Les ONGs de cooperació busquen alternatives per continuar ajudant

Diverses ONGs locals, com Creu Roja, Adia, Alternativa Intercanvi Pobles Indígenes i Sonrisas de Bombay, van protagonitzar el dimarts passat la taula rodona “Cooperar en temps de crisi” com a espai de debat, reflexió i sensibilització sobre el sentit i la necessitat de la cooperació al desenvolupament en l’actual context de crisi política, econòmica i social. Es tracta d'una activitat del programa Tardor Solidària.

Per a  Norma Martínez, de Càtedra Unesco Observatori Salut Visual, l’actual greu situació econòmica està marcant el futur de les seves organitzacions, no només per les retallades que han patit, sinó per un pensament, cada vegada més estès en la nostra societat, que ara, i tal com estan les coses, potser aquesta cooperació s’hauria d’adreçar al propi país i no a d’altres.

El representant de Creu Roja, Manolo Martínez, considera que la cooperació es fonamenta en tres pilars bàsics: l’econòmic, el polític i el social, sent el primer d’ells el més influent. I és en aquest sentit que Martínez assenyala un dels problemes de moltes associacions que van néixer en el boom econòmic, les quals, atès el crític moment econòmic que es viu, veu amb un futur no gaire prometedor, perquè creu que hauran d’abandonar per manca de capacitat per generar recursos amb els que afrontar els projectes que han iniciat.

De la seva banda, la directora de la Càtedra Unesco Salut Visual i Desenvolupament, Laura Guisasola, mostrava la seva preocupació pel sentiment, cada vegada més estès en la nostra societat, que es qüestiona la necessitat de destinar els recursos a països llunyans i no a l’entorn més proper.

El recull de les opinions de tots aquells que hi treballen en la cooperació per seguir defensant, o no, la seva tasca és una de les raons per les quals s’ha organitzat aquesta taula rodona i per la qual es demana la seva col.laboració.

El representant de Sonrisas de Bombay, José Mansilla, creu que no es pot parlar de solidaritat en termes d’entorn més proper, perquè la solidaritat és un concepte més universal. Quan es parla de solidaritat propera s’està destruint el concepte de solidaritat i, en definitiva, s’està parlant d’una altra cosa.

D’altra banda, Mansilla creu que sí s’ha de replantejar tot el que s’ha estat fent fins ara, entre d’altres coses, perquè els temps han canviat i el sentit original de les ONG ja no funciona a hores d’ara.

Mansilla també creu que el futur de la cooperació passa per campanyes de denúncia o per aconseguir la denominació d’origen dels productes dels països ajudats, i no per ajudar a sembrar més quilos de cafè i que els beneficis se’ls emporti alguna multinacional.

De la seva banda, Maria Sagarra, d’Alternativa Intercanvi amb Pobles Indígenes, diu que la seva principal línia d’esforç serà seguir lluitant per una política pública de cooperació, per una responsabilitat ètica, social i de drets humans.

En definitiva, els assistents consideren que ara és el moment de reinventar-se i buscar alternatives. És moment d’avaluar el que s’ha fet fins ara i buscar noves maneres de cooperar, perquè el que sí està clar és que s’ha de continuar cooperant pels col.lectius més febles.