Les ordenances s'aproven amb un IBI que puja un 6'3% i es congela per al 2014 i 2015

L’aprovació de les Ordenances Fiscals de l’Ajuntament va ser més fàcil ja que, a més de la regidora no adscrita, es van abstenir PP i CiU. Les ordenances estan formades pels impostos, taxes i preus públics que ha d’abonar la ciutadania i són la part més important dels ingressos municipals. El Ple també aprovava un reglament d'ajudes econòmiques per facilitar el pagament de l'IBI a les famílies amb rendes baixes.

El regidor de Finances destaca la congelació de la majoria de taxes i manifesta que es manté la bonificació del 50% a la taxa de residus de comerç i hostaleria, un descompte que reclamaven grups com CiU i PP.

Pel que fa a l’IBI, l’impost més important, puja una mitjana del 6’3% i suposarà uns ingressos d’1’4 milions més que l’any passat. Francisco Ortiz remarca que és així per l’aplicació de la revisió cadastral, però assegurava que el govern ja ha decidit la seva congelació al 2014 i 2015. El regidor manifestava que la proposta és que una revisió teòricament en vigor fins el 2016 “s’acaba enguany”. Ortiz insistia en la progressivitat de l'impost d'acord al valor cadastral de cada habitatge, hi ha un recàrrec del 50% a l'IBI dels habitatges desocupats. Hi ha també, indica el regidor, una bonificació del 50% per la reparació de façanes i la bonificació de l'’Impost de Construccions i Obres (ICIO) a les empreses del Parc de l'Alba per considerar-lo d'interés municipal.

El portaveu del PP manifestava que s’havia d’haver aprovat abans de finalitzar l’any i que, al no fer-ho, ha suposat un augment automàtic del 6’3% “sense deixar que els regidors participessin i fessin debat”. Manuel Buenaño afirma que en tres anys la pujada de l’IBI ha estat del 23% quan un grup de govern, ICV/EUiA, proposava l’any passat la seva congelació quan estava al govern. Mostrava satisfacció en aquest sentit per la congelació anunciada al 2014 i 2015, que assegura és proposta del PP.

CiU manifestava la seva oposició a la pujada de l’IBI “per tercer any consecutiu”. La regidora Montserrat Soley espera que el manteniment de la bonificació a la taxa de residus comercial suposi “un canvi de sensibilitat” cap un sector que passa un moment difícil.

Compromís criticava que mentre l’IBI augmenta, l’IAE que paguen les empreses amb facturació alta sigui “dels més baixos” de la comarca. Per a Carles Escolà, el recàrrec que planteja el govern a pisos desocupats és un “bríndis al sol” perquè no hi ha un reglament que determini quins habitatges són els afectats. Pel que fa a a taxa de residus comercial, es queixa que no és progressiva segons la superfície de l’establiment i planteja una bonificació linial sense premiar bones pràctiques. Compromís, igual que ERC, es queixa de les bonificacions en l'ICIO a grans empreses. En aquest sentit, el regidor d’Esquerra Daniel Mallen indica que empreses com IBM o La Caixa es podran adherir, cosa que per al govern es positiu perquè creuen que atrau empreses a ubicar-se a la ciutat i crear ocupació.

ERC també reclama un estudi econòmic sobre les conseqüències d’aplicació de taxes i un model de tarificació social integral. A més, Daniel Mallen insisteix que les esquerres “estan per pujar els impostos i redistribuir-los” de la manera més justa possible i considera “un atreviment” l’anunci de congelar l’IBI al 2014 i 2015 perquè “no se sap que passarà”.

Per la seva banda, el president de l’EMD de Bellaterra reclama una actualització de la revisió cadastral perquè la vigent es va començar a aplicar al 2006 quan el preu del sòl i dels habitatges era més elevat.

Ajuts a les famílies amb rendes baixes

Durant el debat plenari també es van aprovar unes ajudes econòmiques a famílies per un import de 200.000 euros, quantitat que, segons Ortiz, cap altre Ajuntament similar al de Cerdanyola destina per una partida com aquesta. Aquestes subvencions són per famílies amb rendes baixes, calculada en funció del Salari Mínim Interprofessional més un 30% -en el cas d’un beneficiari- i un 20% suplementari -per cadascú dels membres de la família-. Si les famílies tenen càrregues hipotecàries, els barems es multipliquen per 1’5. Aquest ajut varia en funció del valor cadastral de l’immoble. Ortiz posava l'exemple d'una família amb un immoble amb valor cadastral de 50.000 euros podria tenir una ajuda de 68 euro, si l'habitatge té un valor cadastral d'entre 50 i 100.000 euros, l'ajuda seria de 80 euros, i si l'immoble és de més de 300.000 euros de valor cadastral, l'ajut seria de 237 euros.

El PP es va abstenir per considerar que s'han acceptat propostes populars d'increment de les ajudes. Des de CiU reclamen més criteris socials “i no merament fiscals” en aquest reglament i, critica, deixa fóra als autònoms perque tributen "per estimacions d'ingressos i no per ingressos reals", però manifestava la seva abstenció perquè considera que és una "línia de treball i una intenció" correcta, tot i que s'ha de millorar. Compromís i ERC votaven en contra per considerar-lo insuficient i el govern es mostrava favorable a estudiar propostes de millora en el període d’alegacions. Compromís afirma que el govern s'ha autoretallat perquè incialment la partida podia haver arribat as 300.000 euro i recordaven que l'augment de recaptació per IBI serà enguany d'1'4 milions d'euros. Per la seva banda, Esquerra creu que hi ha pocs trams d'ajudes i l'import hauria de ser més gran pels valors cadastrals més baixos.

Compromís va demanar deixar el tema sobre la taula, però el govern va manifestar que cal tramitar ràpidament el reglament per evitar problemes de temps en les peticions. El govern es va mostrar favorable a debatre millores en el període d'alegacions.