Les raons d'una indignació

"Vinc a Cerdanyola a explicar perquè estic indignat", deia l'economista Arcadi Oliveres per obrir la seva xerrada, seguida per un molt nombrós públic assistent a la seva conferència a la plaça de l'abat Oliba. Eren les 11 de la nit i l'acampada oferia la seva imatge més participada desprès d'haver fet una cassolada en manifestació improvisada pels carrers més cèntrics de la ciutat amb més de 80 persones.

I l'indignat Oliveres cridava contra una crisi fonamentada en l'especulació immobiliària, quan a Barcelona hi ha 100 vegades més pisos buits que rodamóns sense sostre, en l'especulació financera, en un moment de globalització que permet moure els diners de continent sense traslladar-ho, i falta de cap autoritat que impedeixi aquesta especulació tot i que estaven sobre avis dels riscos des dels anys 90.

L'economista proposa mesures per afrontar la crisi. La primera implantar l'anomenada taxa Tobin que gravi les operacions financeres amb un 1 per mil i que, segons Oliveres, faria desaparèixer la meitat de l'especulació i aconseguiria recursos com 4 vegades mes del necessari per acabar la fam al mon.

Arcadi Oliveres afirma que cap Parlament ha apostat per implantar la taxa Tobin, excepte el parlament europeu que no la pot aplicar. La raó? Segons Oliveres el mon esta dirigit per delinqüents i manifesta, per exemple, que els últims 7 ministres d'economia dels estat units estaven relacionats amb Lehman Brothers.

L'indignat Oliveres manifesta que els bancs espanyols van tallar l'aixeta al crèdit i van fer d'una crisi financera una crisi econòmica, ofegant el consum i on moltes empreses, com Seat o Nissan, s'han aprofitat de treballadors i autoritats per fer negoci argumentant una falsa baixada de beneficis multiplicant un atur que, hores d'ara, es inassumible per a l'Estat en termes econòmics. No obstant això, Oliveres reclama eliminar els avantatges fiscals de segures com les famoses Sicav, societats d'inversió de capital variable, on dipositen les seves inversions les majors fortunes espanyoles, i recuperar un frau fiscal que puja a 80.000 milions.

L'economista es pessimista perquè creu que cap responsable econòmic del país actuarà contra uns bancs que paguen les campanyes electorals quan s'hauria d'apostar per la nacionalització de la banca que ha rebut diners públics, com els 3.400 milions destinats a Caja Castilla-La Mancha, la constructora "d'un aeroport que utilitzen dos avions al dia", el de Ciudad Real. Oliveres també critica la conversió de caixes d'estalvi en bancs perquè es perdrà els diners que s'inverteixen en obra social, tot i que siguin molt inferiors als que haurien de ser.

Per lluitar contra l'atur, Oliveres manifesta la necessitat de repartir el treball existent amb la reducció de jornada com s'ha fet sempre al llarg de la historia perquè sinó "mai recuperarem 5 milions de llocs de treball". No obstant això, Arcadi Oliveres alerta contra la impossibilitat de recuperar el creixement davant de l'abús dels recursos naturals del planeta i fa un prec, que ningú faci pagar els plats trencats de la crisi a uns immigrants que no tenen cap culpa. Oliveres afirma que es vol fer fora als immigrants de forma indigna i poc previsora ja que d'aquí poc temps els tornarem a necessitar.

Demà, nova xerrada

D'altra banda, el politòleg Joan Subirats oferirà demà a les 19 hores una nova conferència a la plaça de l'abat Oliba en què parlarà sobre la llei electoral. Posteriorment, l'assemblea dels indignats debatrà i votarà el manifest local de mínims que valoren un dels objectius prioritaris per treballar una vegada s'acabi l'acampada. Per aquest motiu, els membres de l'acampada de Cerdanyola fan una crida a la ciutadania per a què l'acte d'aprovació sigui multitudinari