Les Dames de Cerdanyola fan festa al MAC, casa de la ciutat

No fa tant de temps que Can Domènech era un edifici abandonat on un dia van haver-hi uns vitralls que deien que eren la bomba. Avui, i des de fa 10 anys, aquell edifici és el Museu d’Art de la vila i Les Dames de Cerdanyola són un símbol de la ciutat. Calia celebrar-ho. Paraules, música i llums van servir per fer festa amb un pati del MAC ple de gent orgullosa d’un equipament que s’ha fet referent cultural i social i que ha engrandit la marca de ciutat.

El Museu d’Art de Cerdanyola (MAC) va obrir les seves portes el 10 de setembre de 2009 amb una petita col•lecció representativa de la presència d’artistes a la vila, entre finals del segle XIX i principis del segle XX. Els noms de Josep de Togores o Ismael Smith eren i són protagonistes de l’equipament, però el MAC destaca especialment per altres habitants: les Dames de Cerdanyola.

El Museu d’Art planteja un discurs centrat en l’art català, especialment d’època modernista i noucentista, amb un programa expositiu que manté un diàleg constant entre passat i present, tot defensant una perspectiva social de l’art com a element integrador de la societat. Txema Romero, director del museu, recorda els objectius inicials de divulgar el patrimoni artístic cerdanyolenc, assolir ser referent al Modernisme del país i dialogar amb l’art contemporani.

Entre les joies del MAC hi ha les sales dedicades a Josep de Togores, un dels principals representants del realisme màgic a l’Estat Espanyol que va evolucionar del modernisme a l’art d’avantguarda per acabar inscrivint-se en la figuració de caire tradicional; a Ismael Smith, un dels artistes catalans més peculiars de finals del modernisme, l’inici del noucentisme i la consolidació de l’art déco en els camps de l’escultura, el dibuix, el gravat i la il•lustració; o a la nissaga familiar Balcells-Buigas entre les que sobresurt el creador de la Font Màgica de Montjuïc, Carles Buigas.

Femme avec raisin de Josep de Togores, La Virtut de Josep Llimona, el Nu del Blau de Josep Viladomat o Cap de Tití de Manolo Hugué són algunes de les peces destacades d’un museu que s’ha convertit en un centre no només cultural, sinó també social de la ciutat.

Perquè un museu no és només una eina cultural, també és un referent de drets socials fet per i per a les persones, segons remarca la regidora de Cultura, Pepi Rivera, al temps que Romero destaca l’objectiu de ser un equipament inclusiu, accessible on totes les persones s’hi sentin còmodes.

Una peça única del Modernisme català

Un MAC on la gran joia és el tríptic de Les dames de Cerdanyola, distingides l’any 2018 com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).  Vitrall de grans dimensions atribuït a l’alsacià Ludwig Dietrich von Bearn,  representa dues escenes diferents: el plafó situat en un dels laterals s'ha anomenat Dames del gronxador. I els dos plafons frontals, representen les Dames del llac o Dames dels cignes i les Dames de les tulipes. Una obra que l'alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, considera única i font d'inspiració per a altres artistes.

Des de l’any passat, els vitralls han entrat oficialment a la Divisió d’Honors cultural del país: són Bé Cultural d’Interès Nacional i, entre d’altres coses, això significa la màxima protecció institucional possible, segons apunta Magda Gassó, cap del servei de Museus de la Generalitat, qui destaca la importància de comptar amb els vitralls en el seu emplaçament original, un Museu d’Art de Cerdanyola que considera com un "exemple de coherència i bon treball" museístic, a l’igual que ho fa el delegat de Joventut de la Diputació, Javier Silva.

Treball conjunt de les més diverses institucions, com el Consorci del Parc de l’Alba, que va sufragar la recuperació dels vitralls i que, destaca el seu director Pere Solà, volen ser una institució més de la ciutat.

I treball conjunt dels molts artistes que han exposat o col·laborat amb el museu, dels escolars que l’han visitat i estudiat, dels particulars i empreses que han realitzat donacions per augmentar la col·lecció artística del MAC, dels treballadors que s’han deixat la pell. I entre ells, Romero esmentava especialment Orlando Barrial. 

Música i llums

Però una celebració no seria el mateix sense música. I si a Cerdanyola disposem d’alguns artistes excepcionals, un d’ells és sense dubte un dels grans del jazz del país, sempre obert a experimentar nous sons i instruments.

Amb la música de Llibert Fortuny bressolant Les dames de Cerdanyola s’acomiadava la nit, mentre les imatges de Tom Carr es projectaven sobre la façana del museu demostrant que si el MAC és el que és, és perquè està ben viu.