L'EMD posa en marxa el procés per la independència de Bellaterra

L'Entitat Municipal Descentralitzada ha aprovat en sessió plenària, i per unanimitat de tots els grups, iniciar els tràmits per fer la convocatòria en la que es consultarà a la ciutadania si vol o no que Bellaterra esdevingui un municipi i, per tant, es segregui de Cerdanyola.

L'Entitat Municipal Descentralitzada de Bellaterra inicia els tràmits per celebrar el proper 11 de setembre un procés de participació ciutadana mitjançant consulta popular sobre la independència de Bellaterra.

El punt era aprovat ahir en una sessió en la que tots els grups mostraven el seu suport a aquest procés perquè, d'una banda, significa apropar la ciutadania a les decisions importants que es prenen des de l'administració pública i, de l'altre, perquè aquest ha estat un tema que històricament ha preocupat a una bona part dels bellaterrencs.

El ple, però, no es celebrava sense alguns incidents pel que fa a formalismes legals que obligaven a celebrar dues sessions, una segona amb caràcter urgent, i amb certes desavinences pel que fa a les bases de la convocatòria que finalment es retiraven de l'ordre del dia per tal d'aconseguir un major consens. De fet, els portaveus dels grups han estat ja emplaçats a una nova reunió divendres vinent per elaborar, amb el suport d'un grup de juristes, el decret de presidència que convocarà el procés participatiu pel proper 11 de setembre i, per tant, també les bases.

El contingut de l'acord

La part expositiva de l'acord manifesta que "històricament Bellaterra ha mantingut una identitat pròpia" i que la voluntat de segregació existeix des de fa anys. En els arguments s'exposa que l'EMD de Bellaterra és la segona entitat d'aquestes característiques més gran de Catalunya i, amb gairebé 3 mil habitants, és més gran que el 70% dels municipis catalans.

També s'exposa que el desenvolupament territorial de Cerdanyola amb la construcció de l'autopista AP7, B30 i la UAB "ha dificultat la cohesió social del municipi" i a això cal sumar la voluntat d'una part de la ciutadania per assumir totes les competències i que Bellaterra esdevingui municipi.

El president de l'EMD de Bellaterra, Ramon Andreu, manifestava ahir que aquest acord "marcarà un abans i un després a Bellaterra com a poble i en la relació que té amb els municipis veïns, sobretot amb el de Cerdanyola". També el vocal de Gent per Bellaterra, Miquel Àngel Vázquez, manifestava que "és de justícia" dir que Bellaterra té raons històriques, polítiques, geogràfiques i socials per defensar la seva independència. Vázquez es mostra convençut de la "viabilitat i sostenibilitat econòmica de Bellaterra" com a municipi i espera que el proper 11 de setembre els bellaterrencs puguin decidir sobre el seu futur.

Des del grup de CiU, el vocal Jordi Macarulla es mostrava favorable a qualsevol procés participatiu en el que es consulti al poble un tema tant fonamental com aquest per al seu futur. Macarulla recordava que l'any 1992 ja va haver-hi un intent de segregació del municipi de Cerdanyola el qual ell encapçalava com a president de la Unió de Veïns de Bellaterra. 23 anys després, Macarulla es mostra molt satisfet perquè es pugui dur a terme aquesta consulta i confia en que si el resultat és positiu es pugui assolir l'objectiu marcat.

També des d'ERC, el seu vocal Quim Oltra es posicionava a favor de qualsevol procés "que impliqui apropar la ciutadania a les decisions" que prenen els representants que han estat escollits per a la gestió pública. Segons Oltra, la constitució de Bellaterra com a municipi és un tema que preocupa al poble, independentment de si s'és o no favorable. Per a ERC és molt important que es dugui a terme aquest procés i es faci el millor possible.

Entrebancs formals

L'acord s'aprovava per unanimitat però la sessió plenària es desenvolupava ahir amb certs entrebancs pel que fa a formalismes legals. El primer d'ells venia marcat per un canvi d'última hora en l'acord i en la documentació aportada que obligava a convocar una altra sessió, que s'aprovava amb caràcter d'urgència, per introduir els esmentats canvis.

Inicialment, l'EMD apostava per fer una consulta no refrendària però segons el president de l'ens, Ramon Andreu, governació recomanava el mateix dia del ple que es fes un procés participatiu ja que "la interpretació que s'ha fet de la sentència del Tribunal Constitucional que retalla la llei de consultes" podria fer que es prohibís. Així, doncs, s'aprovava la urgència d'una nova sessió plenària en la que poder aprovar l'acord ja modificat.

A la sessió plenària també es plantejaven altres interrogants de caràcter legal en la redacció de les bases de la convocatòria per part del vocal d'ERC. Quim Oltra manifestava dubtes sobre si la pregunta que es formulava s'ajusta legalment o no al que seria una consulta sobre l'actuació pública.

Oltra considera que la voluntat de fer el procés de participació el proper 11 de setembre genera una pressió i unes presses que no han de fer caure a l'EMD en possibles incorreccions de caràcter formal que donin peu a possibles impugnacions. Per a ERC aquest procés és molt important i, per això, cal fer-ho tot molt bé.

Aquest posicionament del vocal d'ERC provocava que es fes un recés en la sessió plenària per redactar de nou l'acord deixant sobre la taula les bases de la convocatòria per poder-les treballar consensuadament i amb l'ajut d'un grup de juristes. D'aquesta forma es va passar a la celebració de la segona sessió plenària amb l'únic punt en l'ordre del dia de l'acord per iniciar els tràmits per celebrar a Bellaterra un procés de participació ciutadana mitjançant consulta popular.

Els vocals i president de l'EMD de Bellaterra es tornaran a trobar aquest divendres per elaborar el decret de presidència per a la convocatòria del procés de participació.