Les entitats mediambientalistes volen un nou model de gestió de residus

Un nou col·lectiu de defensa del medi ambient, hereu de la Plataforma Cerdanyola Sense Abocadors, organitzava ahir una xerrada per exposar les agressions al medi ambient d'instal·lacions com el dipòsit Elena, l'Ecoparc II i la cimentera Lafarge i reclamar solucions al que consideren un greu risc per a la salut de la ciutadania.

La posada en marxa d'un nou model de gestió de residus, la implantació de la recollida selectiva porta a porta, la reducció i la reutilització, són algunes de les solucions apuntades ahir per minimitzar la contaminació del medi ambient que es van poder escoltar a la xerrada-debat celebrada a la plaça de l'Abat Oliba i organitzada per un nou col·lectiu mediambientalista, hereu de la Plataforma Cerdanyola Sense Abocadors.

El col·lectiu, que ha posat en marxa una campanya informativa per denunciar les emanacions tòxiques de l'abocador Elena i reclamar solucions al que consideren un greu risc per a la salut de les persones, aprofitava l'acte per recollir signatures demanant la celebració d'un ple municipal en el que l'únic punt de l'ordre del dia sigui la problemàtica dels abocadors a Cerdanyola. També han preparat instàncies amb aquesta demanda per entrar al registre de l'Ajuntament.

Cerdanyola, Ripollet i Montcada i Reixac

La xerrada va comptar amb la participació de membres de diferents col·lectius mediambientalistes de Cerdanyola, Ripollet i Montcada i Reixac, les tres poblacions que comparteixen "el cercle infernal de la gestió de residus", segons els participants a l'acte.

Així, van intervenir Roger Caballé i Albert González, que van explicar l'escapament dels gasos tòxics de l'abocador Elena; Salvador Villacrosa i Antoni Pijoan, de la Plataforma Vallès Net, de Ripollet, que van parlar de "la mentida de les bales d'ecoparc" i José Luis Conejero i Manolo Gómez de la Plataforma Antiincineració de Montcada que van parlar de la contaminació a Lafarge al barri de Sant Joan de Montcada a causa de la cimentera.

El dipòsit Elena

González i Caballé van recordar la creació del dipòsit de residus controlat Elena al 2007 que havia d'acollir bales procedent d'ecoparc fins que s'omplís el forat de 5 hectàrees i es pogués clausurar. Segons remarquen va ser presentat a la població com a un abocador "modèlic", però a causa de la mala gestió "tècnica i política" s'ha acabat convertint en una font de contaminació i perillositat per a la salut de la població.

Segons Albert González,  el dipòsit es va haver de tancar "a correcuita per començar les obres del Centre Direccional"  i de rebre 300 bales de l'ecoparc de Ripollet es van acollir 700 tones diàries sense reciclatge provinent de la Zona Franca que s'ha anat podrint i com que, a més, l'aïllament de les bales era defectuós ha provocat  l'escapament de lixiviats per fora del perímetre de l'abocador i amb un mal aïllament també de la base que ja va ser denunciat al Seprona al 2009, així que les bales han fermentat i han abocat emissions de gasos tòxics a l'atmosfera i tot i que des del Consorci "es van comprometre a reparar les lones, però al 2013 el biogàs ja s'escapava fora de l'abocador. Segons González ara "és un problema difícil de solucionar perquè el mal ja està fet".

El químic Roger Caballé insisteix en què "hi ha una relació inequívoca entre la salut i el medi ambient" i cita un estudi en el que s'afirma que un 75%-80% dels càncers estan relacionats amb factors mediambientals, potencialment evitables.

 Caballé relata què s'hauria de fer amb un abocador quan se li tira matèria orgànica. En primer lloc, diu, cal impermabilitzar-lo i drenar per evitar que "el suc" que en surt no passi al subsòl recullint-lo en una bassa. El suc ve principalment de la matèria orgànica, són els lixiviats, que contaminen les aigües subterrànies. La matèria en descomposició també genera metà, un gas amb un potent efecte hivernacle.

