Les pedres de la República ja són a la plaça de Sant Ramon

Aquest matí s'ha procedit a la col·locació a la plaça de Sant Ramon de les pedres que serviran de base al monument a la República. Es tracta dels cinc blocs de pedra originals sobre els quals ara fa 80 anys s'havia d'haver aixecat un monument a la Républica, encarregat pel primer alcalde republicà, Jaume Mimó i Llobet a l'escultor Josep Viladomat. Un cop acabades les obres de remodelació de la plaça es procedirà a l'aixecament d'una figura al·legòrica que recordi aquella època històrica, obra de l'escultor local Salvador Mañosa.

El procés de col·locació ha estat força espectacular amb la participació d'una grua de gran tonatge que ha procedit a aixecar els 5 blocs de pedre d'un pes de 15 tones que han quedat dipositats a un dels cantons de la plaça de Sant Ramon, a l'espera de poder instal·lar-hi al damunt l'escultura de la República, obra de Salvador Mañosa.  Aquesta obra està basada en el monument que ara fa 80 anys s'havia d'haver posat en aquest mateix indret.

L'escultura que presidirà la remodelada plaça de Sant Ramon és una dona nua, feta en bronze i vol simbolitzar el record a l'època republicana. La figura té 3,20 metres d'alçada, als quals s'haurà d'afegir els altres 4 metres que fa la base de pedres que s'acava de col·locar. L'escultor Salvador Mañosa ha treballat durant més de cinc mesos en el modelatge i la fundició.

El primer projecte de monument a la República a Cerdanyola data de l'any 1931, quan el llavors alcalde, Jaume Mimó i llobet va encarregar a l'escultor Josep Viladomat una font monumental, construïda amb blocs de pedra (els originals són els que han estat col·locats avui) que havia d'estar completada amb una figura al·legòrica a la República. Aquest projecte es va aprovar en el primer ple de l'Ajuntament democràtic del mes d'abril de 1931 i volia servir per honorar els màrtirs de la revolta republicana de Jaca del desembre de 1930, Fermín Galán i Ángel García Hernández.

El canvi de consistori durant els anys 1934-36 i el posterior inici de la Guerra Civil van deixar aturat el projecte i amb la dictadura franquista les pedres van quedar soterrades a la mateixa plaça de Sant Ramon. Ara fa 30 anys, el juliol de 1981, durant el primer Ajuntament democràtic després de la República, gracies a alguns veïns de la zona es van poder recuperar les pedres que des d'avui llueixen ja a la plaça a l'espera de l'escultura. 

Homenatge d'ERC a l'alcalde Mimó

L'aniversari de la proclamació de la II República serà, però demà, 14 d'abril. Coincidint amb aquesta data, la Secció Local d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a Cerdanyola organitza l'homenatge al primer alcalde de la II República de Cerdanyola, Jaume Mimó i Llobet Va ser precisament Mimó l'alcalde que va presidir l'Ajuntament que va aprovar la col.locació de la primera escultura en homenatge a la República que va realitzar Viladomat.

Arantxa Masachs, Guia del Museu d'Art de Cerdanyola i membre del Grup d'Estudis Socials de Cerdanyola, recordarà en una xerrada a l'Espai Granados demà a partir de les 20.30 hores la figura de l0'alcalde Mimó. La conferenciant va guanyar l'any 2008 un premi de recuperació del patrimoni cultural, atorgat per l'Obra Social Caixa Sabadell, per poder estudiar la figura d'en Jaume Mimó i realitzar un inventari del seu arxiu personal.

L'acte d'homenatge d'ERC comptarà també amb la participació del cronista local Albert Lazaro que explicarà com s'han recuperat les pedres que formaran part de la escultura a la República i algunes anècdotes viscudes amb en Jaume Mimó i Llobet.

D'altra banda, Cerdanyola Ràdio reemetrà demà dijous, 14 d'abril, a les 12 i les 18 hores, el segon capítol del programa Les veus de la memòria que aborda el període de la II República amb el testimoni d'historiadors locals com Josep Lluís Negreira i Miquel Sánchez i de ciutadans que van viure aquell moment històric. En aquest capítol es recorda també la figura de Francesc Macià i es pot escoltar el moment en què va proclamar la República Catalana.

La commemoració del 80è aniversari de la II República ha provocat també la publicació de diversos manifestos per part de formacions polítiques. Així, les JERC de Cerdanyola manifesten que al 1931 es va demostrar que"la voluntat d'un poble, expressada a les urnes, és l'eina de transformació política i social més potent, capaç, en el seu moment, de fer caure una monarquia i instaurar una república". Per la seva banda, la CUP i els Maulets manifesten la seva " gratitud i compromís amb tots aquells que van creure, van contribuir i van possibilitar l’establiment d’un sistema polític més just i democràtic", tot i considerar que la República "no va satisfer totes les reclamacions i reformes per les quals el poble català va lluitar", però sí va suposar un avenç "en matèria de drets i llibertats".