Les entitats esportives de Cerdanyola plantegen els seus problemes econòmics i d’instal·lacions
3 de juny de 2009 a les 0:00Fins a 12 entitats esportives van estar representades en el darrer Diumenge Esports de la temporada 2008-09. Després d’una campanya bona pel que fa a resultats, gairebé tots els presidents van denunciar la manca d’instal·lacions esportives a Cerdanyola i van exposar els seus problemes econòmics per continuar endavant.
El Diumenge Esports del passat 31 de maig va donar veu a fins a 12 entitats esportives locals. Al llarg de la temporada la majoria havien passat pel programa per parlar de la seva actualitat, els seus projectes, els seus problemes... Cerdanyola Ràdio les va reunir a totes en un programa especial emès des del Bar de l’Ateneu. Aquest ha estat un any bo per a l’esport local, però els resultats no han solucionat els principals problemes de l’esport cerdanyolenc: la manca d’instal·lacions i precarietat econòmica en la que es troben moltes de les entitats locals.
Mila Arrabal, presidenta del Club Gimnàstica Rítmica Cerdanyola, José Manuel Adán, president del Waterpolo Universitat Autònoma, Francesc Pi, secretari del Club Bàdminton Bellaterra, i Ricard Monrabà, president del Club Natació Cerdanyola, van ser els protagonistes del primer debat del matí. Els quatre clubs presenten greus problemes d’infrastructures; Arrabal va explicar que les gimnastes entrenen tres dies a la setmana i cadascun d’ells a un lloc diferent i va assenyalar que “no podem créixer més per manca d’espai”. Tot i això, els resultats d’aquesta temporada han estat molt positius per a l’entitat. José Manuel Adán i Francesc Pi van exposar els problemes que tenen amb el Servei d’Activitat Física de la UAB. Totes dues entitats utilitzen les instal·lacions de la Universitat, però sembla ser que tenen els dies comptats. El president del Waterpolo Universitat Autònoma va destacar l’existència de converses, però també va indicar que la situació no ha millorat i “l’any vinent començarem però no sabem com acabarem”. El club tornarà a defensar la Primera Divisió Estatal masculina i el Campionat d’Espanya de la Segona Divisió femenina. El Club Bàdminton Bellaterra pateix el mateix mal que els seus veïns del waterpolo; Francesc Pi recorda que “el korfbal i el tir amb arc ja van haver de marxar i si les coses continuen igual ja veurem que passa amb nosaltres”. Ricard Monrabà va dir consolar-se al conèixer els problemes dels seus homòlegs doncs els del Club Natació no són més lleus. Monrabà va afirmar que “la natació tirarà endavant en un lloc o un altre, però de quina manera no ho sé”.
El segon torn va ser per a Francisco Arpide, president del Club Patinatge Artístic Cerdanyola, Josep Maria Gispert, president del Club Bàsquet Ópalo Cerdanyola, Raúl Mayoral, vicepresident del CB Femení Cerdanyola, i Jordi Sabater, president del Cerdanyola Club d’Hoquei. Tots ells són clubs destacats al municipi amb un elevat número de practicants però en aquests moments, limitats de creixement per la manca d’espai. Francisco Arpide va avisar de que el club “tenim necessitat de més pistes per entrenar si volem seguir creixent”. Per la seva part, Josep Maria Gispert va repassar l’excel·lent temporada dels dos equips sèniors de l’entitat i dels resultats de la base destacant que “ens estan trucant clubs de primer nivell per demanar-nos permís per poder parlar amb jugadors nostres”. Gispert també es va referir al Parc Esportiu Municipal Guiera, una instal·lació de primer nivell però que “de seguida es va quedar petita, no només a nivell d’entrenaments també a nivell de partits”. El CB Femení Cerdanyola comparteix espai amb l’Ópalo Cerdanyola i Raúl Mayoral va afegir a la falta d’hores de pista el fet de que “no podem penjar publicitat estàtica com fèiem a Can Xarau i això és posar pals a les rodes dels clubs”. Mayoral també va parlar de la permanència del primer equip en Copa Catalunya per primera vegada en la seva història i va avançar que en dos o tres anys “començarem a veure jugadores formades al club en el primer equip”. A Jordi Sabater li va tocar argumentar les decisions de la directiva respecte al deixar de pagar els jugadors del primer equip els darrers mesos de la temporada i va defensar que “vam dir les coses clares en el seu moment i no ha tothom li agrada sentir les coses com toquen”. Sabater reconeixia sentir-se una mica decebut doncs “el club havia fet un projecte amb jugadors important i un entrenador potent i es podria haver pujat”. Per a Jordi Sabater llevat del primer equip d’hoquei patins, la resta de l’entitat funciona molt bé.
