L'equip d'arquitectes Santamaría-Baró exposa un Pla de Millora de Montflorit al procés participatiu del barri

L'aclariment de la normativa urbanística, la bona relació amb el Parc de Collserola, la millora dels accessos a i des de la resta de Cerdanyola, l'arranjament de les xarxes de serveis o el tractament de rieres i torrents per evitar inundacions són algunes de les qüestions que els arquitectes Jordi Santamaría i Josep Baró exposaven dissabte als veïns de Montflorit en una de les sessions de participació sobre el futur del barri.

El Centre Cívic de Montflorit acollia dissabte una doble sessió de debat del procés de participació sobre les prioritats futures del barri en que es va abordar la diagnosi sobre la situació actual, es van presentar propostes de futur per debatre i es va analitzar la relació de veïnatge amb el Parc de Collserola.

L'equip d'arquitectes format per Jordi Santamaría i Josep Baró va fer un repàs pels diferents plans urbanístics que han afectat Montflorit des dels inicis de la seva construcció als anys 20 del segle passat –Pla Comarcal de 1953, Pla General Metropolità de 1976, Pla de Millora Urbana de 1993- i van exposar un seguit de propostes per millorar la situació urbanística actual d'un barri caracteritzat per la seva situació geogràfica amb dues terceres parts encastades a Cerdanyola i una densitat molt baixa.

Així, Santamaría i Baró recomanen millores en 11 punts diferents. El primer seria aclarir la regulació normativa en qüestions com el sostre edificatori de cada parcel·la o la introducció de criteris de qualitat amb normativa de paisatge urbà –com l'ús de colors, per exemple-; corregir els desajusts més grans entre les alineacions de carrer del planejament vigent i les façanes actuals; actuar per millorar l'adaptació a les dificultats topogràfiques d'un barri que té una tercera part de les cases al límit o que excedeix la prohibició de construcció en pendent –més d'un 20 percent de pendent-; estudiar la utilització d'espais d'equipaments i lliures –per solucionar, per exemple, la falta de places al barri-; millorar les instal.lacions de les xarxes de serveis, especialment línies elèctriques sense soterrar; facilitar l'accés al poblat de Ca n'Oliver amb un recorregut peatonal; tractar l'entorn de rieres i torrents per evitar inundacions en una zona amb habitatges construïts en zones potencialment inundables en els pròxims 50 anys; la potenciació de l'àrea central com espai de major diversitat i de connectivitat amb l'entorn del barri; actuar davant les reserves viàries previstes al PGM i contra les que l'Ajuntament ha al·legat –l'avantprojecte del Pla Territorial Metropolità només contempla el túnel d'Horta com a eix ferroviari i més allunyat del barri-; millorar la connexió amb la resta de Cerdanyola ja que actualment només hi ha enllaç amb l'avinguda de Flor de Maig, amb problemes de seguretat en cas d'incendi; i actuar amb zones de transició amb el Parc de Collserola.

Eix viari entre el PTV i Flor de Maig

Una de les propostes que més debat van aixecar va ser la de construcció d'un eix viari entre el Parc Tecnològic i l'avinguda Flor de Maig a l'alçada de la seva entrada al barri des de Collserola. En la segona part del debat, l'arquitecte de planejament territorial de la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona Amador Ferrer va defensar la proposta de Santamaría i Baró com a molt positiva per millorar la connexió amb la resta de Cerdanyola

Ferrer va abordar com afecta la planificació metropolitana a Montflorit i va destacar la necessitat d'apostar per les actuacions ferroviàries per teixir una bona xarxa de transport públic. Així, destaca la necessitat d'eliminar definitivament un túnel d'Horta viari per apostar pel ferroviari més allunyat del barri. L'arquitecte destaca com a molt beneficiosa per a Montflorit la proposta al Pla Territorial Metropolità de fer una línia ferroviària amb dos ramals . Cerdanyola-UAB-Sabadell-Terrassa amb estació al Centre Direccional i Cerdanyola-Ripollet-Palau-Caldes, amb estació a Flor de Maig. Segons Ferrer, Cerdanyola tindrà un sistema de màxima centralitat al conjunt de la Regió Metropolitana.

Zona de transició amb el Parc de Collserola

El director del Consorci del Parc de Collserola, Marià Martín, remarcava la importància de la relació de la serra amb Montflorit i la resta de barris que entren en contacte amb Collserola. Així, Martín reclama zones de transició ben estructurades per garantir la qualitat del parc amb zones de passeig on la gent pugui accedir amb facilitat.
Martín denuncia que els temes de Collserola estan a la cua de les prioritats de les Administracions però també de la ciutadania "que no pressiona als polítics" perquè no sigui així. El director del Parc de Collserola posa el Parc de la Riera com un exemple d'aquesta actuació
El director del parc considera que fer bones zones de transició evita riscos de degradacions, abocaments o incendis que perjudiquen tant al barri com a Collserola.
Martín explica que cal fer un esforç per planificar bé Collserola abans que sigui definitiva la seva declaració com a Parc Natural sense que ningú perdi.
La pròxima activitat del procés participatiu de Montflorit serà un taller de propostes que es farà el dissabte 13 de desembre al Centre Cívic de Montflorit.