Les Jornades 'Educant per la vida' reclamen la defensa de l'escola pública catalana

La necessitat de continuar apostant fort per la immersió lingüística a les escoles i donar la veu als professionals de l'educació quan es dissenya el model curricular van ser dues de les conclusions de la segona matinal  "Educant per la vida" que es va fer a l'Institut Banús dissabte passat, organitzada per associacions de famílies, sindicats i entitats cíviques.

La jornada Educant per la vida comptava amb dues xerrades. La primera titulada La immersió lingüística, un model d'èxit tenia com a ponents a Tere García, mestra i periodista i a Daría Mañas, professora de secundària jubilada i exdirectora de l'Institut Banús.

Els presents indicaven que s'havia treballat durant molts anys i amb molts bons resultats per cohesionar la nostra societat que és plurilingüe, però ara, segons Tere García, "estem en un moment delicat perquè hi ha campanyes de desprestigi contra la immersió encapçalades per figures polítiques com Xavier García Albiol o Albert Rivera".

Assegura que la comunitat educativa va tenir un ensurt amb la casella lingüística per triar la llengua vehicular a les escoles i que, de moment, el govern ha deixat estar perquè "no van trobar el marc legal propici per portar-ho a terme", però això no vol dir que ho hagin oblidat.

Una necessitat imperiosa

La mestra afirma que poc a poc es van salvant entrebancs com aquest, però que encara hi ha molta feina per fer. Per això, creu que cal defensar per sobre de tot la immersió lingüística ja que "és una necessitat imperiosa perquè si no ho fem, estaríem cavant la tomba al català". Tere García afegeix que "si l'educació en català no s'impulsa des de l'escola ningú no ho farà" i, fins i tot, continua, "estaríem incurrent en una mena de segregació i d'incompetència lingüística".

Gràcies a diversos estudis com el de Competències Bàsiques de 6è de primària, de 4t d'ESO del 2009-2016 i dades extretes de les Proves d'Accés a la Universitat (PAAU), García demostra que els resultats del català i el castellà estan a la par pel que fa a comprensió per part de l'alumnat. A més, l'informe PISA de 2015 indica que en els tres àmbits avaluats: competència matemàtica, competència científica i comprensió lectora, Catalunya queda per sobre de la mitjana d'Espanya i de la UE, la qual cosa mostra "la qualitat educativa de l'escola catalana".

La immersió, un regal

Per la seva banda, Daría Mañas, va recordar la seva trajectòria personal i laboral des de la seva arribada a Catalunya procedent de Granada remarcant que mai va tenir cap problema amb la llengua i es va sentir molt acollida des del primer dia.  Mañas opina que "si no fos per l'escola, els meus fills no haurien après el català perquè el meu marit i jo parlàvem castellà a casa".

Daría Mañas comenta que sempre ha treballat en centres educatius del Baix Llobregat i del Vallès i que la llengua sempre ha estat un element de cohesió social i d'igualtat d'oportunitats.  Per això, recorda la prova pilot que es va fer a Santa Coloma de Gramenet al 1983 amb el model d'immersió lingüística i que va tenir tan bons resultats. Per a Mañas, aquest model "és un gran regal que es va fer a tot l'alumnat i ha estat un element de total cohesió social".

Els professionals han de decidir el currículum

La segona xerrada de la jornada portava per títol Qui decideix el model curricular?. Paco Sempere,  mestre i pedagog, opina que són els professionals els que han de decidir allò que es treballa als centres educatius en funció de l'entorn i el context i de la realitat en què vivim, col·lectivament i de forma coherent.

Sempere, qui va repassar l'escola catalana des de la República, passat pel Franquisme i l'inici d'obertura que va representar l'EGB, va dir que a partir d'aquells moments els centres podien adaptar la realitat social al currículum. Més tard, va arribar la Reforma, però després. la crisi econòmica va portar les retallades en educació, el desprestigi de les Humanitats, el Pla de Bolonya i la privatització dels estudis universitaris,

Ara, explica, es qüestiona l'escola catalana, hi ha pressió sobre el professorat i manca de mitjans, la qual cosa provoca que la gent "estigui com adormida". I és que insisteix en què hi ha interessos, grups de pressió que intenten decidir aquest currículum i "s'ha de lluitar contra això perquè quan es dissenya un currículum no es té en compte la veu de qui està cada dia treballant, la veu dels professionals".

Democratitzar l'educació

Per la seva banda, Nacho Veguillas, representant del Sindicat d'Estudiants del Països Catalans (SEPC), defensa la immersió lingüística i l'educació pública i de qualitat i critica la manca d'informació que tenen els estudiants rememorant que fa 3 anys es va dir que desapareixeria la Selectivitat, però ningú va explicar com serien les proves d'accés a les facultats per "posar més difícils l'accès a l'ensenyament superior a les classes populars".

També desmenteix les notícies que surten sobre l'adoctrinament  amb els llibres de text. Per això, Veguillas demana que a la universitat es doni veu als estudiants, al professorat, al personal d'Administració i Serveis i al personal investigador.   Es tracta, diu, "de democratitzar l'educació fent partícip a l'alumnat dels processos de gestió, dintre de les possibilitats", perquè assegura que a la universitat "els alumnes no pinten res, tenim un claustre que només treu comunicats i un consell de govern on el vot d'un catedràtic val més que el d'un munt d'estudiants". A la universitat, segueix, "no som només nosaltres els afectats per aquesta falta de democràcia altres col·lectius com el PAS o el personal investigador tampoc no tenen veu".