Les fosses del cementiri de Montcada es dignifiquen com a espai de memòria

En el cementiri de Montcada i Reixac hi ha la fossa més gran de represaliats a la rereguarda de Catalunya durant la Guerra. Aquest cementiri, entre el 19 de juliol de 1936 i el maig de 1937, va ser un lloc d’execució i s’hi van enterrar unes 1.200 víctimes de la violència política i social del moment a la reraguarda, entre elles víctimes de Cerdanyola.

El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, ha confirmat que el cementiri de Montcada i Reixac s’integrarà com a espai de memòria dins de la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya, tal i com ja va passar amb les fosses de l’església vella de Sant Martí de Cerdanyola el passat mes de desembre en la que va ser la primera dignficació d'aquestes fosses que s'ha fet a Catalunya. 

La senyalització del cementiri montcadenc inclourà cinc punts informatius: un plafó panoràmic a la paret exterior que oferirà una visió general; un plafó específic a l’espai de la fossa; un altre al mausoleu dedicat als veïns assassinats a la rereguarda, i dues plaques que ressignificaran el panteó carlista i el panteó dels militars de la Mestrança d’Artilleria.

Víctimes de la violència política i social, entre elles de Cerdanyola durant la guerra

En el cementiri de Montcada i Reixac hi ha la fossa més gran de represaliats a la rereguarda de Catalunya durant la Guerra Civil, de la qual només en queda una part. Aquest cementiri, entre el 19 de juliol de 1936 i el maig de 1937, va ser un lloc d’execució i s’hi van enterrar unes 1.200 víctimes de la violència política i social que es va produir després del fracàs del cop d’estat de juliol de 1936 contra la legalitat republicana. Es tractava de persones perseguides per les seves creences religioses, la seva militància política o la seva posició socioeconòmica. Entre les persones que es van enterrar en aquestes fosses hi havia persones de Cerdanyola. Segons recull l’historiador Josep Lluís Negreira al llibre Del somni republicà a la barbàrie franquista, la Causa General que va impulsar la dictadura al finalitzar la guerra civil esmenta al menys que en quatre assassinats de persones de Cerdanyola per la seva ideologia dretana o catòlica, entre juliol de 1936 i febrer de 1937, el cadàver es va trobar al cementiri de Montcada.

La fossa del cementiri, inicialment, estava situada a la part esquerra de l’entrada, però l’acumulació de cadàvers va motivar que el 18 de desembre de 1936 el ple municipal acordés obrir una nova fossa comuna.

Arran de la progressiva recuperació de l’ordre públic per part de les autoritats republicanes i a fi d’identificar els cadàvers i depurar responsabilitats pels crims comesos, la Generalitat republicana va impulsar, entre el 3 de setembre de 1937 i el 30 de març de 1938, una intervenció instruïda pel jutge especial Josep Ma. Bertran de Quintana, dins del sumari de cementiris clandestins, i va exhumar 450 cossos de la fossa, 155 dels quals van ser identificats.

Més endavant, entre abril i juliol de 1940, les autoritats franquistes van reprendre les actuacions d'exhumació i van recuperar 748 cossos. Els noms de les persones identificades van ser referenciats a la Causa General. Els cossos no identificats, uns 700, van tornar a ser inhumats en la fossa situada a la dreta de l’entrada del cementiri. Posteriorment, durant els anys setanta, aquest espai va quedar parcialment afectat per la construcció d’una filera de nínxols.

La fossa més gran de repressió a la rereguarda de Catalunya

En el cementiri de Montcada i Reixac hi ha la fossa més gran de represaliats a la rereguarda de Catalunya durant la Guerra Civil, de la qual només en queda una part. Aquest cementiri, entre el 19 de juliol de 1936 i el maig de 1937, va ser un lloc d’execució i s’hi van enterrar unes 1.200 víctimes de la violència política i social que es va produir després del fracàs del cop d’estat de juliol de 1936 contra la legalitat republicana. Es tractava de persones perseguides per les seves creences religioses, la seva militància política o la seva posició socioeconòmica. Entre les persones que es van enterrar en aquestes fosses hi havia persones de Cerdanyola.

La fossa del cementiri, inicialment, estava situada a la part esquerra de l’entrada, però l’acumulació de cadàvers va motivar que el 18 de desembre de 1936 el ple municipal acordés obrir una nova fossa comuna.

Arran de la progressiva recuperació de l’ordre públic per part de les autoritats republicanes i a fi d’identificar els cadàvers i depurar responsabilitats pels crims comesos, la Generalitat republicana va impulsar, entre el 3 de setembre de 1937 i el 30 de març de 1938, una intervenció instruïda pel jutge especial Josep Ma. Bertran de Quintana, dins del sumari de cementiris clandestins, i va exhumar 450 cossos de la fossa, 155 dels quals van ser identificats.

Més endavant, entre abril i juliol de 1940, les autoritats franquistes van reprendre les actuacions d'exhumació i van recuperar 748 cossos. Els noms de les persones identificades van ser referenciats a la Causa General. Els cossos no identificats, uns 700, van tornar a ser inhumats en la fossa situada a la dreta de l’entrada del cementiri. Posteriorment, durant els anys setanta, aquest espai va quedar parcialment afectat per la construcció d’una filera de nínxols.