Les Dames tornen a casa després de fer d'ambaixadores davant 100.000 persones

Les Dames del Gronxador, un dels vitralls del tríptic Les Dames de Cerdanyola, han tornat a casa. El vitrall torna a exposar-se al Museu d'Art de Cerdanyola després de fer d'aparador de la riquesa patrimonial de Cerdanyola en l'exposició Modernisme. Arts, tallers, indústries que es mostrava a La Pedrera de Gaudí fins el passat 7 de febrer.

Les Dames de Cerdanyola són una de les joies artístiques de la ciutat. Creades, suposadament pel vitraller alsacià Ludwig Dietrich, per a la casa d'Evarist López, obra dels arquitectes Gaietà Buigas i Eduard Maria Balcells de 1894, les Dames són ara un excel·lent aparador del Museu d'Art de la ciutat. La participació en una mostra sobre el Modernisme que ha tingut més de 100.000 visitants no ha fet més que fer créixer aquesta sensació.

Txema Romero, director del MAC, explica que l'exposició de La Pedrera ha suposat una operació de difusió molt important per al museu del carrer de Sant Martí perquè Les Dames han estat una de les seves icones i han funcionat com un aparador del MAC en ple Passeig de Gràcia de Barcelona. Romero espera que aquest ganxo es tradueixi ara en visitants al museu cerdanyolenc i comenta que ja hi ha hagut un increment de públic i de trucades interessant-se per veure el tríptic sencer.

L’exposició "Modernisme. Art, tallers, indústries" oferia una visió d’aquest moviment centrada en les arts aplicades i decoratives i en els oficis artístics que hi van tenir un paper més rellevant. L'objectiu era reivindicar el treball dels nombrosos tallers d’artesans i de les diverses indústries que van contribuir a implantar el Modernisme, mitjançant la recuperació de procediments antics i la introducció de nous materials i tècniques.

Porta de les fúcsies

L'arribada de Les Dames del Gronxador al MAC ha coincidit amb la recuperació de l'anomenada porta de les fúcsies, porta original d'accés a la Casa López dissenyada per l'arquitecte municipal Eduard Maria Balcells cap al 1906. Aquesta porta va ser parcialment  desmuntada a la reforma dels anys seixanta i representa un exemple de la unió de la fusta i el vidre emplomat, de la utilització de la línia corba o "coup de fouet" i de la inspiració floral del Modernisme. Txema Romero explica que aquesta recuperació forma part d'un programa per restaurar tots els vitralls del museu i que a la porta de les fúcsies li calia especialment una actuació per restaurar l'emplomat.

A la porta destaca el fons de trencadís en vidre gravat florentine imitant la gebrada i les grans flors de vidre catedral i plaqué. Els especialistes indiquen que probablement l'arquitecte Balcells va emprar la flor de les arracades de la reina com a símbol de l'ofici del propietari que tenia una joieria a la Plaça Reial de Barcelona.