L'electricitat i la UAB obren els experiments al Sincrotró Alba

Investigadors del Departament de Química de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de l'Institut de Ciències de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC) han estrenat el Sincrotró Alba amb un experiment sobre la xarxa de distribució elèctrica.

De les 7 línies experimentals que els científics podran utilitzar al Sincrotró de Cerdanyola per analitzar les seves mostres, la primera que s'ha posat en funcionament és la línia BOREAS, dirigida a l'estudi de materials mitjançant espectroscòpia de raigs X. Els experiments es duran a terme fins aquest diumenge i pretenen investigar el comportament magnètic de determinades nanopartículas que milloren les propietats de les cintes superconductoras, perquè puguin transportar amb molta major eficiència elevades densitats de corrent elèctric.

El projecte ha estat un dels 50 seleccionats entre 203 propostes d'experiments per usar les set línies de llum del Sincrotró. D'aquestes propostes, 167 provenien d'Espanya, 30 d'altres països europeus i la resta d'Àsia i els Estats Units.

Els investigadors del Departament de Química de la UAB, Eduardo Solano i Josep Ros, conjuntament amb Jaume Gàzquez, Susagna Ricart i Teresa Puig, del grup de Superconductores de l'Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC), estan estudiant la nanoestructuració de cintes superconductores crescudes com una fina capa de material ceràmic superconductor en la qual s'incorporen nanopartícules d'òxids metàl·lics. Aquest material es pot refrigerar amb relativa facilitat mitjançant nitrogen líquid per mantenir les propietats superconductores i permet transmetre el corrent elèctric d'un punt a un altre gairebé sense pèrdues, amb una eficiència molt major que els cables elèctrics convencionals, el que pot revolucionar la manera de transportar energia elèctrica.

Funcionament del Sincrotró

El Sincrotró té una estructura amb forma d’anell en l’interior del qual corren electrons a una velocitat pràcticament igual a la de la llum. Gràcies a això es produeix una llum extraordinàriament intensa que permet observar fenòmens microscòpics amb molta precisió.

El seu funcionament és similar al d’un microscopi gegant que permet descobrir els secrets de les estructures de la matèria a nivell atòmic i molecular.

El Sincrotró Alba de Cerdanyola disposarà, en la seva fase inicial, de set feixos de llum que s’orientaran a una utilitat concreta -pot arribar a tenir-ne 32-. Algunes de les aplicacions que aquest equipament farà possible seran l’estudi de les estructures biològiques i les proteïnes, l’anàlisi de virus i bactèries, la creació de nous fàrmacs, el desenvolupament de teràpies mèdiques, el disseny d’objectes nanoscòpics, el disseny de nous materials per a la indústria i l’anàlisi de l’autenticitat de restes històriques i d’obres d’art.

Alba és la primera instal·lació de llum de Sincrotró que es construeix a Espanya de 49 existents a tot el món, de les quals 16 estan a Europa. Juntament amb el de Grenoble, és l’únic situat al sud de la línia París-Trieste. Per tant, és la primera instal·lació d’aquest tipus al sudoest d’Europa.