 En els abocadors controlats el metà es canalitza o bé es crema en xemeneies o es transforma en electricitat. A més, les bales s'han de cobrir amb terra cada dia per evitar la disipació de l'olor, però en el cas de l'Elena, remarca, això no es va fer perquè es tractava de posar-hi el màxim de bales possibles "per cobrar més" i la terra ocupa un espai.

Roger Caballé recorda com es va gestar l'abocador. Segons destaca, quan es va començar a parlar a l'any 2001 de la instal·lació els experts van dir que no calia la instal·lació de xemeneies i que no era previsible que el veïnat patís pudors. També van assegurar que un increment dels residus no tenia perquè generar un augment dels lixiviats. Per a Roger Caballé està clar que la gestió "d'aficionat" que es va fer aleshores ha provocat les conseqüències actuals perquè, a més, un estudi indica que l'abocador Elena estarà viu 40 anys. Un cop s'ha començat malament, insisteix, arreglar-ho és complicat.

L'Ecoparc II

Els representants de Vallès Net, Salvador Villacrosa i Antoni Pijoan, van parlar de l'Ecoparc de Ripollet que va néixer com a "una instal·lació moderna" i que no està funcionant com ho hauria de fer. Es va crear per reciclar els residus de rebuig, però la ciutadania "no ho acaba de fer bé" i es fan les bales amb més matèria orgànica del compte, que després fermenta  i crea lixiviats i poden provocar malalties. A més, segons asseguren quan l'ecoparc va començar a funcionar, es tractaven residus provinents de ciutats que no tenien implantada la recollida selectiva de residus.

Antoni Pijouan explica que comparteixen les tres ciutats "és la política de residus" que la dicten "els grans empresaris de la construcció" i empreses com ACS o Foment de la Construcció que han diversificat la seva producció dedicant-se ara també a la gestió dels residus.        Pijoan assegura que aquestes empreses "saben tancar molt bé el cercle" ja que "són les mateixes que recullen la brossa als ajuntaments".

L'activista comenta que quan va començar la lluita contra l'Ecoparc II el que es plantejava era fer un altre model de gestió de residus, com a Europa on tenen instal·lacions d'aquest tipus i funcionen bé perquè són ecoparcs petits, d'unes 30.000 tones de capacitat i no de no són de 300.000 mil. A més, assegura que hi hagut episodis greus de contaminació que no s'han fet públics.

La cimentera Lafarge

José Luis Conejero i Manolo Gómez de la Plataforma Antiincineració de Montcada, van posar l'èmfasi en l'afectació per a la salut de les persones de la cimentera Lafarge i de la lluita que el col·lectiu està portant a terme des de 2006 contra aquesta instal·lacions.

Segons remarquen, la incineració és la forma "més insostenible" de tractar els residus perquè no existeixen filtres per tractar les dioxines que es produeixen i que "s'acumulen a la cadena alimentària ja que van a l'aigua, al camp i als aliments que consumim".      

Citant un estudi, asseguren que la incineració provoca danys a l'economia i a la vegetació, produeix alteracions genètiques i hormonals, anomalies congènites, problemes cardíacs i augment de càncer, entre altres malalties, apuntant a l'increment de casos de càncer a Montcada els darrers anys. Tota l'afectació a la salut de les persones, "que no té preu" també té repercussió econòmica en la Seguretat Social.

Segons  Manolo Gómez, "la incineració és corrupció" i s'han d'afavorir els mètodes alternatius.

Torn obert de preguntes

 Després de la xerrada es va obrir un torn de preguntes entre el públic assistent. La majoria de qüestions van girar entorn a les solucions per evitar la contaminació del medi ambient i les sortides d'aquestes instal·lacions com l'abocador Elena, l'Escoparc i la cimentera Lafarge.

 La necessitat d'un nou model de gestió de residus amb un fort compromís amb la protecció del medi ambient, així com minimitzar la generació de residus, l'aposta per la recollida selectiva porta a porta i la reutilització van ser les alternatives proposades.