La campanya d'excavacions a Ca n'Oliver redescobreix les primeres fases del poblat

Una nova campanya d'excavacions al jaciment de Ca n'Oliver serveix per aprofundir en la història del poblat en les seves primeres fases, al voltant de la primera meitat del segle V aC i finals del segle VI aC.

El Servei de Patrimoni de l'Ajuntament de Cerdanyola ha dut a terme una nova campanya d'excavacions al Poblat Ibèric de Ca n'Oliver. La campanya, que ha durat gairebé dos mesos, han participat una dotzena de persones entre arqueòlegs, auxiliars i estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Central. S'ha treballat dins del mateix perímetre del poblat així com a l'esplanada adjacent al camp de sitges amb l'objectiu de preparar el terreny per a la futura construcció d'una aula didàctica, encara en projecte. 

El director de les excavacions i del Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver, Joan Francès, destaca la importància històrica de les troballes d'aquesta nova campanya ja que Patrimoni ha estat molts anys excavant sense localitzar nivells tan evidents d'aquesta època inicial del poblat. Així, es confirmaria que l'ocupació de l'extensió més antiga del turó ja era força important, amb presència de construccions repartides per tota la part alta del jaciment.

Francès també ressalta el descobriment d'una cabana, encara per datar, que probablement sigui medieval i que correspondria, per tant, a fases posteriors a l'abandonament del poblat. 

Gràcies a aquesta nova campanya han aparegut cinc noves sitges que cronològicament van del segle III aC, la més antiga, a mitjans del segle I aC, la més moderna. Les fosses són d'una gran fondària, arribant als 4 metres, el que ha dificultat els treballs d'excavacions. Segons indica Joan Francès, aquestes sitges  han permès recuperar una gran quantitat de material de l'època.

Més de mig milió de fragments de ceràmica inventariats

Pel que fa als objectes aconseguits en les excavacions, Joan Francès explica que el jaciment és d'una gran riquesa material i en cada campanya realitzada s'aconsegueixen extreure milers de fragments d'objectes de diferents etapes. En aquesta ocasió, entre d'altres materials, Francès destaca com a singulars un punxó que es feia servir per escriure en les tauletes de cera o una arracada del segle VI aC, entre d'altres. Tot i així, aquest no serà l'únic material que s'incorpori al fons del museu ja que, un cop finalitzades les excavacions, els treballs continuen netejant el material, marcant,inventariant, estudiant i remuntant les peces més destacades.

Cada objecte recuperat, explica el director, porta una sigla que l'identifica i, posteriorment, s'inventaria. Joan Francès explica que a Ca n'Oliver s'han inventariat més de mig milió de fragments de ceràmica. Tot aquest material es dibuixa i es redacta una memòria on es recull tota la documentació, inventaris, fotografies, etc... és una feina, segons Francès, de mesos i anys.

Tot i que ara per ara hi ha un coneixement força exhaustiu sobre la història del Poblat Ibèric de Ca n'Oliver, encara resten detalls per descobrir i, per tant, més treballs a realitzar.  Joan Francès indica que hi ha pendent la localització dels forns ceràmics que molts veïns de Montflorit asseguren haver vist de petits. Patrimoni es planteja la possibilitat de fer una prospecció electromagnètica perquè els llocs on hi ha hagut foc intens i temperatures altes es poden teledetectar. Aquesta descoberta seria important per certificar el poblat com a centre artesanal. També caldria delimitar l'extensió del camp de sitges i acabar d'enllestir la presentació de les restes aconseguides al llarg d'aquests anys.

La campanya d'excavacions que s'ha dut a terme al poblat aquest 2017 està emmarcada en el projecte quadriennal Ca n'Oliver, un centre aristocràtic de la laietana central (550-50 aC), finançat per l'Ajuntament de Cerdanyola i la Generalitat de Catalunya.