Les cultures i llengües gallega i catalana celebren la seva germanor a l'Ateneu

La Irmandade Galega O Botafumeiro inaugurava divendres els cursos de gallec a Cerdanyola que enguany afegeixen el nivell de perfeccionament al d’iniciació impartit el curs passat amb 22 alumnes que van rebre un diploma en l’acte de presentació al teatre de l’Ateneu. La inauguració comptava amb dues parts diferenciades, una de marcat caràcter institucional –amb la presència de representants de l’Ajuntament de Cerdanyola, la Generalitat de Catalunya i la Xunta de Galícia- i la segona de tarannà acadèmic.

Unes 200 persones assistien a l’acte inaugural dels cursos de gallec que, segons el vocal de Cultura de la Irmandade O Botafumeiro, Xelasio Nogueira, volen ser una activitat de divulgació cultural de Galícia a la nostra ciutat i una eina d’enfortiment de la convivència. Nogueira destaca que el curs passat es va començar amb estudis d’iniciació als quals ara s’afegeixen els de perfeccionament i amb l’objectiu de l’any vinent fer un curs de cultura gallega especialitzada. Xosé Antón Pérez Bouza, professor del primer curs de gallec a Cerdanyola, destaca que la Irmandade és la única entitat gallega a Catalunya que defensa explícitament als seus estatuts com principi bàsic la defensa de la cultura.

L’alcalde de Cerdanyola, Toni Morral, comentava les simil.lituds entre Galícia i Catalunya, dos “països sense Estat amb llengua i cultura pròpies i vocació de nació que pateixen un Estat amb vocació uniformadora”. Morral destaca que cal baixar “a les arrels de les cultures perquè això és el que ens uneix” i considera que si les llengües minoritàries tinguessin més reconeixement “les coses anirien millor”. La regidora de Cultura de l’Ajuntament, Consol Pla, destaca la responsabilitat que tots tenim “en garantir el futur” de la llengua pròpia i en remarcar que cursos com els de la Irmandade serveixen “per estimar més la llengua”.

La delegada territorial del departament de Cultura de la Generalitat a Barcelona, Guiomar Amell, destaca en aquest sentit que per a Catalunya és molt important la sintonia amb els pobles amb la mateixa problemàtica de “llengües menystingudes”. Per la seva banda, el subdirector general d’Acció Cívica del departament de Benestar i Família, Sergi Fernández, manifesta que la Irmandade té un important paper de conscienciació cívica perquè “el civisme no és només bona educació sinó també capacitat de sentir-nos d’una comunitat”.

En representació de la conselleria d’Educació i Ordenació Universitària de la Xunta de Galícia, Xosé Antón Pombo, posa especial èmfasi en manifestar la importància de la llengua materna com la de l’expressió dels sentiments perquè “és la llengua del cor” i darrera d’ella hi ha tot una cultura que cal reconèixer.

Pel que fa a l’acte acadèmic, es va celebrar una taula rodona sobre les problemàtiques de les llengües catalana i gallega en l’actualitat. Pombo també va intervenir per destacar que més del 90 percent dels gallecs entenen i parlen la seva llengua, però que aquest percentatge es redueix al 70 percent en capacitat de llegir-lo i al 50 percent en competència escrivint en gallec. El representant de la Xunta de Galícia indica que al món rural el gallec és llengua vehicular de manera molt arrelada però, per raons socials, la llengua s’abandona en zones urbanes i periurbanes.

L’escriptor gallec Xosé Lois García insistia per la seva banda en la lluita contra la globalització lingüística perquè “què trist que seria un món uniformat lingüísticament” en anglès, afirma. García fa una crida a la recuperació de l’idioma i la tornada als orígens de les cultures pròpies.
Per la seva banda, Joan Solè, representant de la direcció general de Política Lingüística de la Generalitat, assegura que als últims vint anys l’evolució del coneixement i l’ús del català a Cerdanyola ha estat molt positiva. Segons Solè, al 1981 el 33 percent dels cerdanyolencs no entenien el català, cosa que només li passava al 5 percent al 2001. Dades similars són les que indiquen que al 1986 parlava català el 43 percent -71” a l’any 2001-, el llegia el 52 percent -72 percent vint anys més tard-, i l’escrivia el 31 percent -un 50 percent al 2001.

No obstant això, el professor de Filologia Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Albert Branchadell manifesta que hi ha àmbits encara no catalanitzats per efecte de factors polítics: al món privat –empreses, treball, oci, mitjans de comunicació, etcètera- i l’Administració Central –la que hi ha a Catalunya i la general que comparteixen totes les autonomies com la justícia o els passaports.

La Irmandade O Botafumeiro començara aviat a impartir cursos d’iniciació i perfeccionament de gallec a la seva seu del carrer Pau Picasso –davant el CEIP Les Fontetes.