Les entitats musicals tornen a la lluita per aconseguir una sala pública de concerts

Un total d’11 entitats i col·lectius culturals de Cerdanyola insisteixen des de fa anys en la necessitat d’una sala de concerts  pública a la ciutat, una necessitat que, afirmen, s’ha tornat més evident amb el tancament de sales privades com Circus als últims mesos. El diagnòstic és contundent: “el panorama de la música en directe a Cerdanyola del Vallès és pitjor que mai”.

Les entitats formalitzen la petició d’una sala de concerts per tornar a oferir una programació estable a l'alçada de la història musical de Cerdanyola i esdevenir de nou un referent cultural digne. Reprenen així els músics locals “la lluita que fa uns anys no va ser suficient per convertir l'antic escorxador en l'edifici musical per excel•lència de la ciutat” i reclamen com a imprescindible “una mínima infraestructura, una despesa minsa en relació al valor real que, entenem, té la cultura a una vila com la nostra”.

Els col.lectius que firmen el manifest “Cerdanyola necessita una sala de concerts pública” insisteixen que Cerdanyola “no hi ha espais on es puguin organitzar concerts amb un mínim volum”  tot i tractar-se d’una ciutat “que treu pit amb l'Escola Municipal Aulos, amb músics internacionals com Llibert Fortuny, Jordi Savall o Daniel Ligorio i amb formacions, actives i inactives, amb recorregut estatal com No Way Out, El Legado, Zulú 9.30, The Ignorants, Rinkonete en tu Retrete, The Saurs, Medalla, Cronopios, Opatov o Aldrin y Collins”.

"La situació és límit"

El diagnòstic del món musical és clar: “la situació és límit” i subratllen que no és ja que les bandes locals no tinguin espai on tocar, és que tampoc poden fer-ho “d'altres formacions de l'escena catalana, espanyola i internacional· perquè “no hi ha espais públics i la majoria de sales privades que apostaven convençudes per la música en directe han tancat les seves portes, deixant un públic potencial de milers de persones sense un lloc per gaudir” de concerts de rock, pop, garage, rap, psicodèlia, heavy, trap o reggae amb un mínim de qualitat.

Els col·lectius musicals recorden, però, que “ no sempre ha estat així.” I tiren de nostàlgia per rememorar els anys de brillantor del Casal de Joves  de ca n’Altimira  quan van passar pel seu escenari bandes com Berri Txarrak, The Real McKenzies, Heideroosjes, Chicken Farm Sest 6 a més de ser “bressol del moviment musical de la ciutat”. Les entitats indiquen que la sala de concerts pública d’aquest espai es va perdre “per donar resposta a d'altres necessitats”, mentre que l’última reforma de l'Ateneu va provocar que a la sala del teatre ja no es puguin celebrar concerts amb públic de peu per impossibilitat de treure les butaques, cosa que abans si havia passat amb certa regularitat.

Cerdanyola, ciutat que viu la música intensament

Les entitats insisteixen en què això no significa que Cerdanyola passi un mal moment musical ja que “sobren els arguments per afirmar que és una ciutat on la música es viu molt intensament” amb referències com el festival Blues de Cerdanyola, les actuacions “memorables” al Roser de Maig o a la Festa de Tardor, el Concert al Castell de Sant Marçal “que acosta des de 2002 la música simfònica al gran públic” o l'Altimira Festival que “en les seves darreres edicions va aplegar més de 5.000 persones i va arribar a ser un festival de referència a nivell estatal”.

Però els músics i promotors subratllen que, al marge d’aquests grans esdeveniments, la identitat musical de Cerdanyola “s'ha construït sobretot gràcies a propostes més petites que han donat forma a programacions estables” amb grups emergents de diferents estils, joves músics i d’altres més veterans, i formacions d’altres contrades internacionals que “han passejat el seu art per Cerdanyola” gràcies a la iniciativa de diverses entitats que han consolidat una escena amb ressò dins i fora de la ciutat. Entre elles hia ha entitats com Musikaos, Amic Amiant, Reggae Non Verba o El Huevo Gordo quer any rere any continuen programant actuacions i festivals però que ara “ han hagut de paralitzar o traslladar a d'altres poblacions una programació de quasi 50 concerts l'any a causa del buit que pateix Cerdanyola en quant a equipaments musicals”.

Acondicionar un local municipal amb gestió de les entitats

La demanda d’una sala de concerts és, per als músics, una demanda en què “guanyem tots” i per això reclamen el seu suport a tots els grups polítics de la ciutat per tal d’acondicionar  un local municipal “ per acollir concerts sense molestar el descans dels veïns” i ser la seu social de les entitats musicals actives a la ciutat i un punt de trobada per a músics de totes les edats i estils.

La gestió d’aquesta sala “podria caure en les pròpies entitats, sota el paraigües de l'Ajuntament, i acollir activitats més enllà” de la música, com ara teatre, dansa o  cinema a l’estil d’equipaments com Ca l'Estruch a Sabadell, l'Incívic a Sant Feliu de Codines, l'Atzavara a Sant Feliu de Guíxols o Can Pantinet a Mollet.

Teixit social musical de la ciutat

Bona part del teixit social musical de Cerdanyola firma el manifest ja que hi ha entitats que apleguen bandes de rock independent, col·lectius d’organització de concerts i festivals de la ciutat, publicacions i programes musicals de la ràdio local, i entitats que conformen formacions musicals  de tall més clàssic. Les associacions i col·lectius que donen suport són Musikaos, Amic Amiant, El Huevo Gordo, Reggae Non Verba, Agrupació Musical de Cerdanyola del Vallès (AMCV), Comisió del Festival de Blues de Cerdanyola, Bailándole a la Luna, Jonies Band, Jove Orquestra de Cerdanyola (JOC), Canciones desde Collserola i T-Atreves Teatre.