L'EMD de Bellaterra reclama que la Generalitat participi de forma activa en la comissió del nou conveni

El Ple de l'Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) aprovava ahir, de forma unànime, demanar a la Generalitat que convoqui la comissió de seguiment del conveni actual entre EMD i Ajuntament de Cerdanyola i la mesa de treball per a la redacció d'un nou conveni.

Ramon Andreu, president de l'EMD, destacava al Ple celebrat aquest dijous, dia 14 d'abril, que la proposta de resolució aprovada pel Parlament no tanca la possibilitat de segregació, però insta a crear la comissió i per això cal que el departament de Governació s'impliqui de forma activa en la creació de la comissió a tres parts amb EMD i Ajuntament. Andreu explica que el nou conveni ha de comportar més autogovern, capacitat de decisió i finançament per a Bellaterra.

Jordi Macarulla, portaveu de Convergència al plenari bellaterrenc, mostra un suport "sense dubtes ni fissures", tot i continuar sent partidaris de la solució "Bellaterra, municipi". En tot cas, Macarulla indica la falta de confiança ern els polítics de l'Ajuntament de Cerdanyola i manifesta que cal seguir l'exemple del conveni de l'EMD de Valldoreix amb Sant Cugat.

El representant d'ERC, Quim Oltra, insisteix que la moció no deixa aparcada l'opció de segregació municipal, però dona suport a trobar una solució dialogada als problemes de Bellaterra després de ser convidats a fer la comissió pel Parlament, institució que representa el poble de Catalunya.

El plenari també ratificava la presentació de recurs Contenciós-Administratiu contra l'Ajuntament de Cerdanyola per la discrepància en el càlcul sobre el deute municipal en relació a l'aportació econòmica per a l'EMD que marca el conveni entre les dues institucions. El president de l'Entitat es queixava que les dades que planteja l'Ajuntament encara no s'han fet arribar a l'EMD i que es veuen obligats a presentar el recurs per una qüestió de temps judicials.  

Servei mèdic 

El plenari bellaterrenc també aprovava amb total consens dues mocions sobre el servei mèdic al conjunt de Cerdanyola i a Bellaterra en particular. La primera dona suport a les demandes de l'Ajuntament per incrementar els recursos sanitaris als centres d'atenció primària del municipi i la segona moció reclama una resposta a la demanda de l'EMD perquè es descentralitzi el servei a un dispensari a Bellaterra. L'EMD reclama que serveis i professionals del CAP Serraparera es desplacin a aquest dispensari a Bellaterra algun dia a la setmana.

Altre acord del plenari de l'EMD ha estat la reclamació de la retirada de cinc antenes de telefonia mòbil al campanar d l'església de la Santa Creu. La moció demana que s'anul·li el contracte de Vodafone amb el Bisbat de Terrassa i que es contempli la proposta d'ubicacions alternatives que ha fet l'EMD que la vocal del govern Júlia Vilaplana indica que té menys afectació per habitatges i veïns i més cobertura de senyal.

 Amb l'abstenció d'ERC, s'aprovava la instal·lació d'una pilona a la plaça de la Mare de Dèu de Montserrat que tancaria l'accés i sortida a Bellaterra en la frontera nord amb Sant Quirze per motius de seguretat. La vocal Tensi Torrecilla explica que l'objectiu no és per ordenar el trànsit, sinó com element dissuasori per evitar robatoris i que seran els cossos de seguretat de Cerdanyola, Sant Cugat i Sant Quirze els encarregats d'accionar aquesta pilona. Els veïns de Bellaterra i dels barris propers a l'accés de Can Barata, a Sant Cugat, i Castelltort, a Sant Quirze, podran adquirir una targeta que els permetrà baixar la pilona. Quim Oltra mostrava dubtes ja que el cap li deia que càmeres i pilones han contribuït a reduir els problemes de seguretat, però el cor li deia que no podia obviar que la instal·lació de la pilona impedeix el pas per una via pública a algú "pel simple fet de no ser veí d'una zona".

Altres mocions aprovades van ser les presentades per ERC de rebuig a l’acord entre la Unió Europea i Turquia per fer front a la crisi dels refugiats; de suport  les entitats del tercer sector social de Catalunya i de rebuig a la gestió estatal dels fons procedents del 0,7% de l’IRPF; de suport a la Resolució del Parlament de Catalunya sobre l'inici del procés polític a Catalunya com a conseqüència dels resultats electorals del 27S i de suport als càrrecs electes víctimes de la persecució judicial per motius polítics.