Les línies de Rodalies R1 i R2 s’allargaran fins la UAB

L’ampliació de les línies de Rodalies R1 i R2 dins a l’estació Cerdanyola Universitat és un dels principals eixos del Pla de serveis ferroviaris 2030 - 2040 (PDSF) presentat pel govern de la Generalitat amb l’objectiu principal de millorar la fiabilitat i la puntualitat del servei i que preveu assolir un milió de viatges diaris l’any 2040, més que duplicant els 455.000 viatges actuals.

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha presentat el primer PDSF com una proposta estratègica que “defineix la nova xarxa de Rodalies i Regionals” i que suposa “una manera d’entendre el país i de posar la mobilitat al servei de la vida quotidiana”.

La línia R1 enllaçarà des de Mataró amb l’estació de Cerdanyola Universitat. que serà final de línia, amb prolongació des de Molins de Rei -previst al 2027- i la R2 tindrà dues estacions al municipi amb parada a Cerdanyola Centre i Cerdanyola Universitat des de Maçanet-Massanes i Sant Vicenç de Calders.

Les primeres actuacions del nou Pla de Serveis Ferroviaris 2030-2040, previstes entre 2027 i 2028, inclouen la prolongació de l'R1, nous serveis semidirectes a l'R2, millores de fiabilitat a l'R3 i l'R4, l'entrada en servei de la R-Aeroport i actuacions als regionals del sud i a la xarxa de Lleida.

Sílvia Paneque manifesta que la finalitat del Pla és aconseguir que “el sistema ferroviari perquè sigui fiable, sostenible, accessible i pensat des de la perspectiva de l’usuari” amb una implementació progressiva que comportarà millores des de l’any vinent i que es dissenya per generar nova demanda, reforçar l’equilibri territorial i competir amb el vehicle privat. No obstant això, Paneque admet que “el sistema ferroviari treballa al límit i està sobrecarregat” i per això el Pla planteja tres reptes clau: reduir les esperes, millorar la puntualitat i integrar tota la xarxa de transport públic.

La consellera presentant el PDSF amb el secretari de Mobilitat i Infraestructures, Manel Nadal (Foto Generalitat)

Per fer-ho possible, el PDSF s’articula al voltant de cinc àmbits estratègics:

1. Cohesió territorial: situar el tren com a columna vertebral de la mobilitat.
2. Competitivitat del servei: més connectivitat i millors correspondències.
3. Eficiència i sostenibilitat: temps de viatge competitius respecte al vehicle privat.
4. Fiabilitat i puntualitat: operacions més estructurades i predictibles.
5. Integració del sistema: coordinació plena entre tren i autobús.

Una xarxa adaptada a les necessitats reals del territori

El Pla estableix que cada territori disposi del mode de transport més eficient —ferrocarril, carretera o solucions combinades— i que tota l’oferta funcioni com una xarxa integral, amb tarifes i horaris coordinats i informació clara per a l’usuari, garantint que aquesta oferta arribi a tot el país. 

En aquest sentit, un dels pilars del PDSF és la implantació d’horaris regulars i repetitius, fàcils de recordar per al passatger, juntament amb la millora i l’increment de freqüències a tota la xarxa. Igualment, destaca la creació de nodes de correspondència totals —Lleida, Sant Vicenç de Calders, Sants i Maçanet— on els serveis es coordinen per facilitar transbords planificats.

Així mateix, es diferencien tres tipologies de serveis ferroviaris segons les necessitats de mobilitat:

1. Serveis estructurants: Connexions ràpides d’abast nacional que circularan tant per la xarxa convencional com per la d’alta velocitat, amb cadències d'entre 30 minuts i 2 hores.
2. Serveis de rodalia: Mobilitat diària que connecta les àrees d’influència amb les ciutats de referència (Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida).
3. Serveis suburbans: Alta freqüència -tipus metro- i capacitat per a viatges curts en àmbits urbans densos.

D’entre les finalitats principals del Pla destaca la voluntat de vertebrar els principals fluxos de mobilitat del país a través del ferrocarril, convertint-lo en la columna vertebral del transport públic a Catalunya. En aquesta línia, el document detalla les millores específiques previstes per a cada nucli ferroviari. Les actuacions  a les Rodalies del nucli de Barcelona són:

1. Allargament de línies i noves connexions per respondre a les necessitats diferenciades de l’entorn suburbà i de l’àmbit d’influència metropolità.
2. Serveis suburbans amb més freqüència, més capacitat i una densitat de parades superior, amb enllaços cada 15 minuts.
3. Serveis semidirectes per reforçar les connexions ràpides entre la rodalia i els principals pols regionals.
4. Perllongament de l’R1 fins a Cerdanyola Universitat i entrada en servei de l’R‑Aeroport.