El riu de fantasia del Carnaval inunda Cerdanyola amb les escoles com a protagonistes
24 de febrer de 2020 a les 9:41Fantasia. Imaginació. Alegria. Optimisme. El Carnaval és sinònim d’algunes de les millors coses de la vida. La Rua de Carnaval és un riu que insufla vida a la ciutat, que fa que famílies senceres surtin als carrers a gaudir de la festa com espectadors; però també que centenars de persones, també moltes famílies senceres, siguin protagonistes, formant part de les 34 comparses que integraven una rua que serpentajeva pels carrers de Cerdanyola durant tres hores donant ritme i espectacle.
Ja el Rei Carnestoltes havia obert la festa amb una crida a l’alegria popular i l’abolició de l’autoritat, insistint que No és No i que ningú és de ningú, però sobretot que viure és urgent i cal gaudir de la vida:
Sa Majestat obria el Carnaval en un Dijous Gras amb pa, brou i botifarra d’ou i amb la música i animació de Lluís Pinyot, perquè la canalla és protagonista de bona part de la festa perquè són els que més saben fer volar la ment als regnes de la fantasia.
I d’això es tracta la Rua: d’imaginar, de somniar, de convertir-se en altre per un dia. La primera de les comparses de la Rua de Cerdanyola era un bon exemple, éssers fantàstics del bosc que obrien el riu de la il·lusió, una Fantasia Xarau que acabaria per guanyar el concurs de comparses del Carnaval amb crides a defensar l’escola pública.
El segon premi era per un viatge espectacular al temps dels faraons amb Welcome to Egypt, de l’escola de dansa Qóreo, una de les més nombroses de la Rua.
El tercer premi també era per una escola, perquè els alienígenes que la formaven Escoleto Planet no venien de l’espai exterior, sinó del campus de l’Autònoma, de l'escola Bellaterra.
El jurat tenia moltes demostracions de fantasia entre les que triar i en la disfressa de parella van optar per explicar un conte, el de la Bella i la bèstia, mentre les mencions especials eren per la comparsa animal Gallinero Makinero, i per l’empoderada i reivindicativa Rosie, la rematxadora. I tant que poden!!
Ferraris pels carrers, abelles i apicultors, Willy Wonka i els Oompa Loompa, Ratetes i flautistes, Caputxetes i llops... disfresses de tots els gustos hi havia en una Rua que tancava l’escola Roger’s, infatigables durant tres hores de recorregut fins arribar a un parc Xarau on els Jukebox posaven ritmes de tots els gustos i èpoques, des de Rafaella Carrà als Txarango, des d’Hombres G als triunfitos.
Era l’aperitiu d’una novetat, la recuperació del ball de nit al pavelló. Can Xarau tornava a viure el final d’una nit d’il·lusió i ball al ritme de l’orquestra Prometida. La vida és un Carnaval diu la cançó. I és veritat. I ja que hi som: aprofitem per passar-ho bé.
