Les habilitats de convivència i el context social, oblidats en els programes educatius de primera infància

Els programes d'educació de la primera infància descuiden les habilitats per a la convivència, que són importants per viure i treballar junts. Així ho demostra un estudi en què ha participat la UAB i que ha examinat les directrius de política educativa a més de 50 països de tot el món.

L’educació en la primera infància pot impartir habilitats que són importants al llarg de la vida. Tant per a la cohesió de les societats com per al món professional actual, és important que els infants aprenguin a cooperar, a desenvolupar una comprensió bàsica de la tolerància i el respecte i a resoldre problemes junts. L’equip de recerca d’aquest estudi havia observat que les habilitats de convivència, a les quals anomenen també com a habilitats ciutadanes, i que són cabdals per al funcionament d'una societat, així com els requisits educatius previs, no s’incloïen, o es feia rara vegada, en els programes d'educació infantil.

L'estudi mostra que els programes d'educació de la primera infància se centren en les habilitats cognitives, com el llenguatge, el processament de la informació i la consciència espacial. Per contra, les habilitats ciutadanes només tenen un paper subordinat. Els programes consideren predominantment el talent, l'esforç i la responsabilitat personal com a fonamentals per a l’èxit educatiu posterior. A penes s'esmenten factors que no poden ser influenciats per l'individu, com condicions socioeconòmiques del seu context familiar, trets de personalitat i esdeveniments estressants com la migració forçada o la malaltia. La importància del suport de la família, els amics, els mestres i la societat també s'esmenten rarament.

L'estudi, liderat per Katarzyna Bobrowicz, investigadora de la Universitat de Luxemburg, ha comptat amb la participació de Pablo Gracia, investigador del Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i del Centre d'Estudis Demogràfics (CED-CERCA). Pablo Gracia explica que “el nostre estudi planteja preocupacions sobre els valors socials i educatius promoguts actualment per les polítiques de l'educació en la primera infància, ja que es prioritzen les habilitats per a la competència individual en l'educació, com la capacitat acadèmica, mentre que les habilitats basades en la ciutadania i la comunitat reben poca atenció, i les reformes que es fan no solen reconèixer les desigualtats estructurals, com els antecedents familiars o els privilegis sistèmics, a l'hora de definir els guanyadors de la societat. Aquestes polítiques impulsen una mentalitat econòmica, l'èxit s'emmarca com una qüestió de talent i esforç, minimitzant el paper del context social”.

Garcia creu que “si volem construir societats que siguin més eficients i iguals hem de promoure una àmplia varietat d'habilitats importants per a infants i adults, i transmetre a la ciutadania el fet que l'èxit s'explica en gran mesura per factors contextuals i aleatoris”.