó d’aquest any, que s’acaba de ocncedir. La beca ha recaigut en un treball d’Eugènia Sitges sobre la història del castell de Sant Marçal.

Aquest estudi prendrà el relleu de les tres beques anteriors: els estudis de Josep Lluís Negreira Cerdanyola: el camí cap a la democràcia. Moviment obrer i lluita antifranquista (1966-1976) que la va guanyar al 2001 i Del somni republicà a la barbnàrie franquista. Cerdanyola del Vallès (1936-1952), que la va aconseguir al 2004; i el treball que es publica ara de Jordi Garsaball Cerdanyola del Vallès. De l’antiguitat tardana al feudalisme. Aquests estudis s’han publicat dins la col.lecció Quaderns de Recerca que completa el treball d’Antonio Olea La Cerdanyola rural.