La salut i les condicions i inseguretat laborals empitjoren en temps de pandèmia
21 de juliol de 2021 a les 10:58El teletreball no ha vingut a quedar-se, la població assalariada continua treballant en “alta tensió”, un 75% està preocupada per la dificultat de trobar feina si perd l'actual, la salut empitjora... Els resultats de la segona edició de l'enquesta COTS, una recerca del grup POWAH de la UAB i l'institut ISTAS-CCOO, mostren un empitjorament en condicions laborals i inseguretat vers l'ocupació i la salut, encara que també posa de manifest que les mesures de protecció contra la Covid-19 han millorat.
El mes de maig de 2020 una recerca del grup POWAH de la UAB i l'Instituto Sindical de Trabajo Ambiente y Salud (ISTAS-CCOO), va mostrar un empitjorament significatiu de les condicions de treball i de la salut de la població treballadora per la pandèmia, unes pràctiques de gestió laboral precarizadores i la falta de prevenció de riscos laborals, evidenciant desigualtats estructurals de classe i de gènere. Un any després, l'equip d'investigadors i investigadores ha dut a terme una altra edició de l'enquesta per a analitzar com ha canviat la situació després dels avenços en el control de la pandèmia i les mesures laborals adoptades.
El teletreball no ha vingut per a quedar-se
Clara Llorens, sociòloga de l'Institut Sindical de Treball Ambient i Salut (ISTAS-CCOO) i membre de POWAH-UAB explica com la disponibilitat de mesures de protecció enfront de la Covid-19 en les empreses i institucions ha millorat de manera significativa respecte de l'any anterior. Amb tot, encara hi ha un 33% de treballadors que en les quatre setmanes abans de contestar l'enquesta van haver de treballar sense la protecció adequada. Pel que fa al teletreball, Llorens afirma que “no ha vingut per a quedar-se, per l'escassa digitalització de les nostres empreses” i manifesta que “fins que això no canviï, Espanya no serà un país per teletreballar”.
A més, gairebé la meitat de la població assalariada continua treballant en condicions d’“alta tensió”, amb més treball del que es pot fer en el temps assignat i alhora amb poca influència en la presa de decisions sobre les seves tasques. Segons les dades de la primera enquesta COTS, el percentatge de persones que en la primera onada de la pandèmia treballava en situacions d’“alta tensió” s'havia duplicat en relació amb els valors de 2016. La segona edició mostra que aquest percentatge elevadíssim de la població que treballa en condicions d'alta tensió es manté un any després de l'esclat del brot, especialment "a les ocupacions més feminitzades, que són extensió de treball domèstic i de cura".
Un 75’2% dels assalariats estan preocupats per la inseguretat en l’ocupació
Una altra dada negativa. Des de la UAB destaquen que els resultats mostren que la inseguretat enfront de l'ocupació es manté com en la primera onada de la pandèmia. Tres de cada quatre participants en la segona edició de l'enquesta, el 75,2%, manifesta preocupació per la dificultat de trobar una nova ocupació en cas de quedar-se en atur. La població assalariada a Espanya viu la mateixa inseguretat enfront de l'ocupació que va experimentar en la primera onada de la pandèmia. De la mateixa manera que succeïa en la primera edició de l’enquesta al 2020, la inseguretat laboral és més elevada entre aquelles persones amb un salari que no cobreix les necessitats bàsiques i per tant són més dependents econòmicament de la continuïtat del seu lloc de treball i de les seves condicions de treball actuals.
La salut ha empitjorat en pandèmia
L'investigador de la UAB Albert Navarro apunta que les dades mostren que més de la meitat de la població assalariada creu que la seva salut ha empitjorat respecte de l'inici de la pandèmia, “i més en les dones que en els homes”. La segona enquesta COTS mostra un increment en el percentatge de persones en risc de mala salut mental i que empitjoren la seva salut general, el 60,6% de la població assalariada, un 5,5% més que en 2020. Empitjora així un percentatge ja elevadíssim respecte del 23,8% de 2016. El 52,7% de participants en l'enquesta de 2021 considera que la seva salut va empitjorar durant la pandèmia, això és, un increment de 16 punts percentuals respecte al 2020. Els joves de 16 a 34 anys s'han vist més perjudicats que els majors de 50 anys; concretament un 14,6% més.
Quant al consum de psicofàrmacs en la primera edició de l'enquesta el 21,5% dels participants havia consumit tranquil·litzants en l'últim mes. Aquest percentatge s'ha incrementat lleugerament en el 2021 passant a ser del 23,9%. S'observa la mateixa diferència de gènere que en 2020: el consum total va ser superior en dones que en homes (29,6% enfront de 18,4%). Navarro indica que, a més, “les persones amb un salari que no permet cobrir les necessitats bàsiques presenten indicadors clarament més nocius”.
Albert Navarro destaca que “existeix una millora significativa en la disponibilitat de mesures de protecció, es mantenen en nivells molt preocupants en les exposicions nocives relatives a la inseguretat i l'alta tensió, ha empitjorat la salut de la població assalariada, i persisteixen -i fins i tot en algun cas augmenten- les desigualtats de gènere”.
La precarietat emmalalteix i mata
Per al secretari general de CCOO, Unai Sordo, “hi ha hagut un cert efecte rebot sobre l'impacte que en la primera fase de la pandèmia va tenir el treball a distància”. D'altra banda destaca que “continua sent habitual anar a treballar amb símptomes entre treballadors joves i amb salaris més baixos”. Respecte a la inseguretat laboral, Sordo apunta que “no ens podem acostumar al fet que un de cada dos treballadors manifesti temor a no trobar un lloc de treball si perd el que actualment té”, i és de destacar, a nivell sindical “la gran mesura en que condicionen la precarietat, la incertesa i els baixos salaris la vida i la salut dels treballadors i de les treballadores”. La concussió de Sordo és taxativa: “podem afirmar que la precarietat emmalalteix i mata”.
Per al vicerector d'Organització de la UAB, responsable de l'àmbit de prevenció i salut laboral de la Universitat i catedràtic de Bioquímica i de Biologia Molecular, Josep Vendrell, aquesta recerca és un exemple de com “la transferència també és la col·laboració amb entitats i organitzacions socials per crear valorar afegit i projecció social ,al coneixement i a l'anàlisi de les necessitats de la societat, per a donar resposta social i política a, per exemple en aquest cas, les disfuncions provocades per la crisi sanitària”.
.........................................................................................................
