Les entitats reclamen que les seves propostes sobre el Direccional es presentin com alternativa real

Els col·lectius i associacions participants en el procés de participació dle nou planejament del Parc de l’Alba reclamen que les seves propostes es presentin com una alternativa més en el document que s’ha de plantejar a finals d’aquest mes a la Comissió d’Urbanisme de Barcelona. Les entitats es mostren molt decebudes pel que consideren no ha estat una participació real, però esperen que seu missatge s’hagi entès i es redreci la situació.

Tot i que el director del Consorci Urbanístic del Centre Direccional, Pere Solà, destaca que s’han incorporat moltes idees dels col·lectius cívics a les alternatives plantejades en l'avantprojecte per al nou Parc de l’Alba, les entitats presents a l’acte de presentació al Museu d’Art de Cerdanyola (MAC) van mostrar la seva crítica de forma vehement. Solà manifesta que la compactació urbana, les zones de continuïtat urbanística o la incorporació del concepte de salut de forma transversal a tot el projecte amb un tractament modèlic de las abocadors són algunes de les idees compartides que s’han tingut en compte.

Les entitats, però, reclamen que no es contempli alguna proposta de forma aïllada, sinó que es tingui en compte el paper històric dels col·lectius i les seves propostes en el procés del Centre Direccional i que es dibuixi la seva aportació com una alternativa sencera més, a la mateixa alçada que les ja incorporades a l’avantprojecte.

Així, Joan Carles Sallas, membre del col·lectiu Refem el Direccional, indica que “no s’ha dibuixat la proposta de la societat civil que hauria de ser una opció de sortida més i no simplement copiar algunes de les seves idees”. Altra crítica que planteja Sallas és que l’avantprojecte no documenta prou la realitat històrica del territori, incloent-hi la dels abocadors, fet que provoca que la informació que arriba a la ciutadania “sigui instrumental per fer un tràmit” i no es tingui coneixement real de la situació com per prendre consciència de la importància d’aquest projecte.

De la mateixa opinió és Manel Larrosa, pioner en l’impuls del projecte Via Verda Collserola-Sant Llorenç i la seva aplicació concreta de Via Verda Cerdanyola, Ciutat de la Universitat. Larrosa insisteix que “una cosa és que aportis i una altra és participar”, ja que això requereix d’una interlocució i un treball conjunt que no ha existit. Larrosa, que reclama que es reconegui el paper que ha tingut la societat civil en tot el procés històric sobre el Centre Direccional, es mostra taxatiu que si aquest procés de treball no incorpora en situació d’igualtat la proposta de la societat civil estarà condemnat “al fracàs igual que ha passat fins ara”.

L’urbanista apunta que si l’Administració no corregeix el previst es tornarà a acabar als Tribunals, però destaca que creu que “han entès que cal seure i fer un treball conjunt” per aconseguir que el document sobrevisqui.

La participació baixa és un problema de ciutat

Totes les parts coincideixen que el procés participatiu realitzat al llarg de l’últim any ha comptat amb una baixa assistència de ciutadania. El regidor d’ERC Íñigo de Enterria, advocat que va defensar el recurs de l’associació Via Verda contra el PDU que va suposar la seva anul·lació al TSJC, manifesta que “han vingut els de sempre, com sempre, i això és un problema de ciutat”. De Enterria comparteix que al document “no es veu dibuixada l’alternativa de Cerdanyola”. Un altre regidor d’Esquerra, Albert Turon, insisteix en potenciar el tramvia com alternativa a grans infrastructures ferroviàries tipus túnel d’Horta que són “innecessàries” ja que es pot fer una xarxa de connexió entre transports amb el tramvia.

Marc Costa, regidor del PDeCAT, manifesta que cal que el document reculli les diferents sensibilitats perquè el PDU resultat no tingui oposició i es desenvolupi en benefici de Cerdanyola.

El consultor empresarial, exdirector adjunt del PTV i membre de Cerdanyola Empresarial Xavier Garriga considera que algunes aportacions del procés participatiu s’han contemplat, com la continuïtat urbana o la compactació de l’espai tecnològic, però que és insuficient, i que coincideix que l’alternativa 3 és la millor de les presentades. Per a Garriga, les alternatives plantejades –a falta de veure la seva aplicació més concreta- acaben per afavorir més el teixit econòmic d’altres poblacions de l’entorn que el de la Cerdanyola existent perquè la mobilitat prima els desplaçaments a Sant Cugat.